Louki és una noia jove,
enigmàtica i esquiva, que defuig les definicions massa precises. Personatge amb
un passat però sense memòria transita per una infantesa desatesa al barri de Pigalle,
entre un fracàs matrimonial i un amor secret. La seva joventut la fa només present. Viu en un temps, com diu
el mateix Modiano, sense passat. Una vida sense massa consciència de l’existència
i m’atreviria a afegir, només si m’ho permeteu... – perquè només la consciència
de la mort ens fa reals -. Louki camina
per una ciutat, viva i despreocupada, bohèmia, abocada als cafès; en aquest cas
el cafè Condé, símbol de tots els cafès possibles: espais de temps irreal i
melancòlics on l’encaix de vides diverses és probable, on la comunicació i l’ésser
hi tenen una rellevància en tant que els vincles s’ hi fan versemblants. Modiano
segueix el personatge de Louki vagarejant pels carrers, també entre zones
neutres, zones intermèdies per on la gent transita i desapareix, fins que com
molts de nosaltres es perd pels carrers de la gran ciutat, enmig de la teranyina
d’identitats que conformen les urbs, per deixar-la volar en l’anonimat, lluny
de tots aquells que han servit de testimoni de la seva existència.
Una ciutat, que podria ser
moltes, un personatge enigmàtic i esquiu, un cafè, abstracció de molts locals
semblants, que esdevé lloc; i uns quants
temes destacats en la literatura com són: la
memòria, la identitat i la importància del temps.
No us el perdeu!
