Va ser una sessió molt
participativa, amb una conversa profunda i matisada, marcada per la temàtica del llibre i l’estil de l’autor, que va portar al
grup a reflexionar no només
sobre l’obra,
sinó també sobre
l’experiència de la memòria i el
vincle amb l’escriptura
i la realitat.
Sobre
l’autor
Vam començar la sessió fent una breu introducció a la figura de Miquel Martín i Serra.
Alguns participants ja el coneixien per la seva obra anterior, especialment La drecera, que va
tenir una molt bona acollida tant per part de la crítica com dels lectors. Es va comentar
com l’autor ha anat bastint una
trajectòria sòlida dins
la narrativa catalana, amb una veu pròpia i una sensibilitat que l’ha convertit en una referència dins l’escena literària actual.
També vam parlar
del seu estil: una prosa que tendeix a la poesia, amb frases carregades d’imatges i metàfores,
molt introspectiva i sovint centrada en temes com la infància, la mort, la
pèrdua i la identitat.
Sinopsi
i estructura del llibre
Després d’aquesta introducció vam
viatjar fins a Begur i fins a Grècia! El mar, la natura, el silenci, la memòria i l’escriptura són alguns dels
eixos que travessen tota l’obra.
El
llibre està dividit en dues parts. Vam comentar com aquesta
estructura influeix en la lectura i en la recepció del text. La primera part, va agrada molt menys, es
va descriure com a erràtica, pesada, massa llarga i sense massa sentit. No va
agradar gaire, la veritat!
En canvi, la segona part va ser àmpliament
valorada de manera molt més positiva. Aquí l’autor baixa al detall, s’endinsa més en el relat històric,
traça una història més accessible, sense perdre profunditat ni sensibilitat.
Aquesta part va agradar
moltíssim!
Reflexions
sobre la indústria editorial
Un
tema que va sortir de manera espontània durant el debat va ser el funcionament
del món editorial. Vam reflexionar sobre com, quan un autor ja ha assolit un
cert reconeixement, les editorials tendeixen a publicar-li pràcticament
qualsevol text, fins i tot obres que potser no s’haurien publicat si vinguessin d’un autor novell. Aquesta
observació no es va fer com una crítica al llibre, sinó com una reflexió més àmplia sobre els
mecanismes de validació dins del món literari. Tot i això, també es va
reconèixer que Guanyaràs
una mar llisa
té traces
de primera obra més que de obra reconeguda, que és una reescriptura d’un text
previ i que potser precisament perquè l’autor ja té una veu
reconeguda, pot permetre’s
escriure un llibre tan poc convencional.
Recomanacions i nova temporada
A la part final de la sessió, vam aprofitar per fer un petit balanç
del curs i per parlar de les lectures de cara a la nova temporada del club.
Va ser un moment distès i alegre, amb molta participació. Els títols proposats
van agradar molt i vam reconèixer que en tenim ganes!
També vam fer una ronda de recomanacions
de lectures per a l’estiu. Cadascú va compartir alguna
proposta personal, des de llibres més lleugers i frescos fins a obres més profundes per llegir amb
calma durant les vacances.
Bon
estiu!
La Guia
