Parlem de... Bogeries de Brooklyn de Paul Auster

Nathan Glass és un home divorciat de 60 anys amb una llarga carrera en una companyia d’assegurances. Jubilat i sol decideix traslladar-se a viure a Brooklyn, el barri de la seva infantesa. Allí queda fascinat per la quotidianitat i la manera de fer, i viure,  de la gent; i decideix escriure un llibre de vides en minúscul, on recollir les vivències de la gent que l’envolta, explicar les seves, els records, els oblits... . El rumb de la seva nova vida, i del llibre,  canvia del tot un matí de primavera en què es troba amb el seu nebot Tom, qui lluny de tenir una vida d’èxit gràcies a la brillant carrera universitària que havia començat, treballa de taxista i a hores en una llibreria del barri ajudant a classificar llibres. Així, de sobte, els dos reprenen la seva relació compartint el somni comú d’una vida millor, lluny de les pressions de la vida moderna.

El viu la lectura opina

Per primer cop un llibre ha superat el 4 sobre 5 de puntuació, i mireu que és difícil, perquè entre aquest grup de Viu la lectura, son tant lectors, com diferents entre ells, així que coincidir sempre és difícil. Fins i tot dos usuaris els han donat un 4’5. I és que Paul Auster és un autor que mai deixa indiferent i Bogeries de Brookling és un llibre riu, que et porta a través dels pensaments del seu protagonista, d’un personatge a un altre, parlant de la seva vida, de la sensació de viure, i del que t’aporta tot el que t’envolta com un riu fins un final plàcid, en un gran delta... o no. El final molt interessant i espacial, va deixar perplexos als nostres usuaris, i de fet tot i que els va sorprendre és el que dona sentit a tot el llibre, doncs la reflexió final és agosarada però definitiva.

Auster és segons les usuàries un narrador d’històries que entramat personatges en elles. Un  trencaclosques de casualitats que conformen la vida de gent grisa, però amb un punt de lluminositat en el seu interior. Dos tipus de personatges, els que és deixen dur pel destí, per l’atzar, i els que l’afronten i volen treure més de la vida que el que ella vol donar.  Una identitat personal que conforma una trama d’intrigues que ens porta a una lectura continuada fins el final amb  molta fel i una mica de mel, que al final et fa pensar que només és pot viure el avui i ara. Aquest trencaclosques que costa de desxifrar que és la vida, dona sorpreses, i canvia vides, a mida que madurem i les veiem.  Perquè al final tots i cadascun d’ells tenen que afrontar el 2011, un moment que per tots els Neoyorkins va ser un moment d’impàs, de terror, i de maduresa com a societat. El moment catalitzador que dona pas a com podem viure la vida i com la volem viure. I tot és resumeix en uns segons abans de que el primer avió impactés.

Moltes de les usuàries han vist un rere fons autobiogràfic en la manera de pensar de Paul Auster que es deixa entreveure en les idees polítiques i socials del protagonista Nattan Glas,  sobre la religió, sobre la política, sobre  les classes socials. I al final és defineix com ens deia una usuària en una sola frase: “De tot el que m’ha passat només em queda el dolor”.

La Guia