BASES DEL 22È CONCURS DE PUNTS DE LLIBRE DE BIBLIO.LAROCA

 

BASES COMPLETES DEL 22È CONCURS DE PUNTS DE LLIBRE DE BIBLIO.LAROCA

 

Biblio.laroca recomana

El protagonista del relat és en Shuna, un jove hereu d’un petit país no gaire fèrtil on els habitants treballen moltíssim els conreus, però obtenen molt poc aliment de la terra. Un dia apareix un vell misteriós i explica al Shuna l’existència d’unes llavors daurades de propietats extraordinàries; el jove inicia un viatge èpic per uns territoris inabastables i intimidatoris on sols els més valents s’atreveixen a entrar.

'El viatge de Shuna' està inspirat en la llegenda tibetana ‘El príncep que es va convertir en gos’ on un príncep decideix fer un viatge per aconseguir llavors per al seu poble, però un conjur màgic el converteix en gos; serà l’amor d’una jove qui aconseguirà salvar-lo i aconseguir el seu objectiu.

Història escrita i il·lustrada per Hayao Miyazaki, conegut pels films d’animació El meu veí Totoro i El viatge de Chihiro, entre altres, produits pels Studio Ghibli.

L’any 2023 l'obra va guanyar el Premi Eisner a la categoria ‘Millor edició nord americana de material internacional (Asia)’.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques

 

Llegim... "El subhastador" de Joan Samson

Hi ha moltes maneres de passar por!

I molt poques d’escriure bé!

Una novel·la pràcticament desconeguda: la única que va escriure la seva autora, Joan Samson, que va morir de càncer el 1976 amb 39 anys i que és tot un descobriment.

La sinopsis del llibre es queda curta: Els Moore viuen a Harlowe, un petit poble de grangers a New Hampshire. En aquesta localitat tranquil·la i tradicional hi aterra Perly Dunsmore, un foraster carismàtic decidit organitzar subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. A canvi, invertirà els beneficis en posar més agents de policia i millorar la seguretat del poble. Al principi la família Moore ho acceptarà de bon grat, però de mica en mica aniran apareixent tibantors i desconfiances entre els habitants de Harlowe, que veuran com el dia a dia s'els omple d'una tensió cada cop més difícil de sostenir. Joan Samson denuncia amb cruesa i contundencia la manera com l’especulació devasta i perverteix el món rural.

Aquesta joia secreta de la literatura nord-americana, publicada originalment l’any 1975, va caure desprès a l’oblit i s’ha recuperat ara gràcies a l’editorial Males Herbes.

Stephen King va dir que era una novel·la imperdible i el club hi està d’acord.

Les lectores han gaudit moltíssim llegint aquesta història de “terror tranquil”que passa en el típic poblet de Nova Anglaterra i on tothom es diu John o Mickey, té un tractor, porta camisa de quadres i amaga una destral a l’armari.

Hem parlat del patir llegint i de la mestría de l’escriptura. De com no hem pogut deixar-la i com ens ha arribat a fer por el que farà el subhastador malèvol que arriba molt molt molt lluny en la seva perversió de la bona fe creant un clima tòxic i opresiu. Hem parlat dels valors de la família, de les possessions, del valor de la terra I de la lluita de la comunitat I també del concepte de servitud voluntària, que es defineix per la capacitat que tenim de cedir davant d’un govern tirà: com abaixem el cap i obeïm les ordres que ens donen. Els personatges d’aquesta novel·la en són un exemple transparent fins que entre incendis i una narrativa precisa, la trama escalta i el poble, junt, quan ja no té res, atura al tirà.

Si bé El subhastador ha estat definida com una novel·la de terror, i certament ho és, no espereu trobar-hi fets paranormals ni criatures abjectes sorgides dels nostres pitjors malsons. El mal que assola Harlowe és del tot ordinari sustentatn en una comunitat que estan disposats a aguantar la bota que una autoritat injusta els posa al coll abans d’aixecar les seves veus. O diu el mateix subhastador: “recordeu només això. Sigui el que sigui que he fet, vosaltres m’ho heu permès”.

Ha agradat moltíssim i ens quedem tots amb la reflexió final quan la comunitat perd el nord i els papers: només teníem la raó i ara, l’hem perdut.

Narrativament un 10 i argumentalment: quina por!

La Guia

La Biblioteca recomana

 248 funerals i un gos extraordinari

Wiles, Deborah

Confort Snowberger diu que ha assistit a 247 funerals. I això que només té 10 anys. Però no és tan estrany, si tenim en compte que la seva família, porta la funerària del poble i hi viu en ella. La seva vida gira al voltant de taüts, cerimònies, flors i la companyia del seu inseparable gos funerari. Així que ella sap molt bé com cal comportar-se en un funeral i està acostumada a entomar les desgràcies... O això és el es que es pensava fins que les coses van començar a anar-li malament: mor de sobte la seva estimadíssima tia Florentine, una velleta adorable; la seva millor amiga, Declaration, l’evita sempre que pot, i el seu cosinet Peach, un ploramiques insuportable, se li enganxa com una paparra i la segueix pertot arreu.

Per tenir una estona de tranquil·litat, intenta per tots els mitjans quedar-se sola amb el seu gos, encara que això pugui significar perdre’s el funeral més important de la seva vida. Però la vida és plena de sorpreses. I la més important és descobrir com les afrontaràs.

Tot un seguit de canvis, que crearan una història digna de ser escrita.

Recomanat per la Xarxa de biblioteques

Calendari de trobades i lectures 25

Canvi de data: la sessió del 30 de juny 

es farà el dijous 26 de juny (disculpeu les molèsties)

Gener: "El subhastador" de Joan Samson

Harlowe, New Hampshire, un petit poble de l’Amèrica rural on els seus habitants, que tots es coneixen, porten una existència senzilla i pacífica. Tot canvia quan els forasters, cansats del vertiginós ritme de les ciutats, comencen a arribar per passar-hi les vacances i els caps de setmana. A partir d’aquest fet, es perd la tranquil·litat: en un any es produeixen robatoris, incendis, assalts i, fins i tot, un assassinat. Un assassinat que obre les portes del relat per plantejar-nos com un carismàtic i afable nouvingut proposa organitzar una subhasta, per recaptar diners per formar un cos de seguretat que vetlli pel poble, fins a aconseguir un petit exèrcit privat.

Un relat que pot ser molt actual i que ens fa plantejar la mena de societat que hem construït i en la qual vivim

Febrer: "La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows

Ens trobem a l’any 1946. La ciutat de Londres pugna per recuperar-se i deixar enrere les runes de la II Guera Mundial. En aquest ambient, Juliet Ashton, una jove escriptora i columnista, es troba a la recerca d’ inspiració per a la seva futura novel·la. Un dia rep inesperadament una carta d’un tal Dawsey Adams, de l’illa de Guernsey. L’home li explica que té un exemplar de Charles Lamb que li havia pertangut, i li diu que el llibre li va agradar perquè el va fer riure durant l'ocupació de l'illa per part dels alemanys, i li parla de la creació de la societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Aquesta carta és una espurna per a Juliet que fa que tingui ganes de saber molt més de la societat i de l'illa, durant l’ocupació. S'inicia així un intercanvi de correspondència entre els membres de la societat literària i Juliet. A partir d’aquest moment coneixerem tot un seguit de personatges, de manera directa i indirecta, que ens aniran fent un retrat de la situació de l’illa i de les relacions entre els seus habitants: un conjunt de personatges ben excèntrics i una illa, la de Guernsey, ben particular, en un relat que és un cant d’amor a la literatura.

Març: "Un animal salvatge" de Joel Dicker

Tot comença quan dos delinqüents es disposen a dur a terme l’atracament d’una important joieria a Ginebra. 20 dies abans la Sophie Brawn es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari a la casa familiar, situada en una urbanització de luxe prop del llac Leman. Res és el que sembla. A partir d’aquí descobrim una trama plena de girs, colpidora i de ritme frenètic on les aparences compten i compten molt. L’engany i el judici, l’instint i el pas del temps, també esdevenen temes destacats de la trama.

Perquè... què passa quan la vida trontolla, el teu marit està embolicat en una trama de petits secrets i el teu veí és un policia obsessionat amb tu?

Abril: "Boulder" d' Eva Baltasar

Què passa quan engabies un ocell? Quan la provisionalitat es converteix en rutina i l’estabilitat en el teu horitzó? Què passa quan a més, tu, a qui no han agradat mai els llaços familiars estàs a punt d’iniciar una relació a tres amb la teva companya i un fill acabat de néixer, que no sents com a propi?

Què passa, què penses i què sents quan t’adones que ja no ets tu, quan ja no et reconeixes? que sent la protagonista i narradora a partir del moment que la Samsa decideix ser mare i es fa una inseminació artificial? “La maternitat de la Samsa és exclusiva, no m’afecta, m’ha convertit en una exiliada”, diu la Boulder.

Una protagonista forta, valenta, llançada a la recerca d’una identitat pròpia, que qüestiona la manera més tradicional de concebre la parella.

Maig: “La autopista Lincoln” de Amor Towles

L’any 1954 és un any de bona fortuna per a l’Emett. Degut a la mort del seu pare li han concedit un permís per sortir del reformatori i ocupar-se del seu germà de 8 anys. L’Emett és un jove madur, conscient dels seus actes i les conseqüències d’aquests. Ara ha d’abandonar casa seva perquè està a prop de passar a ser propietat del banc. El seu germà li proposa d’anar a buscar la seva mare que els va abandonar fa anys. A la recerca si uneixen Duchess y Woolly, dos companys fugats de Salina i amics d’Emmet amb unes intencions ben diferents. A partir d’aquest moment començarà una road movie sobre el dia a dia d’aquests personatges, i anirem descobrint des de la pròpia veu de cadascun d’ells els pensaments i maneres d’afrontar el què els hi va passant, convertint-se en un relat de coneixement i creixement.

Una novel·la d’iniciació amb personatges i paisatges singulars. 

Juny: "Guanyaràs una mar llisa" de Miquel Martín Serra.

El relat s’inicia amb una llegenda familiar: el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d’un naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l’Amàlia pregunta a la seva mare, la Gona, nous detalls d’aquesta història, encén, sense voler-ho, la flama del dubte. Serà així com l’escriptora es veurà abocada a esbrinar la certesa d’aquest mite familiar, a la vegada que s’enfronta als dubtes i exigències de la creació literària.

A partir d’aquí, l’autor explora la vida dels corallers catalans al segle XIX; barrejant mite i realitat, recupera la imatge d’ un Empordà mariner farcit de tradicions que va més enllà de la presència i l’explotació turística que d’aquesta terra se n’ha fet avui dia.

El relat, a través del text i del llenguatge, ens endinsa en la manera de viure de molts empordanesos, per subsistència, i els sentiments, vivències emocionals i dilemes que patien la gent arrelada en aquest modus vivendi. Gent que es deixava la pell i l’anima en una professió sempre arriscada. Gent que se n’anava a mars molt llunyanes i es jugava la vida pel corall transformant, així, la vida quotidiana dels pobles, perquè la majoria dels homes marxaven i eren les dones, les qui es quedaven i assumien totes les tasques creant una mena de matriarcat amb vincles molt especials entre la població.

Un relat entre el mite i la realitat que és un homenatge als corallers catalans que es van aventurar en aigües llunyanes durant el segle XIX i el patiment que vivien i que generaven al seu entorn.

Recomanem: La Casa tapiada" de Julià de Jodar

 

El senyor Lotari, especialista en l’obra del gran novel·lista Gabriel Caballero, ha mort  després de molts anys redactant la biografia de l’insigne escriptor. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l’home concret com totes les cares i caretes de l’antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l’esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se comprometre's amb cap d'elles,  un dels autors més importants de les últimes dècades. El senyor Gabriel Caballero. 

La continuació de l’aclamada trilogia "L´atzar i les ombres" s’ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Llegim: "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer

 

Activitats infantils de Biblio.laroca de Febrer 25

Llegim "Matrioixques" de Marta Carnicero

Cal parlar de les històries dures, cal parlar del dolor, de la mort, de la violació: cal parlar de la guerra i cal fer-ho, per no oblidar-ho, per no repetir-ne els errors.

És la violació sistemàtica de dones una arma de guerra massiva? Son els fills fruits d’aquestes violacions, abandonats per les seves mares al néixer, la generació perduda sistemàticament en un conflicte bèl·lic? Si i si. Matrioxques és una reflexió profunda sobre això i molt més.

El grup està corprès i alhora agraït d’haver llegit aquesta història! Prèviament a la tertúlia la sensació que ens enfrontàvem a una novel·la molt dura planava sobre nosaltres i ens acompanyava: era necessaria tanta descripció? Tant d’horror detallat? Tanta violència? Semblava impossible acabar el llibre però fer-ho és un regal.

La sinopsis del llibre no explica del tot el que s’hi amaga. La Hana viu un doble exili: un d’estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d’abandonar, i un altre d’íntim, que la manté apartada de la vida que l’envolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A Matrioixques, Marta Carnicero Hernanz basteix, amb la prosa destil·lada que la caracteritza, un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l’herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.

Si, és cert: però també és cert que és la història d’una dona (la Hanna) dels balcans violada sistemàticament (com tantes que son amb ella i com la seva neboda, motor emocional de la història a qui intenta salvar i finalment no pot) que dona a llum una filla (la Sara) i la dona en adopció al metge que aten el part i la seva dona i com 18 anys desprès cap de les dues és feliç i inicia un camí de retrobament i redescoberta amb final obert.

Abans de començar el debat dediquem força estona a donar context i valor històric a aquesta història ja que està basada ens els terribles fets reals que van significar la Guerra dels Balcans i la violació sistemàtica com a arma de guerra. L’autora explica en una entrevista que el llibre es gesta arran de veure l’exposició (i documental i obra de teatre posterior) de títol ENCARA HI HA ALGÚ AL BOSC, de la que també parlem entrellaçant el debat entre la realitat i la ficció.

Malgrat la duríssima temàtica el llibre agrada molt: en destaquem com de ben escrit està, les dues narracions paral·leles tant diferents i com es van trenant i aquest final esperançat i reivindicatiu de l’acceptació i el perdó.

Temes com l’adopció, la guerra, la superació del trauma i la relació entre persones i entre famílies també apareixen al debat que és ric i participatiu.

La Guia

Ranking Viu la lectura 2024

Desembre

Novembre

Octubre

Setembre

Juny

Maig

Abril

Març

Febrer 

Gener

El Club Jove amb "Després del Després" i Jimmy Liao

Més de 100 joves de l’Institut la Roca han participat a les sessions dels Clubs de Lectura Joves que organitza la Biblio.laroca amb la col·laboració de l’Institut. Les sessions han anat dirigides a tots els alumnes de 2n d’ESO i s’han centrat en la figura de l’escriptor i il·lustrador taiwanés.

Jimmy Liao, un autor que deixa petja per les seves il·lustracions, de colors particulars, arrodonides, que et transporten a mons de somni, moltes vegades interns, acompanyats de frases que exploren, que fan pensar i que s’interrelacionen amb les imatges de manera que composen un conjunt únic.

Llegir i llegir-se, ajuntar les peces del puzle de la vida per tornar-se a veure; per créixer acompanyats de personatges i entre textos breus que ens ajuden a identificar i enfrontar les nostres necessitats i aspiracions.

Reflexionar sobre els principis i l’existència dels finals, l’anar i el venir, perdre’s per tornar-se a trobar, aturar el temps, perseguir impossibles, alliberar-se dels lligams i ser lliure gràcies a la lectura. Llegir per comprendre i experimentar les possibilitats creatives del llenguatge, el simbolisme, les metàfores, on la narració és tan visual com textual.

Finalment Identificar l’estructura geomètrica de les seves creacions i la influència del surrealisme i fauvisme.

Una sessió tan única com l’autor que ens hi ha acompanyat.

El Club Jove: "Després del després"

La Sessió

Hem descobert l'estil dolç i trist, fràgil i gentil de l'autor i ill·lustrador Jimmy Liao, el seu traç senzill i delicat, ple d'expressivitat i elegància ens ha convidat a parlar dels grans temes universals: la por, la solitud, l'angoixa i el silenci, els principis i finals, l'anar i el venir.

 

Quan el grup ha arribat hem llençat un avió amb l'objectiu de reflexionar al voltant de perdre's per tornar-se a trobar i seguidament hem fet dos  grups per entrar a la sala on hi han trobat una instal.lació amb dos dels títols de l'autor: Desencuentros i el sonido de los colores.

 

Hem emprès un viatge oníric i imaginatiu on la meteorologia, l'atzar i el temps acompanyen als protagonistes de la història.

 

Unes peces de puzle, les vies d'un tren, mapes i candaus, un pedra, un paraigües, juntament amb la lectura en veu alta, han estat els disparadors de tot un munt hipótesis per tal de construir un relat, experimentant així les  possibilitats creatives del llenguatge. Cada grup ha trobat el simbolisme, les metàfores on la narració és tan visual com textual, fomentant el treball col.lectiu i l'escolta activa.

 

Aquesta proposta ha tingut com a objectiu oferir àlbums il.lustrats com a opció de gaudi lector, àlbums que els impacten i els deixen petjada.

Recomanem: El Club del llibre amb Eva Baltasar

 

El club del llibre és un cicle de trobades amb escriptors a les biblioteques, promogut per la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració de diverses editorials. 

També pots participar en el Club del llibre virtual, el programa de trobades virtuals entre escriptors/periodistes i autors convidats que posa en marxa la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona per mitjà del seu perfil a Instagram (@bibliotequesXBM).

Eva Baltasar  

Ens visitarà l'11 de desembre de 2024 a l'Auditori Municipal Miquel Pont de Castellar del Vallès. Més informació

Els Cruspilletres 24

 

Programa de foment de lectura infantil de la Biblioteca de la Roca del Vallès. Les primeres sessions es van portar a terme al mes d’abril coincidint amb el mes que celebra la lectura i les segones sessions s’han portat a terme al mes de novembre. Un total de 10 sessions que han comptat amb la participació de tots els alumnes de 4t curs de les quatre escoles del municipi, 120 alumnes han pogut gaudir de les dues sessions del club.

Els Cruspilletres ens seguim reunint i menjant lletres, paraules i frases, contes, històries i tot el referent a la literatura.

A la tardor: BUM! DESCOBRIM CÒMICS” en aquesta sessió vam parlar de còmics, novel·les gràfiques i de tot el referent al llenguatge més propi d’aquest gènere: vinyetes, globus, diàlegs i narracions etc. En el taller didàctic que sempre acompanya aquestes sessions vam fer una onomatopeia molt ben decorada que vam exposar a la biblioteca i vam veure com es podien expressar sentiments, sorolls, olors i tot un món imaginat de sentits a través de les paraules.

A l’Hivern: els Cruspilletres "DESCOBRIM LA POESIA” Potser ets una persona poètica o t’estimes més la rima patètica, però tan si vols com si no vols… en aquesta ocasió hem descobert què és la posia, qui pot ser poeta, quins ingredients calen per ser-ho. Hemparlat d’autors i hem rapejat i xiuxiuejat mots a cau d’orella. Una explosió de paraules i sentiments expressats a partir del llenguatge.

Perquè poetes ho podem ser tots… només cal escoltar el què portem dins; i així en aquesta ocasió hem dibuixat i decorat poemes que ara penjats a les parets de la biblioteca plouen paraules meravelloses cada dia.

Podeu venir a veure-ho tot a la biblioteca!

Llegim... "Petits mons" de Caleb Azumah Nelson

 L’experiència migrant, el fet d’estar en terra de ningú, els secrets que es guarden i es descobreixen massa tard i la música, la música i la música.

Comencem la tertúlia amb música de fons i no és per menys! És una novel·la plena, pleníssima de referències musicals. Toquen música, escolten música, parlen de música, son música… A Spotify hem trobat una llista amb totes les cançons que apareixen al llibre i la deixem sonar. 

La teniu aquí: https://open.spotify.com/playlist/ 51lpouJdum9IAl2kSrpfIZ! Grans temes clàssics i noves autories! Una delícia.

La música, hi estem tots d’acord, és una part fonamental de la trama del llibre. La música com a fet cultural, com a fet identitari. Com l’idioma, com el menjar, com les festes i les tradicions. Això és el que ens defineix com a tribu, com a col·lectiu, com a persones al cap I a la fi I al llibre la cultura ghanesa hi és present i és un personatge més, reivindicat i estimat.

L’Stephen, un adolescent britànic de segona generació de pares ghanesos, ha acabat el batxillerat i se sent pressionat per seguir un camí ja pautat: obtenir un títol universitari, treballar i independitzar-se. Però quan decideix prioritzar la seva passió, la música, el seu món i la seva família es fracturen de manera imprevisible. L’Stephen haurà de trobar el seu propi camí, un espai on pugui sentir-se realitzat i lliure. Alhora, escoltant els discos del seu pare, descobrirà aspectes d’un home que mai ha conegut realment, i s’aproparà als sacrificis i a la vergonya que va patir com a migrant a Londres en la seva joventut. Una reflexió sobre els llaços familiars i els traumes intergeneracionals, sobre l’experiència de ser migrant, i sobre com el llenguatge de vegades pot defallir, però la música i la capacitat de ballar sempre són alliberadores.

Es va parlar molt de les diferents relacions del llibre: entre l’Stephen i la seva parella intermitent, el seu germà, la seva mare, al comunitat i especialment el seu pare que durant tota la novel·la es planteja d’una manera i al final descobrim perquè. La visió de l’experiència migrant ens sembla molt ben relatada i malgrat no haver-la viscut ens hi sentim propers. El llenguatge, directe i franc hi ajuda, fent-nos partíceps de les experiències, en primera persona de l’Stephen.

La violència, el racisme, la incomprensió, la soledat i el no sentir-se d’enlloc son temes que es comenten i que apareixen amb força al llibre.

Una lectura bonica, molt personal i molt ben escrita! 

La Guia

Activitats infantils de Biblio.Laroca de desembre 24

Llegim... "Y llovieron pájaros" de Jocelyne Saucier

 

L’amistat i l’amor poden arribar en qualsevol moment I a qualsevol lloc: sinó, que els ho diguin als protagonistes de Y LLOVIERON PÁJAROS on, en mig dels boscos del nord de Canadà i passats els 80 anys, els comencen noves vides!

El grup està força enamorat d’aquesta història! 

Busquem per començar una paraula per descriure la novel·la però desseguida ens quedem curts amb una: es tracta d’una novel·la coral: pel que fa als personatges, com també pel que fa a la manera d’estar escrita (amb diferents narradors) i de la temporalitat: tant som al mig del bosc l’any 1985 que als grans incendis que van assolar Toronto a principis del segle 20. I els protagonistes d’aquesta història son tant grans que hi éren.

Aquesta és una de les coses que agraden més de la novel·la: que els protagonistes son persones grans i això no és habitual.

És un cant a viure lliurement fins l’últim moment.

Aquesta és la història de tres homes que han triat retirar-se del món i viure als boscos del nord del Canadà. Són tres homes peculiars, ja ancians, que estimen la llibertat. Un dia, tanmateix, algú arriba fins al seu amagatall. Una fotògrafa que busca un dels últims supervivents dels Grans Incendis, un tal Boychuck, els ha trobat. I no és l'única. Poc després apareix la Marie-Desneige, una dona petitona de més de vuitanta anys que arribarà com una brisa lleugera que els esvalotarà la vida. Mentre intenten entendre la història del Boychuck, l'ordre habitual al racó secret del bosc quedarà capgirat i una cosa impensable i extraordinària sorgirà entre tots plegats.

Sorgeix l’amor i esdevenen tots els personatges del llibre, els més grans i els més joves una mena de família molt unida.

Es va parlar molt de les diferents trames del llibre: la vellesa, la natura i la seva immensitat que pot ser protecció i pot ser també aterradora, de la salut mental, de la història dels grans incendis i de l’art com a mitjà d’expressió d’allò dolorós que ens costa i vam parlar de la delicadesa de l’escriptura de Jocelyne Saucier que tots desconeixíem i de qui esperem que es tradueixin més coses.

La crítica que li vam fer al llibre va ser que té un punt fantasiós, impossible en algun moment que fa que t’allunyis una mica de la història que et vol explicar.

Malgrat això però, i les ganes d’anar-nos-en a viure tots en una cabana als boscos del Montseny, el llibre va agradar molt.

Les crítiques diuen: «Saucier se ha superado a sí misma. […] ¡Qué fuerza! ¡Y qué humanidad! Una maga del alma.»  o «Una historia llena de tacto y delicadeza. Emocionante y, en ocasiones, triste. Pero, al final , son la belleza y el brillo los que predominan.» 

I hi estem d’acord!

La Guia