Apunts personals són sis petits assaigs d'Emili Pine, molts d'ells personals, on fa un recorregut de la seva vida, des de la infantesa fins avui dia, repassant, sense aturar-se en cap tabú, cada un dels moments crítics que ha viscut.
Les assistents han valorat molt l'autora per la intel·ligència i la normalitat amb que parla de temes tabús, com el dolor, el dol, la regla, les addiccions, o el sostre de vidre que hi ha a les feines, o com els homes et fan paret i et treuen del davant amb afalacs tractant-te com a una nena poc digne del lloc que ocupes o com t'infrautilitzen en el teu càrrec per disminuir les teves capacitats com a professional. Les lectores d'aquesta tertúlia han trobat una autora valenta i que parla sense embuts. Diuen que és un llibre que caldria que el llegissin els homes, per veure la seva visió i la seva postura davant de posicionaments tant patriarcals vers les dones; diuen i opinen que es tracta d'una lectura molt propera a les dones, i que també seria molt bona lectura per les parelles a la recerca de fills.
Les usuàries han destacat com l'autora enfronta cada moment de vulnerabilitat de la seva vida amb força. I que té fracassos, amb les relacions personals amb la família, amb el pare especialment, per ser alcohòlic, la separació, l'adolescència amb multitud d'addiccions, els problemes d'autoestima i problemes derivats del fet que no li agrada el seu cos, i de control del menjar; però també problemes amb com rep la societat el cos de les dones, la regla, la sang, el dolor, i com tots aquests temes normalment soterrats, ella els fa aflorar i els tracta amb naturalitat i sense embuts. I sobre tot com parla amb claredat i de manera directa de com va viure tot el procés d'avortament d'un fill i de voler tenir un nen per mitjà de fecundació, i al final decidir que també pots ser feliç sense ser mare.
Tots aquest temes en són molts; però a l'hora en tots i cada un d' ells ens mostra obertament la seva
vulnerabilitat i ens permet entrar-hi sense cap mena de recança ni de por. I això
ha agradat molt a les usuàries. També han comentat com a les dones ens han acostumant culturalment
ha ser les que ens hem d'adaptar, les cuidadores, les que no sabem on
estan els límits perquè sempre hem aprés que ho hem de permetre tot; i ara ens
adonem que les coses o bé no són així o bé no tenen perquè ser-ho.
El sostre de vidre al treball, que de vegades ens el formem nosaltres mateixes perquè ens han educat a callar, a no destacar, ens han convençut que els homes poden optar a mes.
L'autora destaca com ella ha
volgut fer les seves classes inclusives i s'adona que no ho són, perquè
culturalment les dones tenim inserit el convenciment que no hem de parlar o
intervenir, o fer-nos veure. A l'autora no li han dit que no pot merèixer un lloc de treball,
però quan els companys li diuen guapa, nena, maca, li estan dient que no està
capacitada, o que no està al mateix lloc de treball que ells, i el sostre de vidre a la feina apareix de
forma invisible però extremadament dura, tant que no el podem traspassar.
El símbol de la sang també ha semblat molt interessant a totes les usuàries, sobre tot quan parla de com amaguem la sang amb anuncis de color de rosa, o blau, mentre que la regla és una cosa bruta que no es parla i que encara és impura. Aquest tema sembla lligar perfectament amb la propera lectura on aquest és un tema clau i també l' han relacionat amb una lectura que vàrem fer fa poc: Florescència de Kopano.
La Guia
Informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada