Aquest llibre és llarg i tracta un tema molt difícil de pair: com la SIDA entre els anys 80 i 90, a Chicago, va fer estralls entre els joves de la comunitat LGTBQI+, però també aquí a casa nostra. Durant la tertúlia, una de les idees que sorgí de seguida, és com els havíem invisibilitzat, com no els volíem veure, i algunes usuàries expressaven que aquest sentiment aflora en el llibre. El sentit de culpabilitat per haver pensat que tot allò era allunyat de la seva realitat i no anava amb elles, tot i que després amb el temps varen comprendre que estaven equivocades.
Les tres trames argumentals, en tres períodes de la història abans de la Primera
Guerra Mundial, a París, els anys vuitanta a Chicago i
a París de nou el 2015, ens mostren comunitats fora de norma, però amb gran
creativitat i intel·ligència, que han d'aprendre a moure's en un món que no
els accepta, aquests grans optimistes que defineix Scott Fitzgerald. Yale,
el protagonista gai, que pateix la malaltia i que li té por, alhora que la vol afrontar amb decisió i vol ajudar al seu
cercle d'amics a que també ho facin. Aquest és el protagonista entorn del qual giraran les tres línies temporals i serà l'encarregat que estiguem plenament
integrats en la lectura, a través de la seva mirada, de totes les formes que
varen tenir aquells joves de conviure amb la pandèmia, el refús, i el
desgovern.
Un dels eixos de la novel·la és l'amistat, sovint per sobre dels interessos
romàntics que de vegades poden ser passatgers, i, en canvi, les amistats
poden acabar sent el repositori de la memòria dels amics morts i de la culpa
per continuar vius. Les obres d'artistes i fotògrafs d'aquella època
sovint són els darrers elements que ens queden del que foren aquells
joves. I l'autora a través de l'amistat es fa una pregunta, que devem
a la gent que estimem? Què ens deuen a nosaltres? La seva obra és un
intent d'intentat explicar això, tot i que no ens dona cap resposta.
A moltes usuàries els ha sorprès la sensació de vulnerabilitat que tenien aquests
homes i dones, no només física per la malaltia, la falta de recursos,
assegurança mèdica, diners, sinó emocionals i de suport familiar,
perquè eren repudiats, vilipendiats i culpats, com si fossin la causa de la
malaltia. Estaven estigmatitzats.
La percepció que vivien alegrement la malaltia, en alguns casos, sense cap
percepció del perill -fins llavors no s'havia generalitzat l'ús del
preservatiu- sembla a les usuàries que potser és una imatge sesgada, però també
que pot ser un... si he de morir igual, perquè tot provoca la mort, com a mínim
gaudir dels darrers moments!
A cadascú ha arribat d'una forma o una altra aquesta obra a tocar un
fil o un altre, en un temps cronològic o un altre, però totes les usuàries
han coincidit en el fet que era una narrativa fluida que les portava
a llegir i voler saber més de la part més intima dels pensaments del Yale, el
seu protagonista i que el va portar a viure com va viure.
Vàrem tenir també un record pel nostre company, Jordi Bertrand, que ens va deixar la
setmana passada, i que recordàrem amb molta estima. Un gran
llegidor, sempre hàbil amb la lectura i l'anàlisi. Jordi sempre tindràs un
espai en el nostre record a Viu la lectura.
La Guia
Informació
Catalunya ràdio: La tendresa de Rebecca Makkai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada