Descripció de la Pàgina principal

dimarts, 25 d’octubre del 2016

Parlem de... El temps de les cireres de Montserrat Roig

Núria Cabré escriu a Visat sobre El temps de les Cireres:  
L’ obra forma part d’una trilogia que l’ autora va escriure en la dècada dels setanta del segle passat: Ramona,adéu, El temps de les cireres i L’hora violeta. En aquestes obres, Roig ens explica el seu entorn familiar; les famílies Claret i Miralpeix aprenen a sobreviure en un temps marcat per l’obscuritat de la dictadura franquista, sense esperança de futur.
El temps de les cireres (Premi Sant Jordi 1976) fa un retrat impressionista de la família Miralpeix en plena decadència. El títol de l’obra expressa el símbol del paradís perdut de la infantesa del poeta de la Comuna francesa Jean Baptiste Clément: Els protagonistes s’entesten a trobar un sentit a la vida, cercant-lo en una promesa de la felicitat. L’Emilio i la Natàlia, la protagonista, desitgen que arribi el seu temps de les cireres, «la primavera de la felicitat».


A continuació la Guia (cliqueu sobre la imatge)





Les conclusions de la sessió que els tertulians van viure:

Amb Montserrat Roig vàrem veure que de vegades els canvis generacionals són importants a l’hora d’apropar-nos a un llibre.

El temps de les cireres ens parla d’aquella època fosca, grisa i dura de la Barcelona franquista dels anys 60. I tot i que el llibre va agradar força i a tothom, si que hi havia un perfil de lector a qui les idees que ens transmet Roig de la forma de viure, del context social i fins i tot d’olors i colors, es percep diferent per aquells que varen conèixer i recorden aquella Barcelona, que pels qui han conviscut molt més amb la Barcelona de colors post olímpica.

Una lectura molt contundent, amb uns personatges perfilats d’una forma psicològica i social
profunda i repensada i amb una narrativa clara, neta i harmoniosa. I donen ganes de recuperar la trilogia que s’emmarca amb aquesta família extensa en que l’autora es centra a Ramona, adéu,1972 i l'hora violeta, 1980.

Montserrat Roig ara que fem molts homenatges i aniversaris, ha estat una lectura

imprescindible!


dilluns, 3 d’octubre del 2016

L’ Empremta Blanca d' Ana B Nieto

Irlanda, segle V aC, una època convulsa de lluites entre clans i pirateria, en que els pobles subsisteixen pel seu arrelament a la terra; i, immersos en la natura escolten els esperits i són fidels a les tradicions. De fons l’arribada del cristianisme entre els celtes i els primers passos de sant patrici per terra de pagans.

En aquest context, un jove anomenat Ciaran, té dues grans passions: el do de cavalcar i entendre’s amb els cavalls i el seu amor correspost, des de ben petit, per una noia del poble, Olwen.  Robat de nadó al clan veí després de ser aniquilat pels Necht, motivats per una antiga revenja, Ciaran és educat com a fill del cabdill. Creix, mig orfe, sense saber molt bé el seu origen i la veritat sobre els seus pares.

L’amor dels dos joves, poderós, però impossible degut a les lleis clàniques, portarà als dos nois a viure llur pròpia vida per separat, a créixer superant adversitats per trobar finalment cadascú  d’ells la seva identitat. I quan finalment es retrobaran per fugir junts... .


Aquest és un relat de prosa rica, poètica, i molt cuidada, encara que àgil i amb un bon ritme, escrita amb un to èpic i amb una tensió que es conserva al llarg de tot el relat i que ens fa viure, a la manera dels autors clàssics, tota una època molt ben ambientada.