bibloca: Llegim... El fil invisible de Gemma Lienas

El fil invisible és un llibre on Gemma Lienas estreteixes tres històries amb tres fils: Tres dones, Julia Comas, Ivon Legof, Rosalind Franklin. Tres llocs Barcelona, Illa de Barz, Anglaterra. Tres moments històrics, La II guerra Mundial, 1953 descobriment estructura ADN i el present a Barcelona.

Fil de Julia Comas, el de la protagonista i narradora, ha estat molt discutit, perquè era el més proper per diverses raons, perquè per una banda et pots veure molt identificat a nivell de parella, de relacions, de feina, amb moltes de les situacions amb que es troba la protagonista, mentre que en altres no algunes de les usuàries i usuaris no les acabaven d'entendre: vol ser independent, no lligar-se de per vida a tenir criatures, és un pas que per diverses raons, feina, responsabilitat, capacitat de ser mare, inseguretat en la parella, no vol donar, però la pressió social, del marit, de la millor amiga, la porten a aquest camí vulgui o no, sembla que no hagi de tenir capacitat de decidir, i fins i tot et fan sentir culpable, per tenir l'home perfecte i no voler satisfer les ganes de l'home de tenir fills i formar la família tradicional perfecte, com cal. És una imatge de dona, que la societat patriarcal ha definit per la majoria de dones que encara és present en la societat i que moltes de les usuàries es podien sentir identificades en alguns del aspectes de una manera o d'un altra.

És a més el que permet lligar els altres dos fils, i que té un gran interès de rerefons, és el menys treballat i la profunditat psicològica de la Julia li manca, potser és el personatge més secundari perquè té aquest paper de narrador, i a l'hora el fet de fugir de responsabilitats fa que la veiem com superficial, i que el personatge no es plantegi un gran rerefons com a persona. "És molt superficial el personatge, de fet és una narradora, només, amb una mica de contingut, de les altres dues històries." Explica una de les assistents.

"La recerca de les arrels de la Julia, és una forma de trobar el seu lloc personal, de cercar el seu camí, com diu la seva amiga és una tastaolletes, no sap cap a on tirar i aquesta recerca li obra un camí a la vida, de que vol fer realment." Ens comenta una altra usuària, "i això la fa semblar superficial, perquè encara no ha madurat."

La insistència del marit a perpetuar-se i el rol patern i matern i la història del rellotge biològic és un tema que es repeteix molt en la societat patriarcal que encara no hem trencat i que no permet la llibertat de decisió de cadascú i que és molt dur, perquè culpabilitza a les dones que no volen tenir criatures davant la societat, la família i la parella, com si fossin males persones. "Acaba sent una imposició." Rebla una altra usuària.

El segon fil de la Yvone i l'Odile, l'avia i la besàvia de la protagonista és el fil que manté la intriga, durant tota la novel·la, amb flashbacks continus, que ens porten fins al final de la novel·la per voler saber que va passar entre els germans durant la II Guerra Mundial quin és el secret de la Ivone: a partir d'una enigmàtica fotografia on es veu un tret disfuncional en el creixement de l'àvia Odile:

"tenia un detall sorprenent: a l’Odile se la veia escarransida" i a partir d'aquest petit detall, és crea tota la trama. "Potser massa poc substancial, per començar una investigació d'un entramat familiar tant sucós des d'un detall tant petit". Opinen alguns dels assistents a la tertúlia online. Però certament manté el fil fins al final en que anem teixint i esbrinant que amaga l'avia Ivone sota la màniga.

Que aquest fil ens porti al final fins a un dels moments atroços de la història del règim nazi és un altra dels encerts de la novel·la, segons varis dels usuaris de la tertúlia perquè li dona una perspectiva històrica al fil de la Yvone molt més interessant: els nens robats del nazisme, que ens va portar a parlar dels nens robats en altres règims totalitaris, (a Espanya també varen tenir nens robats, el llibre Mala gente que camina, de Benjamin Prado en parla i està especialment ben documentat) Aquí la tertúlia va entrar temes més concrets de la trama.

Tot i que està ben documentada, en cap moment és històrica, de fet l'autora es pren moltes llicències per lligar els fils i en les notes del final del llibre ens explica clarament cada una de les llicències que s'ha pres.

Tot i així va haver un tema que va donar peu a molta discussió a partir del robatori de la nena, pot o no saber una mare, que li han canviat la seva filla, o el dolor de la pèrdua, i la depressió, fa que puguis emmascarar qualsevol cosa? Va ser una discussió llarga i sense un guanyador clar, totes les respostes tenien defensor i detractors.

El tercer fil va ser molt ben rebut, i va aportar molta discussió sobre si el món de l'art, la música, la ciència, en general, als anys 50, que es centra el llibre i ara, han canviat tant, o si ara segueix sent encara un espai d'homes on les dones encara tenen que demostrar que valen més, i tenen que treballar el doble, i tenen que deixar de banda altres aspectes de la vida per dedicar-se només a la feina, amb intensitat, si volen destacar, amb igualtat amb els seus companys artistes, científics, músics, ect. I en resum la majoria dels usuaris i usuàries eren bastant pessimistes respecte al que s'havia avançat en aquest aspecte.

El fil de la Rosalind Franklin, la científica i la Remedios Varo, la pintora, a les usuàries els va cridar molt l'atenció. Dues dones amb gran força amb el seu camp però invisibilitzades pels homes amb qui havien de competir, prenen protagonisme i força a la novel·la amb un format narratiu diferent, esquitxant entremig de la narració, amb passatges com d'assaig, que ens va apropant la seva història. La història de la Rosalind, enfrontada a en James Watson, que no té cap escrúpol en fer el que calgui, no només per invisibilitzar-la com científica, si no per robar-li la feina, amb l'estructura literària tant original del format que empra l'autora, com si estigués fent el guió d'un documental, de sobte sobre surt del llibre, ens crida i ens atrapa, com si fos un fil fort, que ens estira!

Un llibre molt recomanable.

La Guia