Aquesta és la història d'un llarg estiu en un petit poble pesquer de la costa de Nàpols. Allí, als 10 anys: "l'edat en què per primera vegada els teus anys s'escriuen en dues xifres",
- segons cita el mateix llibre- prop del mar, entre sal i onades, pesca, llibres i converses a la platja, el noi aprèn l'art de viure.
- segons cita el mateix llibre- prop del mar, entre sal i onades, pesca, llibres i converses a la platja, el noi aprèn l'art de viure.
"Jo havia fet deu anys, un garbuix d’infantesa callada. Deu anys era una fita solemne, per primera vegada s’escrivia l’edat amb dues xifres. La infantesa prescriu oficialment quan s’afegeix el primer zero als anys. Prescriu però no passa res, continues dins del mateix cos de marrec encallat dels altres estius, remogut per dins i quiet per fora. Tenia deu anys. Per dir l’edat, el verb tenir és el més exacte. Vivia amb el cos ficat dins d’un capoll i el cap era l’únic que mirava de trencar-lo."
Allí, entre les roques, l'estiu, i mil sensacions... atrapat en un cos de nen mentre et domina una voluntat ferma de ser gran. Allí, en un paradís a la terra on tot passarà: el primer amor, la primera baralla, la primera decepció, les primeres nocions de fidelitat i sofriment, el protagonista descobrirà, paraules com amor, però també conceptes com justícia.
Un relat poètic, íntim, alhora que contundent. 115 pàgines intenses, plenes de frases rotundes, inapel·lables com ho és a voltes la mateixa vida. Una història que, segurament t'acompanyarà, allargant-se en el temps, després d'haver-la llegida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada