Parlem de... Acte de violència de Manuel de Pedrolo

Un llibre que resulta ser un acte polític. Un crit a la desobediència civil, basat en “una actitud de resistència passiva”.

De manera improvisada, sense organització prèvia els ciutadans d’aquesta història es posen d’acord per anar de manera pacífica en contra d’un règim dictatorial, que a canvi d’estabilitat i feina, els oprimeix. Prou! Diu la gent del poble... i comença la resistència. Sota una consigna ben senzilla que es va difonent i divulgant entre la gent: “Quedeu-vos tots a casa”, els ciutadans comencen a forcejar amb el govern establert. El transport, les botigues i les fàbriques cessen les activitats. Un alçament col·lectiu sembla possible sense vessament de sang... .

A base de capítols independents, focalitzats en un personatge, però que amplia la mirada, l’autor va dibuixant el tarannà d’una societat que viu una situació insòlita. Grandeses i misèries protagonitzades per la gent del poble, la policia, els serveis mèdics, els intel·lectuals i periodistes..., però sobretot per la gent corrent. La gent del carrer que no era conscient de la força que podia acumular unint-se i recolzant-se els una als altres. La història d’un col·lectiu molt ampli de ciutadans que lluita contra una dictadura.

Un relat molt proper als nostres dies, escrit en ple franquisme, censurat fins a la mort del dictador i guanyador de la primera edició del premi Prudenci Bertrana. 

El Viu la lectura opina:
La novel·la agrada molt en general perquè per una banda és  premonitòria als anys 60 del que passaria 15 anys després, i per altra perquè ens recorda molts moments actuals en moltes escenes. La vaga dels tramvies que va tenir lloc als anys 50 és recupera aquí per recordar-nos les grans accions del món sindical i laboral.

Un altra aspecte a destacar és com usa el llenguatge amb gran precisió, amb un  vocabulari que sovint la hem perdut, però que a l’hora no és sofisticat i elitista, si no llenguatge de carrer amb els que tots ens sentim molt immersos. La defensa de la llengua, sobre tot de la llengua de la terra ferma, fou una altra de les lluites continuades de Manuel de Pedrolo que es pot percebre en tota la seva obra.  

A les usuàries els ha agradat especialment veure com la mirada de l’autor és avançada als seus temps i com és crític sense cap vel contra actituds homòfobes, o feminicides. Per altra banda han destacat les descripcions tant encertades de la societat que vol descriure i de com els diferents estaments socials és mouen dins dels seus  estrats sense saber-ne sortir sovint com si tinguessin una vena als ulls.

Pel nostre usuari però la obra té algunes carències, perquè vol parlar de molts temes, però es queda a la superfície i no parla dels fons dels problemes,  de perquè cal una lluita unitària contra la dictadura del Domina, de perquè aquest jutge està acomboiat per tots els estaments de prestigi, ect. Pel nostre usuari, en Joan Sales parlant de temes similars, aprofundeix molt més en les causes d’aquests moments polítics i va molt més a les arrels del problema. Pel nostre usuari, potser escrivia molt, era un autor molt prolífic i no li donava temps de donar cos als temes de que parlava.

També han destacat la estructura, mai centrada en un personatge, si no abastant tots els estrats socials, i tots els tipus de persones, de forma que ens dona una sensació de que podem percebre tota la ciutat en la seva immensitat sociològica, tot i que de vegades pot ser repetitiu i una mica superficial en alguns dels temes.

En general l’obra ha  agradat molt, i la majoria de usuàries que ja havien llegit altres llibres de Pedrolo, com Trajecte Final o El mecanoscrit del segon origen, estan molt interessades en les reedicions de les obres de Manuel de Pedrolo i si es podran trobar a les biblioteques aquestes reedicions. 

La Guia (Clica sobre les imatges per fer-la gran)