Descripció de la Pàgina principal

divendres, 23 de desembre del 2016

Aquest Nadal recomanem... La delicadesa de David Foenkinos

Quan vam llegir aquest llibre, jo, i molta d’altra gent amb qui l’anava comentant ens imaginàvem que la protagonista d’aquesta història era l’ Audrey Tautou. Temps després la nostra imaginació es va veure confirmada amb l’estrena de la pel·lícula, dirigida pel mateix autor del llibre i el seu germà, i estrenada l’any 2011.

Aquest és un llibre de lectura àgil, lleuger, i tal com cita el seu mateix títol... delicat, escrit amb un llenguatge molt precís, agut, i amb una història situada en un ambient subtilment absurd, que t’ajuda a veure de ple els personatges i a entrar a fons en la història.

Nathalie ho té tot: feliçment casada amb un home a qui estima, viu envoltada de llibres i té una vida ordenada i pacífica fins que un dia... el seu home mort de sobte, a causa d’un accident. La vida de la nostra protagonista  s’ensorra i s’avoca a la feina buscant refugi. Però a vegades, quan creus que res ja té sentit, arriba la salvació per on menys ho esperes i com passa a vegades amb les imatges dels ordinadors, la vida de la Nathalie es capgirarà de tal manera que li donarà esperança i alegria.


Una història sense estridències escrita amb molta elegància i amb un humor subtil que de ben segur que us encantarà per aquestes festes de nadal.

dimecres, 21 de desembre del 2016

Els tertulians opinen sobre "Massa Felicitat" d' Alice Munro
















Les millors lectures segons les nostre usuàries.

Des de gener del 2015 cap llibre havia superat la valoració de Los libros arden mal de  3,9 en el nostre rànquing particular i cap havia igualat encara la lectura del 2015 I el ressò de les muntanyes de 2015, com Demasiada felicidad amb un 4,1.

I es que les lectures solen ser desiguals, el que encanta a un lector, a un altre no li agrada gens, i poc cops com amb I el ressò de  les Muntanyes de Khaled Hosseini i Demasiada felicidad de Alice Munro, aconseguim certa unanimitat.

Tot i que no estem acostumats als llibres de relats i que Alice Munro té una narrativa molt personal, cada un dels seus relats han estat comentats amb vehemència. Els seus personatges, tristos, ordinaris,  quotidians han fet reflexionar sobre molt aspectes de la nostra societat: És un mirall massa certer, han comentat, cada relat és una petita Nobel·la han reblat les assistents.

Tot i així una assistent no l’ha llegit, els relats no l’entusiasmen, encara que siguin d’una premi Nobel. I una altra diu que els tornarà a llegir, desprès de sentir als companys comentar el llibre, creu que ha perdut alguns instants de la lectura.

Hi ha relats que han colpit especialment, especialment Dimensiones, on una dona maltractada i amb escassa autoestima, visita al marit que ha assassinat als seus fills a la presó o Juegos de ninos, on la por a la diferència pot portar a l’assassinat.  Cara l’únic protagonitzat per un home, una terrible història d’amor o Radicales libres, un joc d’assassins.

Un llibre ple d’ombres, on la foscor de l’ànima és la protagonista i on la narrativa senzilla,  austera i clara ens porta  a parlar dels grans contistes mundials, com Txejov, Mahfuz o el nostre gran Pere Calders.

Els llibres de relats es mereixen una segona oportunitat, acabem la jornada decidint llegir Calders, totes les assistents el recomanen fins i tot a la lectora més reàcia a llegir relats i potser més endavant fins i tot atrevir-nos amb Txejov que el nostre  usuari, ens recomana de totes totes!



RANKING SETEMBRE - DESEMBRE 2016





dijous, 15 de desembre del 2016

BIBLIO.LAROCA CONTINUA TREBALLANT AMB ELS CRUSPILLETRES: EL PROJECTE DE DINAMITZACIÓ LECTORA PER A INFANTS ENTRE 9 I 11 ANYS EN COL•LABORACIÓ AMB LES ESCOLES DEL MUNICIPI.



Enguany Biblio.laroca continua treballant amb el projecte Cruspilletres que es va endegar l’any passat com a una prova pilot amb dues escoles del municipi, i que aquest curs s’ha ampliat a les escoles de la Torreta i Santa Agnès, de tal manera que els infants compresos entre els 9 i 11anys del Municipi, hagin participat, tots, en el projecte.

Actualment les sessions es duen a terme pel personal de la Biblioteca que en cada una de les trobades, sempre al voltant d’un tema concret, transmet, explica, recomana i incentiva a la participació els assistents. Es busca que a partir de compartir l’experiència lectora entre tots i posar en comú vivències relacionades amb la lectura, els nois i noies la percebin diferent i se’ls desperti l’interès per aquesta activitat. Totes les sessions que funcionen com a activitats didàctiques van acompanyades de molts llibres, imatges evocadores, personatges, ninos i d’un taller didàctic relacionat amb la temàtica treballada on els infants poden expressar la seva experiència de manera gràfica o artística  i d’unes galetes caseres amb el nom de Cruspilletres, marca del club que es cruspeixen els infants a l’igual que cruspeixen lletres i lectures.




dilluns, 5 de desembre del 2016

Parlem de... Massa felicitat d' Alice Munro

Infanticidis, enverinaments, robatoris, automutilacions, suïcidis, caigudes gairebé mortals... Qualsevol diria que Alice Munro (Wingham, Canadà, 1931) s'ha passat a la literatura sensacionalista, de sang i fetgets i secció de successos. Les aparences enganyen: la violència està en els 10 contes de 'Massa felicitat' per convertir-se en el cor ferit de la trama; cor que Munro decideix acariciar i operar sense assegurar-nos que la víctima es curarà. I tracta la violència d'una manera naturalista i necessària, com si el més atroç (vegeu el magnífic relat 'Dimensions') fos inevitable. El que és inevitable és 'normal', i la 'normalitat' amb què introdueix aquesta catarsi, que canviarà el full de ruta del relat, sorprèn el lector, acostumat a l'emotiu, tranquil detallisme de l'anomenada Txékhov canadenca. El més admirable de 'Massa felicidad' és la manera com aquesta violència –que pot estar fora de camp, en forma d'un adulteri que es cou al mateix espai domèstic ('Ficció'), o que pot esclatar com un crit velat, en forma de violació no reconeguda ('El tall de Wenlock')– varia el destí dels seus personatges sense caure en la redempció epifànica ni en la condemna moralista. Sembla que els contes de Munro no s'acabin: no és que els seus finals siguin oberts sinó que els seus protagonistes segueixen el seu camí, i es converteixen lentament en un punt que es fon amb l'horitzó. Com si després d'haver entrat en detalls, de gravar amb la microcàmera de les paraules l'objecte més banal –i per això més significatiu–, el llenguatge abandonés la seva matèria primera a la més lànguida o tenebrosa de les seves sorts. 
(SERGI SÁNCHEZ, 5/1/2011)
Font: El Periodico

La Guia (Per saber  més cliqueu damunt les imatges)





dimecres, 23 de novembre del 2016

Parlem de... Sota l'asfalt de Lluís Llort

Sota l' asfalt és una novel·la que defuig dels paràmetres coneguts dins del gènere negre i policíac a Catalunya. En aquesta ocasió –tal com exposa l’autor- la història sorgeix de l’experiència d’una amiga que “va començar a explicar-me aventis sobre el submón del metro i, al cap de poc temps ja tenia una història al cap”. L’argument és la història d’en Marcel, un noi que decideix sortir a cercar el seu pare desaparegut. El protagonista s’endinsa al metro de Barcelona i comença un viatge cap a la foscor, cap a la perdició. Allà dins, se les veurà de tots colors: fugides, portes secretes, baralles inesperades, amors i un desenllaç d’allò més -“tarantinià”-, si se’m permet l’expressió. Destaca, per damunt de tot un llenguatge viu, narrat en primera persona, ple de veus distorsionades, monòlegs interiors, frases curtes i contundents; una versemblança absoluta amb el lèxic adolescent, ple d’onomatopeies perfectament integrades i formes apocopades. Cent vuitanta-sis pàgines de pura intensitat, adrenalina i angoixa per al lector (Text extret de món negre: ressenyes)

La xerrada amb l'autor:

No és  un thriller canònic, Llort no segueix les regles de la novel·la negra al peu de la lletra, tot i que per sota hom les pot percebre les tres regles, lloc, ambient, personatges.
Ens parla des de la perspectiva de personatges quotidians, veïns nostres, però no es deixa portar pel tòpic i trenca les normes narratives, juga amb el lector i dóna la volta a l’argument com un mitjó quan li convé.

Barreja dues veus narratives, una en primera persona, punyent, directa,  hàbil amb el joc d’adjectius i amb la mirada crítica del nostre entorn, la veu del Marçal.  També una veu en tercera persona apareix  cap al final que ens dóna noves perspectives i t’adones que l’autor et proposa un joc, on com lector, participes de la narració.

Ens presenta un ambient opressiu, tancat, fosc, ple de tribus urbanes, però que desperta el nostre  interès pel què amaga el forat negre que tots imaginem, el metro.
Usa moments delirants, que ens atrapen i arrosseguen amb el protagonista fins dins d’aquest forat negre que és el món sota l’asfalt, però també al forat negre que és la ment del protagonista...
L’autor diu que no és la seva millor proposta literària, tots els presents a la tertúlia pensem el mateix, doncs caldrà llegir la resta de llibres, oi?

Sota l’asfalt  és una novel·la negra, però també una crítica social, i un trhiller psicològic, on l’entorn dels personatges ens els defineix i identifica. No s’està de sang i fetge, sexe i violència, però ho combina amb una narrativa ràpida, neta, ben treballada,  amb una construcció d’atmosfera genial.

Molt directe i específic, per alguns lectors, li comenten, especialment amb la violència explicita. Es precisament aquesta narrativa sense pèls a la llengua el que atrapa, diuen altres dels lectors.  Una lectura atractiva, que et dóna  moltes ganes de tastar més Llort!

Alícia Gili 
.  

dimarts, 22 de novembre del 2016

Óssos de Sean Taylor i Emily Hughes

Aquesta és una història de complicitat entre un pare i un fill. D’una connexió especial, entranyable, plena d’ humor, jocs i bromes, entre un menut que vol aventurar-se i assumir reptes i un pare que deixa fer a la vegada que vigila que el seu petit no prengui mal. 

Il·lustrada en un ambient ideal d’espais oberts, exuberants, amb molts detalls, enmig d’entorns salvatges que evoquen la llibertat, els personatges d’aquest conte, que ja surten també en el llibre d’Emily Hughes La Salvaje i que ara són els protagonistes d’aquest nou relat, viuen una història singular com només pot existir entre un pare o mare i un fill o una filla.

Llegiu-la, expliqueu-la, gaudiu-la!!

dimarts, 25 d’octubre del 2016

Parlem de... El temps de les cireres de Montserrat Roig

Núria Cabré escriu a Visat sobre El temps de les Cireres:  
L’ obra forma part d’una trilogia que l’ autora va escriure en la dècada dels setanta del segle passat: Ramona,adéu, El temps de les cireres i L’hora violeta. En aquestes obres, Roig ens explica el seu entorn familiar; les famílies Claret i Miralpeix aprenen a sobreviure en un temps marcat per l’obscuritat de la dictadura franquista, sense esperança de futur.
El temps de les cireres (Premi Sant Jordi 1976) fa un retrat impressionista de la família Miralpeix en plena decadència. El títol de l’obra expressa el símbol del paradís perdut de la infantesa del poeta de la Comuna francesa Jean Baptiste Clément: Els protagonistes s’entesten a trobar un sentit a la vida, cercant-lo en una promesa de la felicitat. L’Emilio i la Natàlia, la protagonista, desitgen que arribi el seu temps de les cireres, «la primavera de la felicitat».


A continuació la Guia (cliqueu sobre la imatge)





Les conclusions de la sessió que els tertulians van viure:

Amb Montserrat Roig vàrem veure que de vegades els canvis generacionals són importants a l’hora d’apropar-nos a un llibre.

El temps de les cireres ens parla d’aquella època fosca, grisa i dura de la Barcelona franquista dels anys 60. I tot i que el llibre va agradar força i a tothom, si que hi havia un perfil de lector a qui les idees que ens transmet Roig de la forma de viure, del context social i fins i tot d’olors i colors, es percep diferent per aquells que varen conèixer i recorden aquella Barcelona, que pels qui han conviscut molt més amb la Barcelona de colors post olímpica.

Una lectura molt contundent, amb uns personatges perfilats d’una forma psicològica i social
profunda i repensada i amb una narrativa clara, neta i harmoniosa. I donen ganes de recuperar la trilogia que s’emmarca amb aquesta família extensa en que l’autora es centra a Ramona, adéu,1972 i l'hora violeta, 1980.

Montserrat Roig ara que fem molts homenatges i aniversaris, ha estat una lectura

imprescindible!


dilluns, 3 d’octubre del 2016

L’ Empremta Blanca d' Ana B Nieto

Irlanda, segle V aC, una època convulsa de lluites entre clans i pirateria, en que els pobles subsisteixen pel seu arrelament a la terra; i, immersos en la natura escolten els esperits i són fidels a les tradicions. De fons l’arribada del cristianisme entre els celtes i els primers passos de sant patrici per terra de pagans.

En aquest context, un jove anomenat Ciaran, té dues grans passions: el do de cavalcar i entendre’s amb els cavalls i el seu amor correspost, des de ben petit, per una noia del poble, Olwen.  Robat de nadó al clan veí després de ser aniquilat pels Necht, motivats per una antiga revenja, Ciaran és educat com a fill del cabdill. Creix, mig orfe, sense saber molt bé el seu origen i la veritat sobre els seus pares.

L’amor dels dos joves, poderós, però impossible degut a les lleis clàniques, portarà als dos nois a viure llur pròpia vida per separat, a créixer superant adversitats per trobar finalment cadascú  d’ells la seva identitat. I quan finalment es retrobaran per fugir junts... .


Aquest és un relat de prosa rica, poètica, i molt cuidada, encara que àgil i amb un bon ritme, escrita amb un to èpic i amb una tensió que es conserva al llarg de tot el relat i que ens fa viure, a la manera dels autors clàssics, tota una època molt ben ambientada.


divendres, 30 de setembre del 2016

BIBLIO.LAROCA COMMEMORA SHAKESPEARE, 400 ANYS.

La Biblioteca de la Roca participa en l'acció conjunta "Les biblioteques del Vallès Oriental commemoren els 400 anys de la mort de Shakespeare".

Per commemorar el 400 aniversari de la mort del dramaturg anglès William Shakespeare, les biblioteques del Vallès Oriental realitzen de forma conjunta un aparador cultural al voltant d’aquesta efemèride.
L'acció expositiva Shakespeare, 400 anys després fa una interpretació de les emocions i els sentiments dels personatges shakespearians que l’autor porta a l’extrem. L’amor, l’odi, la gelosia i la passió es simbolitzen a través del vermell que envaeix els aparadors.
Es pot veure un aparador i una exposició de llibres  a 18 biblioteques municipals del Vallès Oriental, et presentem l'acció a la Roca.




El mejor libro para aprender a dibujar una vaca de Hélène Rice i Ronan Badel

Aquest és un llibre de petit format,  amb un curiós dibuix d’una vaca ja a la portada: amb el cos molt allargat, tant com el d’una vaca?, de color verd com totes les vaques que veiem pastant pel camp, amb unes potes baixes i plenes d’urpes, tant necessàries perquè les vaques pasturin...!!!?????


Iep Nois!!!! A veure... situem-nos... heu dibuixat mai una vaca? 

Doncs aquest petit àlbum, original, i amb molt sentit de l’humor us proposa dos camins per aconseguir-ho: un de més tradicional... fent just el que se us indica, i un de més atrevit,  lliure i original, però molt beneficiós.




Ja ho sabeu si voleu aprendre a dibuixar una vaca no us perdeu aquesta petita joia! 

Un llibre diferent, molt creatiu, amb molt d’humor i unes il·lustracions ben properes als vostres infants que us farà compartir una bona estona de lectura junts.


I ara... ja a la Biblioteca: les Novetats de setembre i octubre

dimecres, 21 de setembre del 2016

Parlem de... "El camí del Bandama Vermell" d'Alícia Gili i Sílvia Romero

Àfrica: Costa d'Ivori: dos germans tornen de l'escola camí de casa. El camí és el de sempre...però quan arriben a casa tot ha canviat. La guerra ha desfet la família. Els dos germans seran separats i convertits en nens soldats. 

Aquesta és la seva història i, només una mica menys literària, la de molts nens que encara avui viuen situacions similars.

Un relat que sacseja l'ànima!

La sessió Viu la Lectura: clica aquí







Per saber-ne més: La Guia (cliqueu la imatge)








El documental de Javier Bardem sobre els nens soldats: Invisibles






dijous, 28 de juliol del 2016

Los bichos bola de Luisa Fontán i Carmen Segovia

Una tarda de diumenge la família descansa, junta, asseguda davant del televisor en una petita casa de camp. Tot comença de manera ben normal... Us sona aquesta escena, oi?  Ara bé, tot canvia quan el germà mitja i la germana petita decideixen sortir, sols, d’excursió al bosc. La nena, cansada de caminar, busca la manera de poder-se aturar. Porta el pot dels seus bitxos bola a les mans. El noi no ha parat de fanfarronejar durant tot el camí, parlant de la seva valentia, i demostrant la seva superioritat i major intel·ligència... quan... de sobte... d’enmig del bosc apareix una guineu. Qui l’espantarà? Qui s’enfrontarà de manera espontània amb l’animal i el farà fugir? Us ho imagineu? I que cadascú després interpreti el què vulgui... .

Explicada des de la intimitat, amb veu poètica encara que sense sensibleria, aquest conte ens narra des del pensament i les emocions d’uns infants,  com un gest o un petit acte, que des de la distància poden semblar trivials, poden ser suficients per fer-nos créixer de cop.


No us perdeu les il·lustracions de la Carmen Segovia que tant bé complementen el text.



dilluns, 25 de juliol del 2016

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ A LES ACTIVITATS DE CIRC QUE LA BILBIOTECA HA PORTAT A LES PISCINES MUNICIPALS

Biblio.laroca ha organitzat 2 espectacles diferents a les piscines, en els que grans i petits s'han convertit en grans artistes... amb gran èxit de participació.


L'accés a les pisicines era gratuït el dia dels l'espectacles:

ESPECTACLE FAMILIAR A LA PISCINA DE LA ROCA“MUSICIRC”
Espectacle de circ de carrer per a tots els públics. Malabars, equilibris, màgia, titella, faquir, pallassos… i música en directe que acompanya les diferents accions. Amb la participació del públic i grans dosis d’improvisació. Tot això fa que sigui un espectacle dinàmic i divertit, on s’ho passa tan bé la mainada com els seus acompanyants.
Data: dijous 7 de juliol a les 17 h.
ESPECTACLE FAMILIAR A LA PISCINA DE SANTA AGNÈS “TALLER DE CIRC”
Vols ser un malabarista, un acròbata, un trapezista...? Vine i tasta el circ, juga, aprèn i diverteix-te molt. Taller en què l’infant podrà fer un tastet de les diferents tècniques de circ, trapezi inclòs.
Data: dijous 21 de juliol a les 17 h.








Biblio.laroca amb la Fira del Còmic

En motiu de la Fira del Còmic promoguda per l'entitat Elskekorrenmolt, i que se celebrarà els dies 30 i 31 de juliol, la Biblioteca posa a l'abast de tothom, petits i grans, una selecció d’aquests llibres que per a molts artistes és considerat com el 9è art.










VINE, BUSCA, REMENA I EMPORTA-TE'LS UNS DIES A CASA!

divendres, 22 de juliol del 2016

Un océano de amor de Wilfrid Lupano i Grégory Panaccione

Una novel·la gràfica, muda, plena d’imatges impactants, com el mateix oceà, poètica i amb sentit de l’humor, que narra les peripècies d’un matrimoni de pescadors. Ell, petit, baixet i amb ulleres; ella, gran, vital i decidida; són els dos protagonistes complementaris d’aquesta història d’amor amb rerefons ecologista. De secundaris una gavina i el mar; de fons la importància de cuidar els oceans i una mica més de fons encara... les llaunes de sardines que tant odia el nostre pescador i que tantes escenes còmiques ens procuren... .
Un vell pescador surt cada matí a feinejar amb la seva petita barca per la costa Bretona. Un dia, que d’entrada sembla com qualsevol altre dia..., la seva barqueta es queda enganxada a les xarxes d’un gran vaixell que el deixa abandonat a alta mar. Amb poques possibilitats de tornar a terra ha de trobar la manera de sobreviure amb les poques llaunes de sardines que li queden, els fruits de la mar, tan gran i bonica, com salvatge i inhòspita, i una gavina per única companya.


Des de casa, molt lluny dels tràfecs del marit a alta mar, la dona es lleva cada dia i l’espera al port. No perd mai l’esperança..., fins que cansada decideix anar a buscar-lo encara que per això hagi de creuar el mar sencer.


Lupano i Panaccione han sabut construir una història única, entranyable i molt completa, que al final fa reflexionar sobre el que realment és important a la vida.