Canvi de data: la sessió del 30 de juny
es farà el dijous 26 de juny (disculpeu les molèsties)
Gener: "El subhastador" de Joan Samson
Harlowe, New Hampshire, un petit poble de l’Amèrica rural on els seus habitants, que tots es coneixen, porten una existència senzilla i pacífica. Tot canvia quan els forasters, cansats del vertiginós ritme de les ciutats, comencen a arribar per passar-hi les vacances i els caps de setmana. A partir d’aquest fet, es perd la tranquil·litat: en un any es produeixen robatoris, incendis, assalts i, fins i tot, un assassinat. Un assassinat que obre les portes del relat per plantejar-nos com un carismàtic i afable nouvingut proposa organitzar una subhasta, per recaptar diners per formar un cos de seguretat que vetlli pel poble, fins a aconseguir un petit exèrcit privat.
Un relat que pot ser molt actual i que ens fa plantejar la mena de societat que hem construït i en la qual vivim
Febrer: "La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
Ens trobem a l’any 1946. La ciutat de Londres pugna per recuperar-se i deixar enrere les runes de la II Guera Mundial. En aquest ambient, Juliet Ashton, una jove escriptora i columnista, es troba a la recerca d’ inspiració per a la seva futura novel·la. Un dia rep inesperadament una carta d’un tal Dawsey Adams, de l’illa de Guernsey. L’home li explica que té un exemplar de Charles Lamb que li havia pertangut, i li diu que el llibre li va agradar perquè el va fer riure durant l'ocupació de l'illa per part dels alemanys, i li parla de la creació de la societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Aquesta carta és una espurna per a Juliet que fa que tingui ganes de saber molt més de la societat i de l'illa, durant l’ocupació. S'inicia així un intercanvi de correspondència entre els membres de la societat literària i Juliet. A partir d’aquest moment coneixerem tot un seguit de personatges, de manera directa i indirecta, que ens aniran fent un retrat de la situació de l’illa i de les relacions entre els seus habitants: un conjunt de personatges ben excèntrics i una illa, la de Guernsey, ben particular, en un relat que és un cant d’amor a la literatura.
Març: "Un animal salvatge" de Joel Dicker
Tot
comença quan dos delinqüents
es disposen a dur a terme l’atracament
d’una important
joieria a Ginebra. 20 dies
abans la Sophie Brawn es prepara per celebrar el seu quarantè
aniversari a la casa familiar, situada en una urbanització de luxe
prop del llac Leman. Res és el
que sembla. A partir d’aquí descobrim una trama plena de girs,
colpidora i de ritme frenètic on les aparences compten i compten
molt. L’engany i el judici, l’instint i el pas del temps, també
esdevenen temes destacats de la trama.
Perquè...
què passa quan la vida trontolla, el teu marit està embolicat en
una trama de petits secrets i el teu veí és un policia obsessionat
amb tu?
Abril: "Boulder" d' Eva Baltasar
Què passa quan engabies un ocell?
Quan la provisionalitat es converteix en rutina i l’estabilitat en
el teu horitzó? Què passa quan a més, tu, a qui no han agradat mai
els llaços familiars estàs a punt d’iniciar una relació a tres
amb la teva companya i un fill acabat de néixer, que no sents com a
propi?
Què
passa, què penses i què sents quan t’adones que ja no ets tu,
quan ja no et reconeixes? que sent la protagonista i narradora a
partir del moment que la Samsa decideix ser mare i es fa una
inseminació artificial? “La
maternitat de la Samsa és exclusiva, no m’afecta, m’ha convertit
en una exiliada”, diu la Boulder.
Una
protagonista forta, valenta, llançada a la recerca d’una identitat
pròpia, que qüestiona la manera més tradicional de concebre la
parella.
Maig:
“La
autopista Lincoln” de Amor Towles
L’any
1954 és un any de bona fortuna per a l’Emett. Degut a la mort del
seu pare li han concedit un permís per sortir del reformatori i
ocupar-se del seu germà de 8 anys. L’Emett és un jove madur,
conscient dels seus actes i les conseqüències d’aquests. Ara ha
d’abandonar casa seva perquè està a prop de passar a ser
propietat del banc. El seu germà li proposa d’anar a buscar la
seva mare que els va abandonar fa anys. A la recerca si uneixen
Duchess y Woolly, dos companys fugats de Salina i amics d’Emmet amb
unes intencions ben diferents. A
partir
d’aquest moment començarà una road movie sobre el dia a dia
d’aquests personatges, i anirem descobrint des de la pròpia veu de
cadascun d’ells els pensaments i maneres d’afrontar el què els
hi va passant, convertint-se en un relat de coneixement i creixement.
Una
novel·la d’iniciació amb personatges i paisatges singulars.
Juny: "Guanyaràs una mar llisa" de Miquel Martín Serra.
El relat s’inicia amb una llegenda
familiar: el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel
seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d’un
naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l’Amàlia pregunta a la
seva mare, la Gona, nous detalls d’aquesta història, encén, sense
voler-ho, la flama del dubte. Serà així com l’escriptora es veurà
abocada a esbrinar la certesa d’aquest mite familiar, a la vegada
que s’enfronta als dubtes i exigències de la creació literària.
A
partir d’aquí, l’autor explora la vida dels corallers catalans
al segle XIX; barrejant mite i realitat, recupera la imatge d’ un
Empordà mariner farcit de tradicions que va més enllà de la
presència i l’explotació turística que d’aquesta terra se n’ha
fet avui dia.
El
relat, a través del text i del llenguatge, ens endinsa en la manera
de viure de molts empordanesos, per subsistència, i els sentiments,
vivències emocionals i dilemes que patien la gent arrelada en aquest
modus vivendi. Gent que es deixava la pell i l’anima en una
professió sempre arriscada. Gent
que se n’anava a mars molt llunyanes i es jugava la vida pel corall
transformant, així,
la vida quotidiana dels
pobles, perquè la majoria dels homes marxaven i
eren les dones, les
qui es quedaven i assumien
totes les tasques creant
una mena de matriarcat amb
vincles molt especials entre la població.
Un
relat entre el mite i la realitat que és un homenatge als corallers
catalans que es van aventurar en aigües llunyanes durant el segle
XIX i el patiment que vivien i que generaven al seu entorn.
