Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 28 de novembre del 2018

Parlem de... Bogeries de Brooklyn de Paul Auster


Nathan Glass és un home divorciat de 60 anys amb una llarga carrera en una companyia d’assegurances. Jubilat i sol decideix traslladar-se a viure a Brooklyn, el barri de la seva infantesa. Allí queda fascinat per la quotidianitat i la manera de fer, i viure,  de la gent; i decideix escriure un llibre de vides en minúscul, on recollir les vivències de la gent que l’envolta, explicar les seves, els records, els oblits... . El rumb de la seva nova vida, i del llibre,  canvia del tot un matí de primavera en què es troba amb el seu nebot Tom, qui lluny de tenir una vida d’èxit gràcies a la brillant carrera universitària que havia començat, treballa de taxista i a hores en una llibreria del barri ajudant a classificar llibres. Així, de sobte, els dos reprenen la seva relació compartint el somni comú d’una vida millor, lluny de les pressions de la vida moderna.

El viu la lectura opina


Per primer cop un llibre ha superat el 4 sobre 5 de puntuació, i mireu que és difícil, perquè entre aquest grup de Viu la lectura, son tant lectors, com diferents entre ells, així que coincidir sempre és difícil. Fins i tot dos usuaris els han donat un 4’5. I és que Paul Auster és un autor que mai deixa indiferent i Bogeries de Brookling és un llibre riu, que et porta a través dels pensaments del seu protagonista, d’un personatge a un altre, parlant de la seva vida, de la sensació de viure, i del que t’aporta tot el que t’envolta com un riu fins un final plàcid, en un gran delta... o no. El final molt interessant i espacial, va deixar perplexos als nostres usuaris, i de fet tot i que els va sorprendre és el que dona sentit a tot el llibre, doncs la reflexió final és agosarada però definitiva.

Auster és segons les usuàries un narrador d’històries que entramat personatges en elles. Un  trencaclosques de casualitats que conformen la vida de gent grisa, però amb un punt de lluminositat en el seu interior. Dos tipus de personatges, els que és deixen dur pel destí, per l’atzar, i els que l’afronten i volen treure més de la vida que el que ella vol donar.  Una identitat personal que conforma una trama d’intrigues que ens porta a una lectura continuada fins el final amb  molta fel i una mica de mel, que al final et fa pensar que només és pot viure el avui i ara. Aquest trencaclosques que costa de desxifrar que és la vida, dona sorpreses, i canvia vides, a mida que madurem i les veiem.  Perquè al final tots i cadascun d’ells tenen que afrontar el 2011, un moment que per tots els Neoyorkins va ser un moment d’impàs, de terror, i de maduresa com a societat. El moment catalitzador que dona pas a com podem viure la vida i com la volem viure. I tot és resumeix en uns segons abans de que el primer avió impactés.


Moltes de les usuàries han vist un rere fons autobiogràfic en la manera de pensar de Paul Auster que es deixa entreveure en les idees polítiques i socials del protagonista Nattan Glas,  sobre la religió, sobre la política, sobre  les classes socials. I al final és defineix com ens deia una usuària en una sola frase: “De tot el que m’ha passat només em queda el dolor”.

La Guia







dimarts, 20 de novembre del 2018

Biblio.laroca posa a disposició dels usuaris 5 ordinados nous, totalment actualitzats.

L’Ajuntament de la Roca del Vallès ha renovat la dotació d’ordinadors de la Biblioteca. 

Renova 3 dels ordinadors que ja tenia i n’afegeix de nous, ampliant el servei d’informàtica amb 2 punts d’accés. Els ordinadors aniran ubicats entre la sala d’adults, on hi haurà 8 terminals en total i la sala infantil, on hi haurà 4 terminals. Ara els usuaris disposaran de nous ordinadors de darrera generació amb el paquet officce 16 i sistema operatiu Windows 10, programari lliure també incorporat, i més actualitzats, així com d’una millora en la  potència i estabilitat a l’hora de treballar.

Aquest canvi d’equipament permetrà la millora del servei d’internet destinat als ciutadans.

divendres, 9 de novembre del 2018

Recomanem... El conte de la serventa de Margaret Atwood

Una distopia que és una sàtira sobre el totalitarisme.

Un món fictici que fàcilment trobaria el seu lloc en la societat actual.Un món irreal que pot no ser-ho tant... .

Una distopia al límit. Una crítica ferotge a les societats en estat d'alerta a causa de guerres, repressió; comunitats arrossegades per una inercia, col·lectius adaptats a viure sota mesures coercitives, molt restrictives on predomina el recel, la por i la desconfiança entre els ciutadans... .

Un clam a favor de la llibertat.

Un relat descarnat, directe, fred com la mateixa societat que se'ns planteja, i sobretot proper, possible, factible avui.

Una història de la qual, si vols, també en pots trobar la sèrie de televisió.

Un llibre del tot recomanable que traça un camí, el qual no hauríem de recórrer mai.

Armstrong. L'agosarat viatge d'un ratolí a la lluna de Torben Kuhlmann

Ets dels que creu en els somnis...? doncs llegeix la història del ratolí més intrèpid i aventurer que mai hagis pogut imaginar. 

Armstrong, un ratolí petit, somiador i molt intrèpid i espavilat, constant i carregat d’il·lusió, seguint els passos de Lindbergh aprèn a volar. Té un somni: arribar a la lluna i demostrar a tots els de la seva espècie que aquesta no és una gran bola de formatge. I perseguit per aquesta gran dèria estudiarà, investigarà, anirà a la universitat, al museu Smithsonian, s’amagarà de la policia i ho farà tot, per aconseguir el seu somni.

Se’n sortirà?

Ja saps... “Un petit pas per l’home, però un gran pas per a la humanitat”. Una història sobre un viatge èpic, una faula sobre la cursa espacial i els primers viatges a la lluna. Un relat entranyable i divertit, amb unes il·lustracions ben realistes, plenes de detalls, molt ben ambientades i carregades de sensibilitat.

No te’l perdis...!





dilluns, 22 d’octubre del 2018

BIBLIO.LAROCA US OFEREIX LOTS A LA CARTA

La Biblioteca us ofereix un nou servei dirigit principalment a les 4 escoles del municipi, però també a tots els col·lectius que treballen amb infants: casals, esplais, etc... 

Consisteix en la preparació de lots de llibres tant de coneixements, com de ficció sobre una temàtica concreta. 

Són els "Lots de llibres a la carta", seleccions de llibres sobre un tema o gènere específic per ser treballat a la classe, per fer de suport a exposicions, projectes escolars o treballs als casals, esplais...

Els temes són molt diversos: por, aventura, còmic, ciència, història idiomes i un llarg etc; també podeu demanar lots amb temàtica específica que necessiteu.

Només ens els heu de demanar i us els portem!






dijous, 11 d’octubre del 2018

Parlem de... L'harpa d'herba de Truman Capote

"Força abans de la tardor ja vivíem dalt de l'arbre”. 

Així comença aquest relat, recull d'uns episodis d'infantesa, que Capote situa en unes circumstàncies molt determinades: viure en una caseta dalt d'un arbre amb dues tietes ben oposades de caràcter: l'una, la Verena: seriosa, dominant, freda, calculadora i rica, i l'altra, la Dolly: somiadora, ingènua, sensible, espontània; acompanyats de la Catherine amiga íntima de la tieta Dolly i criada de les dues fadrines, el jove Riley Henderson i el jutge retirat Charlie Cool, un personatge extravagant i quixotesc, i que ens porta a plantejar-nos què és i quan costa la llibertat. Una idea esbojarrada amb signes de rebel·lió que altera la vida d'un poble que viu en la mediocritat. La vida adulta, gris i responsable, enfrontada a la juvenil, vital, alegre i despreocupada, digne de proeses.

Un relat de joventut de Capote que ha passat força desapercebut, però que esdevé una petita gran obra.

El Viu la lectura opina

No hi ha dubte de què la ploma de Capote deixa trasbalsat d’una manera o un altra a qualsevol lector, i així ha estat a la nostra sessió. Arpa d’herba és una metàfora de la vida, molt viscuda i una mica irreverent que té el narrador i una dels protagonistes, i alter ego del propi autor, sobre una petit poble de la societat surenya, tancat, tradicional, familiar, on la llibertat és poder decidir que fas a cada hora de la teva vida, pujat dalt d’un arbre, i on els somnis estan a les copes dels arbres i la realitat, més lletja i egoista,   toca de peus a terra, i no tot hom vol tocar de peus a terra.

Una incursió en una realitat màgica, on cada personatge cerca que vol ser més enllà de les expectatives dels seus conciutadans, i on aquests conciutadans no volen deixar-los créixer en llibertat perquè tenen por de les portes que podrien obrir.
Comparat amb A sang freda o Desdejuni a Tiffany’s  és una novel.la gràcil on la  realitat ve relativitzada per la mirada d’un nen  ens diu una de les usuàries, que atorga un caliu mític als records d’infància, quan el narrador ja és adult.

Però la crítica cap a les societats tancades i tradicionalistes i inamovibles del sud d’EEUU  no deixa d’estar present ens assegura un altra.  La relació entre ambdós germanes, malaltissa i depenent que no permet sortir-se del paper de cada una, ha atret molt a les assistents que creuen que són dos personatges molt ben treballats per Capote i que ens representen dos extrems d’una societat altrament tradicional i tancada. Per altra banda la recerca de l’amor i de la pròpia identitat del jutja i del nen, són dos dels altres aspectes que han posat en relleu les usuàries. Per últim em vist moltes de les metàfores que Capote ens fa del pensament d’un  època a través del cel i la terra, i d’aquesta escala que permet apujar-se dalt d’un arbre com eremita i separar-se de tot allò que és lleig i tenir a tocar el que és sublim.

El nostre usuari ens explica com per ell totes les històries del món ja han estat contades, des de la Iliada o l’Odissea, i que el que fa que un autor com Capote valgui la pena és la forma que té de contar aquesta història de donar-te aquell tel que et permet veure la història, copsar-la a través de les paraules.

Per contra una altra usuària ha vist la narrativa que esperava trobar, la força del llenguatge, mesurat i sense res sobrer, però sense la intensitat d’altres obres que havia llegit d’ell.


Com totes les obres de Capote té una versió cinematogràfica, una versió de l’any 95,  que ens proposem descobrir perquè el seu càstig promet bones sorpreses: Sissy Spacek,  Walter Matthau,  Roddy McDowall i Jack Lemmon. 

La Guia



dissabte, 29 de setembre del 2018

Amb la tardor Biblio.laroca us ofereix noves propostes lectores.

Amb el final de l'estiu reprenem la marxa de tot: inici d'escola, d'institut i universitat; de cursos diversos,  la nostra rutina diària... i com no, el desig de descobrir lectures noves!

Biblio.laroca us ho fa més fàcil!

Hem preparat racons amb noves propostes lectores: novetats de tardor, novel·la recomanada, guies que us proposen sortides i passejades al bosc, guies per la caça de bolets, propostes de lectures de diversos autors amb motiu d’efemèrides o atorgació de premis (Manuel de Pedrolo, Ma Carme Roca, Ursula K. Leguin...), lectura d’assaig sobre la nostra Història, etc.

A la sala infantil també us esperen un munt de novetats acabades d'arribar, nous contes per a totes les edats i llibres de coneixements. Com a propostes trobeu lectures recomanades per a totes les edats i el “Racó del savi” on trobeu els llibres de temàtica que es treballa a les escoles del municipi.



dimecres, 26 de setembre del 2018

Recomanem... La mona de l'assassí de Jakob Wegelius

Al port de Lisboa és de nit, sota la llum dels pocs fanals que l’il·luminen, un home córrer per salvar la vida. És testimoni d’una trama política que personatges il·lustres de la ciutat no volen que sigui revelada, de cap manera. La mateixa nit, entre les boires del port, el capità Koskela i la Sally Jones, veuen qui s’esmuny entre les ombres , el mateix home que els hi ha fet un encàrrec que els ha dut a la ruïna. Els passos d’una corredissa ressonen en l’aire i els dos homes es veuen enfrontats. El  canó d’una pistola brilla en la nit. Una baralla.  Un home és engolit per les aigües del Tajo, i el capità és acusat d’assassinat, jutjat i empresonat.

A Lisboa tothom busca la Sally Jones, l’únic testimoni d’una nit funesta, la mona amb capacitats humanes, íntima amiga de koskela i maquinista del Hudson Queen, que ens explicarà la història. Un personatge molt propi, estimat, commovedor i amb personalitat.

Aquest és un relat d’aventures, construït a ritme de fado i on el que compta són els fets entrellaçats i les coincidències, que duran a la nostra protagonista a viure i fer amistats peculiars des del barri de l’Alfama, fins a l’Orient i el mediterrani, per tornar de nou a Lisboa amb la voluntat de descobrir la detracció i alliberar el seu amic.

Una història molt ben narrada, de factura clàssica, amb unes il·lustracions molt cuidades, del mateix autor, que ens apropen als gravats antics. Una obra tota ella molt original que us proporcionarà un bon ball d’emocions.

dimarts, 25 de setembre del 2018

Cançó de tela. La vida teixida de Louise Bourgeois d'Amy Novesky i il·lustrat per Isabelle Arsenault

Aquesta és la història d'una vida. Un relat sobre la formació d’una artista: que conviu amb els records, que sent, que treballa, que experimenta fins a formar-se una imatge del món pròpia. Louise Bourgeois, artista parisina del segle XX, que té una aranya enorme esculpida (Maman de Bourgeois) al Gugguenheim de Bilbao.

Un àlbum il·lustrat magnífic, una obra on imatge i text es complementen de tal manera, i tan bella, que ens ofereixen una obra mestra. Bourgeois, com la seva mare, aranya que fila; que fila teixits, teles, quadres, llibres, escultures; com el relat d’aquest llibre que fila una vida i ofereix textures viscudes, anhelades, recreades per Louise, en imatges.

El do de la poesia textual i visual  feta relat.

dimecres, 8 d’agost del 2018

Ranking lectures gener-juny 2018


Parlem de... Dragones del Edén de Carl Sagan

El Viu la lectura Opina

Aquest assaig tant interessant va portar a moltes aportacions  per part dels assistents. Un assaig rigorós, sobre l’evolució humana, que ens porta a pensar molt  sobre quin és el nostre destí i fins a on està regit per el funcionament del nostre cos, i del nostre cervell i de les capacitats ignotes que ens proporciona.  Veure com des dels primers mamífers i primes sauris, el nostre cervell guarda cada un dels passos que ens porta fins avui dia, i com cada gran simi, i cada homínid, porta darrera seu, el rastre de les vides anteriors en connexions que ens fan ser com són, i que dicten part de les nostres reaccions és de per si impressionant.

Aquest assaig altament didàctic, amb el tarannà, de portar la ciència a tothom de Carl Sagan, ha tingut una recepció desigual. Certament és una assaig rigorós en tots els aspectes, i la seva lectura en alguns fragments repetitiva per intentar portar un coneixement que de vegades sembla críptic (una lectora afirmava que en alguns moments li semblava ciència ficció, com podia ser que l’evolució humana comptés amb tants paràmetres i tantes vies, i tants camins?)  De fet algunes lectores asseguren que veure la sèrie Cosmos que es va recomanar durant la lectura, va ajudar  a entendre el llibre, doncs el caire didàctic i sintètic de la sèrie científica aporta molts dels fils de coneixement que estan en aquest assaig.

Per això la lectura ha estat desigual, per alguns lectors ha aportat un grau més  en el camí de la comprensió del propi cos, i de la pròpia humanitat, per altres ha estat una introducció a un coneixement de la nostra pròpia evolució, que ha estat complicat de entrar per les repeticions i la terminologia científica.

Per altres el llibre dividit en parts, ha estat més difícil la primera part, en que és parla de l’evolució del genoma a través de les especies, i a través dels primers homínids mentre que la segona part, que es centra en l’evolució concreta del cervell humà i dels diversos camins que ha pres aquesta evolució, els ha semblat molt més interessant i rellevant.  A algunes lectores l’aprenentatge del llenguatge entre els simis i homínids i com això ens dona part de la nostra idiosincràsia i la capacitat d’externalizar la nostra evolució a través del coneixement extern al nostre cervell, ha estat una de les parts més encerrtades del llibre.  Per altres han destacat com la evolució humana i els llibres sants de totes les religions estan relacionats i de fet són una explicació metafòrica de  la pròpia evolució a través dels temps. Per altres també ha estat molt interessant veure com la supervivència d’unes branques d’homos acaba amb la extinció per part d’ell de branques de altres homos, cosins germans, com els cromanyons o els neandertals, la qual cosa va portar al final de la tertúlia a considerar si la supervivència de l’espècie ens porta a ser els depredadors més terribles de tota l’evolució a la terra, i si hi ha altres branques perdudes que expliquen molts dels forats que tenim encara en el coneixement de la nostra pròpia espècie.


Tot i que les valoracions han  estat desiguals, per uns un assaig clarificador, per altres un assaig dur, per la terminologia i el tema, ningú ha dubtat de l’interès del tema. La lectura d’assaigs sovint pot ser complicada perquè s’endinsa en temes que desconeixem però com en la provatura anterior de  Danubi del curs anterior, ha estat ben valorada com forma d’apropar-nos a través de la lectura a temes complexos de la nostra societat i cultura.

La Guia




divendres, 3 d’agost del 2018

Bon estiu




Aquest estiu vine a la Biblioteca i gaudeix de les vacances!

Hi trobaràs: lectures per fer a la fresca, pel·lícules que fa temps que vols veure, música i revistes per passar un bon estiu!


I si el que t'agrada és viatjar...tenim un munt de propostes per a tu!



dimecres, 11 de juliol del 2018

Novetats: ens trobareu a la web


Per consultar-les podeu accedir a la nostra web

LECTURES A LA FRESCA: ESTIU 2018

AQUEST ESTIU PASSA-T'HO BÉ LLEGINT! 

Per a tots els gustos! Vine a buscar-los a la biblioteca.

I si no saps que triar... tenim preparades unes bosses de regals amb un sortit de llibres per l'estiu...



Recomanem... El navegant de Joan - Lluís Lluís

Esquifit, pàl·lid, transparent i poca cosa com un nuvolet, així és Assiscle Xatot, un vailet nascut al Perpinyà de 1852, mal comprès pel seu entorn i amb un do que el fa del tot especial: Assiscle és capaç de parlar, només llegint unes paraules, qualsevol llengua, i a partir d’aquí comença el periple vital d’aquest noiet de províncies que primer s’enamora de la dona jove del xocolater del poble i que més tard coneixerà a Barnabé Bonnefin, que es dedica a fer volar globus aerostàtics i amb qui marxarà a veure món. Des d’aquest moment el noi viurà tot un seguit d’aventures, gairebé totes involuntàries, que el portaran al París de 1871 - abans, durant i després de la guerra contra Prússia- on serà represaliat, empresonat i deportat a Nouméa, a Nova Caledònia, enmig de l’oceà Pacífic.  Allí començarà una nova vida, lluny de la seva terra nadiua i de la seva estimada Josepa i on es convertirà en narrador.

Aquesta és una novel·la d’aventures, plena de reptes vitals i amb totes les característiques del gènere: àgil, emocionant, inesperada, amb tocs d’humor... que a més ens parla, com si fos una aventura més,  de la importància i la riquesa que ens ofereixen les llengües. De la significació del plurilingüisme i la diversitat lingüística, a més de ser una recreació històrica molt ben documentada sobre la guerra Franco-prussiana i la Revolució de la Comuna.


Llegiu-la, no la podreu deixar!


dijous, 21 de juny del 2018

Còmic & dona

L’objectiu de la sessió “còmic i dona” amb  els nois i noies de 2on d’ESO de l’institut de la Roca era  analitzar com han estat i com són representades les dones als còmics en els diferents gèneres i moments històrics i els canvis que s’han produït pel que fa a la seva presència i als seus rols.

El còmic com a reflex de la societat i la petjada que ens han deixat les primeres lectures, però per fer aquest recorregut era important saber el punt de partida de cada grup. A l’entrar a la sala i posterior a la presentació i benvinguda a la biblioteca, es va repartir llapis i paper i es van llençar 3 preguntes :
·         
            Títol del primer còmic que recordis
·          Nom d’un personatge que protagonitza un còmic ( pot ser diferent al primer còmic que          recordes)
·           Nom d’un superheroi o superheroïna

S’havia de donar resposta ràpida, es va fer present la invisibilitat i la presència merament decorativa d'alguns personatges femenins al còmic. Spiderman, Batman, Mortadelo y Filemón, Dragon ball, Hulk, Iroman, Superman, Tintín, Gerònimo, Goku, Astèrix i Obelix, los Vengadores... van eclipsar els noms d’alguna superheroïna Wonderwoman, la Chica maravilla, Catwoman, Spiderwoman. Superheroïnes hipersexualitzades de còmics americans.

I va ser quan es va llençar la següent de les preguntes: Per quina raó penseu que ha passat això?

Es fa un relat històric del còmic on s’esmenta que  tradicionalment ha estat un territori d’homes. Fins els anys 70 els lectors eren masculins i els creadors també. Parlem dels atributs de les superheroïnes hipersexualitzades dels còmics americans, la càrrega eròtica, els diàlegs i dels espais que ocupen dins de les novel·les gràfiques.

La següent de les dinàmiques  consisteix en que cada noi i noia pot triar un còmic exposat a la sala, es combinen còmics clàssics de superherois amb les noves fornades de novel·les gràfiques. Aya de Yopougon, Los fantasmas regresan en primavera, Jamas tendré 20 años, Lena y las tres mujeres, Spiderwoman (on a la portada hi apareix amb panxa d’embarassada) La viuda negra, Maria i jo , Lola Vendetta, Femen, Yo gorda, Supersorda, Supergorda, En mis ojos, Ala Rota, El Arte de volar, Memória de un hombre en pijama, Arrugas, Capitana marvel, Saga  Fiona Staples, Anna Frank, Migrantes.... entre d’altres.

Sabeu quina ha estat la seva tria?
Els còmics clàssics, tradicionals, els tebeos de “totalavida” i els superherois de “totalavida”. Hem analitzat el perquè i quin paper hi juga la dona en cadascun d’ells. Personatges femenins que decoren l’heroi o la tira còmica.

Deixem un moment de reflexió, cadascú si vol compartir la seva teoria, pot aixecar-se, tocar el timbre i exposar, si algú ho vol rebatre, farà servir el mateix sistema. Construïm una mirada crítica i sense ser una anàlisi exhaustiva  es posa de manifest els rols i els estereotips de gènere que es transmeten als còmics.


Finalitzem amb un còmic autobiogràfic d’alt contingut social de la Marjane Satrapi. “Persèpolis” on es dibuixen històries on es narra amb humor i realisme vivències pròpies de dones reals, creïbles i properes.

dimecres, 6 de juny del 2018

BALANÇ DEL PROGRAMA DE FOMENT DE LECTURA INFANTIL "CRUSPILLETRES".

A Biblio.laroca seguim vivint i menjant lletres amb els CRUSPILLETRES!

A Biblio.laroca hem acabat aquest curs escolar compartint sessions de foment de dinamització lectora amb un total de 125 nens i nenes de 4t curs de primària de totes les escoles del Municipi. Aquests infants han pogut gaudir de 2 sessions repartides durant el 1r i 2n trimestre del curs.

Aquesta activitat plantejada amb l’objectiu de dinamitzar la lectura entre els nens i nenes de 7 a 10 anys compartint junts una estona de llibres, bones lectures i realitzant un taller didàctic al voltant d’un tema, ens continua omplint de satisfacció per la vivència enriquidora que ofereix i els objectius en comú assolits.

La sessió del primer trimestre ha tractat el tema dels llibres "Històries basades en fets reals"
Hem vist, explicat i llegit històries sobre maltractament del medi ambient, els oceans... i hem explicat la història del Warrior i Greenpeace, hem parlat de personatges destacats que han lluitat per la igualtat de drets de les persones com són Nelson Mandela, la Malala i la Wangari, la dona dels arbres, entre d’altres. Hem escoltat històries sobre conflictes al món i el no compliment dels drets dels infants... Hem debatut sobre temes que ens preocupen i sobre històries que ens han explicat els nostres avis i hem compartit vivències, punts de vista i opinions en uns debats molt interessants.

La segona sessió feta al 2n trimestre ha tractat el tema "Superherois i superheroïnes". En aquesta sessió s'han presentat i hem compartit diferents còmics i novel·les gràfiques per a públic infantil. Hem vist que de superpoders en realitat en tenim tots i que amb esforç i treball tots podem desenvolupar habilitats que tenim. En acabar la sessió s'ha dut a terme un taller on els nois i noies han dibuixat uns superherois i superheroïnes per parts, en format natural i els han posat atributs i definit poders. En aquesta activitat hem hagut de treballar en grup, coordinar-nos i col·laborar entre tots. Tota una experiència molt enriquidora. Finalment han quedat uns superherois i unes superheroïnes de còmic de mida real. Veniu-los a veure a la Biblioteca! 


Gràcies i endavant Cruspilletres! Fins ben aviat!





dissabte, 2 de juny del 2018

Parlem de... l'Aleph de J.L. Borges

“Dilatar la vida de los Hombres, era dilatar su agonia y multiplicar el numero de sus muertes” Aleph

Aleph primera lletra de moltes llengües, i símbol matemàtic de la teoria de conjunt, punt matemàtic que representa el tot i el res, el punt on és lliga l’univers.

I aquests és una de les obsessions que Borges ens transmet en el seu recull de relats: univers, tot, res, infinit, immortalitat, mort, vida, teologia, mitologia, centres d’interès. 

Alguns relats han destacat sobre altres, “La immortalitat”, “Aleph”  “Deutsches Requiem” O Emma Zuriz són alguns dels relats que han destacat més els  usuaris.

Tot i així la lectura ha estat molt desigual perquè el to de relat fantàstic de molts dels relats no ha agradat gens a algunes usuàries, mentre que els relats més realistes han estat més apreciats. Per algunes altures  si vols dir una cosa, la dius,  no li dones un embolcall teològic o mitològic, parles de la mort o de la immortalitat directament, i per tant la narració de Borges tot i ser molt bona, i molt erudita,  no atrapa a algunes de les lectores, perquè el que els explica no els interessa.

Altres usuaris per contra, és precisament aquesta erudició, aquest tractament teològic i mitològic de la identitat pròpia, el concepte de deu, de l’home i de la immortalitat. Deuches Requiem és un dels relats que més han destacat els usuaris, amb la lectura d’alguns dels seus paràgrafs:
“Aseveran los teólogos que si la atención del Señor se desviara un solo segundo de mi derecha mano que escribe, ésta recaería en la nada, como si la fulminara un fuego sin luz. Nadie puede ser, digo yo, nadie puede probar una copa de agua o partir un trozo de pan, sin justificación. Para cada hombre, esa justificación es distinta; yo esperaba la guerra inexorable que probaría nuestra fe. Me bastaba saber que yo sería un soldado de sus batallas.”

Peron, que en el seu moment va acollir a les elits fugitives nazis, per crear una elit dirigent al seu país, rep a través d’aquest relat una crítica  d’un país  que ha perdut la guerra tot i que  és creien els salvadors de no sols una nació, sinó tot un univers,  la universalitat com un tot, fins i tot en el pensament polític.

Un altre relat que vàrem destacar per sobre dels altres és “el immortal”, on un dels nostres usuaris va destacar especialment:

“És un relat encantador on es planteja que la immortalitat més que un premi és un càstig. Per això es recolza en la història de Joseph Cartaphilus (el judio herrante) mes que a la mortalitat física introdueix una nova visió de la immortalitat en el pensament i ningú millor que Homer, serà aquest un personatge de ficció? I la única cosa que queda són les paraules.”

Per altra banda una de les usuàries va destacar especialment el relat de “Tadeo Isidoro Cruz”, on un home sap quina és la seva identitat a través del temps. Un altre relat que varen destacar molt per la intel·ligència del plantejament, és “Emma Zunz” de com usar la pròpia identitat, i el propi cos per aconseguir un fi, la venjança.

O també es va destacar especialment  Abenjacán el Bojarí, perquè la idea del laberint, infinit, i de continuïtat i d’univers torna a mostrar-se amb el laberint, que ja havia mostrat el relat anterior sobre el minotaure.

I evidentment “El Aleph” el relat homònim que defineix tot el recull, el centre de tot i de res, en el temps i l’espai, que  el relat acaba definint al propi autor a través d’una fina ironia, i ens parla de les enveges i egolatries dels autors entre ells.

Va ser per tant un clàssic bàsic en les nostres prestatgeries, que no tot hom hagués llegit, però que a tot hom li cal llegir un cop en la seva vida!

La Guia (Cliqueu sobre la imatge per fer-la gran)






divendres, 1 de juny del 2018

Vent d'Aram de Joan Vinyoli

Comencem la tertúlia de Joan Vinyoli, amb una pregunta :

Si dic Vinyoli, quina paraula us ve al cap?

La primera amb la que relacioneu aquest nom.

Els resultats varen ser: Amor, pas del temps, res, vent d’aram, mort, colors, petites coses.
Aquestes anotacions van ser el punt de sortida de la tertúlia, es van llegir en veu alta i es van justificar les mateixes.

Vinyoli és natura, el paradís natural és present a la seva poesia, així com el silenci, la profunda pau que li aportava Sta. Coloma, un món més ampli més enllà de Barcelona.
Vinyoli és llibertat per descobrir, és un poeta que investiga, que busca estar en contacte amb la font essencial del viure i aquesta és per a ell la natura, lliure d’artificis. Va directe al gra, sense floritures. La seva poesia fa propera la realitat, és un joc d’imatges, ens permet llegir la vida sense especulacions ni trampes.

Vinyoli seria un poeta sense filtres a l’instagram.

Una vegada contextualitzat el poeta, sortim fora el pati de la biblioteca (en contacte amb la natura) on hi tenim un estenedor d’arbre a arbre on hi pengen frases relacionades amb la vida i obra de Vinyoli.

Primer han de fer una passejada i llegir-les. El vent les fa voleiar, ells i elles han de llegir-les sense tocar-les, això els fa modificar la seva posició corporal, fer equilibris, jugar i aturar i dedicar temps... tempsss... tempsss....  a través del paisatge Vinyoli reflexionar sobre aquest pas del temps.

Algunes de les frases que es troben penjades:
·         Calen realitats, no fum
·         Ja el món quasi no fa mal
·         Un home blau fosc
·         He de fer alguna cosa per la meva indigència.
·         Poesia nua i pura
·         La natura em crida.
·         Vida cap a més vida.
·         Voldria ser poesia enlloc de poeta
·         Poesia que allunya les aparences i fa propera la realitat
·         La vida com a joc d’escacs
·         El record com a recurs.
·         La poesia no és cosa de sentiments, sinó d’experiències.
·         Quan a vegades penso.
·         El diumenge i les vacances
·         Temps perduts i projectes de felicitat.
·         ....
Els nois i noies una vegada tenien la tria feta, havien d’agafar un arc i fletxa i fer punteria. Metàfora de la paraula justa, el joc i la vida, l’equilibri i el temps.
Amb la nota, s’entrava a l’aula i s’havia de buscar un  lloc on seure, en funció del que simbolitzava la seva nota.

Hi havia 4 taules: Fulles (natura) Rellotge (pas del temps) Ulleres de mirar el fons del mar (por)  barret vermell llampant (artifici)

S’obre debat i fem per començar noves formes de vida.

I finalment parlem de la vida i del joc amb quin es podria comparar la vida.  Escacs, l’oca, jocs de pantalles, en Pou.

Parlem del gall salvatge com a poeta, el caçador i la mort,  el temps perdut, el poder de l a paraula, la vida lliure de veritat, nua, canvi i continuïtat.