Activitats de juny de Biblio.laroca

Activitats infantils de biblio.laroca de juny 25

 

Llegim... "Boulder" d'Eva Baltasar

 Maternitat i feminitat: la mirada d’Eva Baltsar

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc—la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?

El tema del llibre està clar però arrenquem dient (ja amb certa polèmica perquè els lectors coneixien la obra de Baltasar i tot en teníem opinió) que la novel·la no ens ha acabat d’atrapar, especialment perquè no conectem amb la protagonista.

La sessió va començar amb una breu contextualització d’Eva Baltasar com a autora i del lloc que ocupa Boulder dins la seva trilogia (Permagel, Boulder i Mamut). Es va destacar l’estil poètic i directe de l’autora, així com la seva capacitat per explorar temes íntims amb profunditat i sensibilitat.

La protagonista del llibre Boulder de Baltasar es diu Boulder perquè el nom camufla la seva individualitat i la vincula a las roques solitàries en el mar.

“No li agrada el meu nom i me’n posa un de nou. Diu que m’assemblo a les grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagònia, peces de món que van sobrar després de la creació, aïllades, exposades a tot. Ningú sap d’on venen. Ni elles ho entenen, per què no es desgasten i per què s’hi estan”

Estem d’acord que els temes principals son: L’amor i la dependència emocional:

els participants van debatre com la protagonista es transforma a mesura que s’implica emocionalment amb Samsa, i com aquesta relació la desborda i qüestiona la seva pròpia llibertat. Es va parlar molt del contrast entre el desig d’independència i la por a la pèrdua; Maternitat i identitat:

La maternitat va ser un dels punts més debatuts. La manera en què la protagonista viu la maternitat de la seva parella com una invasió del seu espai vital va generar discussions sobre rols de gènere, identitat lesbiana i la pressió social al voltant de la família. El simbolisme del nom "Boulder":

Es va interpretar el mot "boulder" (roca) com a símbol de resistència, soledat, inamovibilitat, i també com una metàfora de la protagonista: una persona que vol ser dura i solitària, però que acaba sent erosionada pel contacte amb l’altre i els rols de gènere: Boulder no encaixa en cap model normatiu: no vol ser mare, no busca formar una família, no necessita validar-se per cap estructura social. Això fa que el seu gènere, tot i ser expressat com a dona, s’expressi fora de les convencions femenines habituals.

Per això, alguns crítics l’han llegida com un personatge andrògin o que desafia activament el binarisme. No és tant que sigui “més masculina”, sinó que reclama una llibertat que la societat sovint ha reservat als homes.

Les opinions van ser diverses però majoritàriament positives. Molts van dir que és un llibre que “ressona” i que convida a la reflexió, malgrat la brevetat. Altres el van trobar inquietant o incòmode, però igualment valuós per la seva capacitat de confrontar emocions i contradiccions humanes.

La sessió va concloure amb reflexions sobre com Boulder planteja preguntes més que oferir respostes, i com la lectura d’aquesta obra pot variar segons l’experiència vital del lector. També vam comentar sobre com amb tants premis (Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any (2020), Finalista del Premi Les Inrockuptibles (2022) i Finalista del Premi Booker Internacional (2023) la novel·la “ens va costar, en general, a tots!”

La Guia

Llegim... "Un animal salvatge" de Joël Dicker

De perquè Joël Dicker és un escriptor super vendes i alhora, un grandíssim narrador!

La novel·la UN ANIMAL SALVATGE és com una mena de rellotge suís: tot hi encaixa però no saps exactament com i, mervellosament bé, marca les hores puntual i t’atrapa.

El 2 de juliol de 2022 dos delinqüents es disposen a dur a terme un atracament en una important joieria de Ginebra. Un incident que difereix molt de ser un simple robatori. Vint dies abans, en una urbanització de luxe a la vora del llac Leman, la Sophie Braun es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari. La vida li somriu: viu amb la seva família en una mansió envoltada de boscos. Però el seu món idíl·lic està a punt de trontollar. El seu marit està embolicat en una trama de petits secrets. El seu veí, un policia de reputació impecable, s''ha obsessionat amb ella i l''espia fins i tot en els moments més íntims. I un home misteriós li fa un regal que posa en perill la seva vida. Caldran diversos viatges al passat, lluny de Ginebra, per trobar l''origen d''aquesta intriga diabòlica de la qual ningú sortirà indemne.

Un thriller amb un ritme i un suspens colpidors, que ens recorda per què, des de La veritat sobre el cas Harry Quebert, Joël Dicker és un fenomen editorial arreu del món, amb més de vint milions de lectors.

Perquè si, Dicker és un escriptor super vendes que atrapa amb les seves novel·les, que té enganxats milers de lectors i que, et podrà agradar més o menys però mai et decepciona del tot.

El grup hi està d’acord i aseguren haver-s’ho passat, en general és clar, molt I molt bé llegint la novel·la. Les sorpreses contingudes, els fets que es van revel·lant, els personatges que ho van embolicant tot… tot perfectament tramat.

Destquem que Dicker és un gran narrador i que és evident que té planificada la trama molt abans de començar a escriure-la.

En relació a la temàtica parlem de les mentides, de les obsessions, de no valorar el que tenim i també del judici personal (que fa el mateix escritpor sobre els personatges) I la condemna que mereixen i que Dicker executa fredament.

Els que no coneixien Dicker en volen més i els que el coneixíem en recomanem especialment dos títols: el famosíssim La veritat sobre el cas Harry Quebert i Els Baltimore.

Dicker escriu bé I ven encara millor. I l’animal salvatge som tots! 

La Guia

Activitats infantils de Biblio.laroca de maig 2025

 

Presentació de llibre d'autora local: "Constellation Warriors, el cristal oscuro"

Presentació de la primera novel·la de la jove autora roquerola Míriam Perales Vilà, apassionada de les sèries d'anime. Aquesta obra és la primera part d'una saga plena de poders, amistat i amor. 

Molts afirmen que és impossible que hi hagi una terra oculta en el nostre planeta, oi? Doncs estan equivocats. Sis joves són escollides per les estrelles per salvar el món i convertir-se en les guerreres de la constel·lació.

Dilluns 28 d'abril a les 18.30h

 

Llegim... "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer

 

L’amor als llibres, el sentit de comunitat, la segona guerra mundial i un petita illa! Què pot sortir malament? Res! Absolutament res!

La societat literària i de pell de patata de Guernsey és d’aquelles novel·les que et reconcilien amb la humanitat. Dit això sona molt taxatiu i potser exagerat, però una mica és així: son novel·les amb gent bona, amb gent feliç malgrat les dificultats, amb gent que s’ajuda i es recolza i es dona suport i que, a més, estima els llibres i viu en una illa fantàstica!

Abans, però, d’endinsar-nos en aquesta novel·la en format epistolar ens vam dedicar a convertir-nos nosaltes mateixos en una societat literària. Una societat literària, a diferència d’un club de lectura, és que els membres presents recomanen I llegeixen, en directe, pels altres membres, llibres o autors. Un club és que tots els membres llegeixen el mateix i el comenten: una societat és recomanar-se propostes i transmetre-les amb passió. I això vam fer: vam escollir cadascuna de nosaltres una lectura de la biblioteca i la vam presentar a la resta de persones de la societat.

Van ser propostes molt variades que ens van omplir de ganes de llegir-les no només perquè en vam llegir un fragment I ens va agradar, sinó també per l’entusiasme amb que en parlàvem.

Aquest mateix entusiasme que els protagonistes de La societat literària i de pell de patata de Guernsey comparteixen i ens permet explicar com els uneix encara que neixi com a una excusa.

Ens hem de situar el 1946 a Londres on l’escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera novel·la. Per mitjà de la carta d’un habitant de l’illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d’una curiosa societat literària nascuda durant l’ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l’illa per conèixer de primera mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra. Una història commovedora. Uns personatges humans i que es cuiden com una família que faran que la Juliet es questioni la seva vida i la seva carrera literària.

Durant la Segona Guerra Mundial, Guernsey va ser ocupat per les tropes alemanyes. Guernsey va ser fortament fortificada durant la Segona Guerra Mundial. La majoria de les fortificacions alemanyes romanen intactes i, encara que la majoria d'elles es troben en propietats privades, vàries estan obertes al públic. La fam va amenaçar l'illa a la fi de 1944 després que les forces alemanyes quedessin aïllades i no es poguessin portar subministraments des de França. L'illa va ser recuperada pels britànics el 9 de maig de 1945.

De tots aquests temes vam parlar a la tertúlia perquè el llibre els parla amb sinceritat i sense amagar-los i ho fa deixant un regust positiu, d’aquest de final feliç que tant ens agrada.

Cert que el nivell literari de la lectura no és elevadíssim però a vegades no cal per gaudir d’una bona lectura. 

La Guia

Activitats infantils de Biblio.laroca d'abril 25

 

Tallers de benestar emocional per a joves

 

La biblioteca proposa 3 tallers dirigits per professionals que ofereixen als joves un espai de participació, en tres eixos d’acció: l’autoconeixement, la capacitat de regulació i el benestar emocional. A càrrec de: El Despertador, coaching i recreació personal

Sessions:

-Neuroruta, explora el cervell per conduir-lo (14)

-Univers d’emocions, què saps dels teus sentiments (21)

-Ansietat, qui ets? respostes per a entendre’t millor (28)

Activitat dirigida a alumnes de l’Institut la Roca dins d’horari escolar en coordinació amb l’Institut.

Activitats infantils de Biblio.laroca de març 25

 

BASES DEL 22È CONCURS DE PUNTS DE LLIBRE DE BIBLIO.LAROCA

 

BASES COMPLETES DEL 22È CONCURS DE PUNTS DE LLIBRE DE BIBLIO.LAROCA

 

Biblio.laroca recomana

El protagonista del relat és en Shuna, un jove hereu d’un petit país no gaire fèrtil on els habitants treballen moltíssim els conreus, però obtenen molt poc aliment de la terra. Un dia apareix un vell misteriós i explica al Shuna l’existència d’unes llavors daurades de propietats extraordinàries; el jove inicia un viatge èpic per uns territoris inabastables i intimidatoris on sols els més valents s’atreveixen a entrar.

'El viatge de Shuna' està inspirat en la llegenda tibetana ‘El príncep que es va convertir en gos’ on un príncep decideix fer un viatge per aconseguir llavors per al seu poble, però un conjur màgic el converteix en gos; serà l’amor d’una jove qui aconseguirà salvar-lo i aconseguir el seu objectiu.

Història escrita i il·lustrada per Hayao Miyazaki, conegut pels films d’animació El meu veí Totoro i El viatge de Chihiro, entre altres, produits pels Studio Ghibli.

L’any 2023 l'obra va guanyar el Premi Eisner a la categoria ‘Millor edició nord americana de material internacional (Asia)’.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques

 

Llegim... "El subhastador" de Joan Samson

Hi ha moltes maneres de passar por!

I molt poques d’escriure bé!

Una novel·la pràcticament desconeguda: la única que va escriure la seva autora, Joan Samson, que va morir de càncer el 1976 amb 39 anys i que és tot un descobriment.

La sinopsis del llibre es queda curta: Els Moore viuen a Harlowe, un petit poble de grangers a New Hampshire. En aquesta localitat tranquil·la i tradicional hi aterra Perly Dunsmore, un foraster carismàtic decidit organitzar subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. A canvi, invertirà els beneficis en posar més agents de policia i millorar la seguretat del poble. Al principi la família Moore ho acceptarà de bon grat, però de mica en mica aniran apareixent tibantors i desconfiances entre els habitants de Harlowe, que veuran com el dia a dia s'els omple d'una tensió cada cop més difícil de sostenir. Joan Samson denuncia amb cruesa i contundencia la manera com l’especulació devasta i perverteix el món rural.

Aquesta joia secreta de la literatura nord-americana, publicada originalment l’any 1975, va caure desprès a l’oblit i s’ha recuperat ara gràcies a l’editorial Males Herbes.

Stephen King va dir que era una novel·la imperdible i el club hi està d’acord.

Les lectores han gaudit moltíssim llegint aquesta història de “terror tranquil”que passa en el típic poblet de Nova Anglaterra i on tothom es diu John o Mickey, té un tractor, porta camisa de quadres i amaga una destral a l’armari.

Hem parlat del patir llegint i de la mestría de l’escriptura. De com no hem pogut deixar-la i com ens ha arribat a fer por el que farà el subhastador malèvol que arriba molt molt molt lluny en la seva perversió de la bona fe creant un clima tòxic i opresiu. Hem parlat dels valors de la família, de les possessions, del valor de la terra I de la lluita de la comunitat I també del concepte de servitud voluntària, que es defineix per la capacitat que tenim de cedir davant d’un govern tirà: com abaixem el cap i obeïm les ordres que ens donen. Els personatges d’aquesta novel·la en són un exemple transparent fins que entre incendis i una narrativa precisa, la trama escalta i el poble, junt, quan ja no té res, atura al tirà.

Si bé El subhastador ha estat definida com una novel·la de terror, i certament ho és, no espereu trobar-hi fets paranormals ni criatures abjectes sorgides dels nostres pitjors malsons. El mal que assola Harlowe és del tot ordinari sustentatn en una comunitat que estan disposats a aguantar la bota que una autoritat injusta els posa al coll abans d’aixecar les seves veus. O diu el mateix subhastador: “recordeu només això. Sigui el que sigui que he fet, vosaltres m’ho heu permès”.

Ha agradat moltíssim i ens quedem tots amb la reflexió final quan la comunitat perd el nord i els papers: només teníem la raó i ara, l’hem perdut.

Narrativament un 10 i argumentalment: quina por!

La Guia

La Biblioteca recomana

 248 funerals i un gos extraordinari

Wiles, Deborah

Confort Snowberger diu que ha assistit a 247 funerals. I això que només té 10 anys. Però no és tan estrany, si tenim en compte que la seva família, porta la funerària del poble i hi viu en ella. La seva vida gira al voltant de taüts, cerimònies, flors i la companyia del seu inseparable gos funerari. Així que ella sap molt bé com cal comportar-se en un funeral i està acostumada a entomar les desgràcies... O això és el es que es pensava fins que les coses van començar a anar-li malament: mor de sobte la seva estimadíssima tia Florentine, una velleta adorable; la seva millor amiga, Declaration, l’evita sempre que pot, i el seu cosinet Peach, un ploramiques insuportable, se li enganxa com una paparra i la segueix pertot arreu.

Per tenir una estona de tranquil·litat, intenta per tots els mitjans quedar-se sola amb el seu gos, encara que això pugui significar perdre’s el funeral més important de la seva vida. Però la vida és plena de sorpreses. I la més important és descobrir com les afrontaràs.

Tot un seguit de canvis, que crearan una història digna de ser escrita.

Recomanat per la Xarxa de biblioteques

Calendari de trobades i lectures 25

Canvi de data: la sessió del 30 de juny 

es farà el dijous 26 de juny (disculpeu les molèsties)

Gener: "El subhastador" de Joan Samson

Harlowe, New Hampshire, un petit poble de l’Amèrica rural on els seus habitants, que tots es coneixen, porten una existència senzilla i pacífica. Tot canvia quan els forasters, cansats del vertiginós ritme de les ciutats, comencen a arribar per passar-hi les vacances i els caps de setmana. A partir d’aquest fet, es perd la tranquil·litat: en un any es produeixen robatoris, incendis, assalts i, fins i tot, un assassinat. Un assassinat que obre les portes del relat per plantejar-nos com un carismàtic i afable nouvingut proposa organitzar una subhasta, per recaptar diners per formar un cos de seguretat que vetlli pel poble, fins a aconseguir un petit exèrcit privat.

Un relat que pot ser molt actual i que ens fa plantejar la mena de societat que hem construït i en la qual vivim

Febrer: "La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows

Ens trobem a l’any 1946. La ciutat de Londres pugna per recuperar-se i deixar enrere les runes de la II Guera Mundial. En aquest ambient, Juliet Ashton, una jove escriptora i columnista, es troba a la recerca d’ inspiració per a la seva futura novel·la. Un dia rep inesperadament una carta d’un tal Dawsey Adams, de l’illa de Guernsey. L’home li explica que té un exemplar de Charles Lamb que li havia pertangut, i li diu que el llibre li va agradar perquè el va fer riure durant l'ocupació de l'illa per part dels alemanys, i li parla de la creació de la societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Aquesta carta és una espurna per a Juliet que fa que tingui ganes de saber molt més de la societat i de l'illa, durant l’ocupació. S'inicia així un intercanvi de correspondència entre els membres de la societat literària i Juliet. A partir d’aquest moment coneixerem tot un seguit de personatges, de manera directa i indirecta, que ens aniran fent un retrat de la situació de l’illa i de les relacions entre els seus habitants: un conjunt de personatges ben excèntrics i una illa, la de Guernsey, ben particular, en un relat que és un cant d’amor a la literatura.

Març: "Un animal salvatge" de Joel Dicker

Tot comença quan dos delinqüents es disposen a dur a terme l’atracament d’una important joieria a Ginebra. 20 dies abans la Sophie Brawn es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari a la casa familiar, situada en una urbanització de luxe prop del llac Leman. Res és el que sembla. A partir d’aquí descobrim una trama plena de girs, colpidora i de ritme frenètic on les aparences compten i compten molt. L’engany i el judici, l’instint i el pas del temps, també esdevenen temes destacats de la trama.

Perquè... què passa quan la vida trontolla, el teu marit està embolicat en una trama de petits secrets i el teu veí és un policia obsessionat amb tu?

Abril: "Boulder" d' Eva Baltasar

Què passa quan engabies un ocell? Quan la provisionalitat es converteix en rutina i l’estabilitat en el teu horitzó? Què passa quan a més, tu, a qui no han agradat mai els llaços familiars estàs a punt d’iniciar una relació a tres amb la teva companya i un fill acabat de néixer, que no sents com a propi?

Què passa, què penses i què sents quan t’adones que ja no ets tu, quan ja no et reconeixes? que sent la protagonista i narradora a partir del moment que la Samsa decideix ser mare i es fa una inseminació artificial? “La maternitat de la Samsa és exclusiva, no m’afecta, m’ha convertit en una exiliada”, diu la Boulder.

Una protagonista forta, valenta, llançada a la recerca d’una identitat pròpia, que qüestiona la manera més tradicional de concebre la parella.

Maig: “La autopista Lincoln” de Amor Towles

L’any 1954 és un any de bona fortuna per a l’Emett. Degut a la mort del seu pare li han concedit un permís per sortir del reformatori i ocupar-se del seu germà de 8 anys. L’Emett és un jove madur, conscient dels seus actes i les conseqüències d’aquests. Ara ha d’abandonar casa seva perquè està a prop de passar a ser propietat del banc. El seu germà li proposa d’anar a buscar la seva mare que els va abandonar fa anys. A la recerca si uneixen Duchess y Woolly, dos companys fugats de Salina i amics d’Emmet amb unes intencions ben diferents. A partir d’aquest moment començarà una road movie sobre el dia a dia d’aquests personatges, i anirem descobrint des de la pròpia veu de cadascun d’ells els pensaments i maneres d’afrontar el què els hi va passant, convertint-se en un relat de coneixement i creixement.

Una novel·la d’iniciació amb personatges i paisatges singulars. 

Juny: "Guanyaràs una mar llisa" de Miquel Martín Serra.

El relat s’inicia amb una llegenda familiar: el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d’un naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l’Amàlia pregunta a la seva mare, la Gona, nous detalls d’aquesta història, encén, sense voler-ho, la flama del dubte. Serà així com l’escriptora es veurà abocada a esbrinar la certesa d’aquest mite familiar, a la vegada que s’enfronta als dubtes i exigències de la creació literària.

A partir d’aquí, l’autor explora la vida dels corallers catalans al segle XIX; barrejant mite i realitat, recupera la imatge d’ un Empordà mariner farcit de tradicions que va més enllà de la presència i l’explotació turística que d’aquesta terra se n’ha fet avui dia.

El relat, a través del text i del llenguatge, ens endinsa en la manera de viure de molts empordanesos, per subsistència, i els sentiments, vivències emocionals i dilemes que patien la gent arrelada en aquest modus vivendi. Gent que es deixava la pell i l’anima en una professió sempre arriscada. Gent que se n’anava a mars molt llunyanes i es jugava la vida pel corall transformant, així, la vida quotidiana dels pobles, perquè la majoria dels homes marxaven i eren les dones, les qui es quedaven i assumien totes les tasques creant una mena de matriarcat amb vincles molt especials entre la població.

Un relat entre el mite i la realitat que és un homenatge als corallers catalans que es van aventurar en aigües llunyanes durant el segle XIX i el patiment que vivien i que generaven al seu entorn.

Recomanem: La Casa tapiada" de Julià de Jodar

 

El senyor Lotari, especialista en l’obra del gran novel·lista Gabriel Caballero, ha mort  després de molts anys redactant la biografia de l’insigne escriptor. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l’home concret com totes les cares i caretes de l’antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l’esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se comprometre's amb cap d'elles,  un dels autors més importants de les últimes dècades. El senyor Gabriel Caballero. 

La continuació de l’aclamada trilogia "L´atzar i les ombres" s’ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Llegim: "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer

 

Activitats infantils de Biblio.laroca de Febrer 25

Llegim "Matrioixques" de Marta Carnicero

Cal parlar de les històries dures, cal parlar del dolor, de la mort, de la violació: cal parlar de la guerra i cal fer-ho, per no oblidar-ho, per no repetir-ne els errors.

És la violació sistemàtica de dones una arma de guerra massiva? Son els fills fruits d’aquestes violacions, abandonats per les seves mares al néixer, la generació perduda sistemàticament en un conflicte bèl·lic? Si i si. Matrioxques és una reflexió profunda sobre això i molt més.

El grup està corprès i alhora agraït d’haver llegit aquesta història! Prèviament a la tertúlia la sensació que ens enfrontàvem a una novel·la molt dura planava sobre nosaltres i ens acompanyava: era necessaria tanta descripció? Tant d’horror detallat? Tanta violència? Semblava impossible acabar el llibre però fer-ho és un regal.

La sinopsis del llibre no explica del tot el que s’hi amaga. La Hana viu un doble exili: un d’estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d’abandonar, i un altre d’íntim, que la manté apartada de la vida que l’envolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A Matrioixques, Marta Carnicero Hernanz basteix, amb la prosa destil·lada que la caracteritza, un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l’herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.

Si, és cert: però també és cert que és la història d’una dona (la Hanna) dels balcans violada sistemàticament (com tantes que son amb ella i com la seva neboda, motor emocional de la història a qui intenta salvar i finalment no pot) que dona a llum una filla (la Sara) i la dona en adopció al metge que aten el part i la seva dona i com 18 anys desprès cap de les dues és feliç i inicia un camí de retrobament i redescoberta amb final obert.

Abans de començar el debat dediquem força estona a donar context i valor històric a aquesta història ja que està basada ens els terribles fets reals que van significar la Guerra dels Balcans i la violació sistemàtica com a arma de guerra. L’autora explica en una entrevista que el llibre es gesta arran de veure l’exposició (i documental i obra de teatre posterior) de títol ENCARA HI HA ALGÚ AL BOSC, de la que també parlem entrellaçant el debat entre la realitat i la ficció.

Malgrat la duríssima temàtica el llibre agrada molt: en destaquem com de ben escrit està, les dues narracions paral·leles tant diferents i com es van trenant i aquest final esperançat i reivindicatiu de l’acceptació i el perdó.

Temes com l’adopció, la guerra, la superació del trauma i la relació entre persones i entre famílies també apareixen al debat que és ric i participatiu.

La Guia