Descripció de la Pàgina principal

dijous, 31 de gener del 2013

L'Enigma Altai de Miquel Rayó


S'han produït diverses morts i desaparicions sospitoses a la reserva natural de les Muntanyes Daurades, un territori desconegut de la petita República de Gorno-Altai, que abans pertanyia a l'antiga Unió Soviètica. Diverses llegendes circulen al voltant d'això i en les tavernes es parla entre murmuris dels terrorífics Alma, els homes de la muntanya. Olga Lebedinskaya, la directora de la reserva natural, pren mesures i acompanyada de tota una expedició inicia un viatge amb la intenció de resoldre el misteri que envolta les morts.

La intriga no defraudarà ningú; cap d’ells no s’imagina el que trobarà al final...

Una novel·la d’aventures, amb acció, una mica d’humor i fins i tot amor que et farà estar enganxat a la butaca!!

I aquí la sessió amb la Mon


Una tertúlia de llegenda.


La lectura de l’Enigma Altai ens porta a parlar de les llegendes, aquelles històries que t’han explicat alguna vegada les àvies, els monitors una nit de campament o bé n’han parlat a la televisió.

La llegenda de la chica de la curva ha encetat la tertúlia i n’han seguit tot un reguitzell més: la dona de la bossa plena de cabells del súper, el conductor d’autobusos amb els ulls al clatell, la serp que dorm estirada al teu llit, la noia del mocador al coll, el sobre amb les cendres de l’àvia, el gat al microones...

L’enigma Altai ens ha fet trepitjar la muntanya, escoltar les seves veus i descobrir-ne els seus secrets més ocults: ietis, caçadors furtius, homes salvatges, els "almas", dimonis.... en són protagonistes.

Hem proposat al grup crear una llegenda a partir d’un anell, fent ús de paraules triades a l’atzar relacionades amb la la novel.la d’en Miquel Rayó.

Desprès d’una bona feina de grup han explicat les seves creacions, a partir de les paraules anotades als post-its de cadascú :

Grup 1 – L’Anell prohibit: home salvatge- troba anell prohibit- vall de les veus – creu que pertany a un amor perdut- visita xaman –i la llegenda s’embolica amb l’aparició d’un ieti, un xaman i el bigfoot ... sembla impossible oi?

Grup 2 : L’anell de l’ós : Un ós té gana – viu a la muntanya i és víctima del canvi climàtic, els dimonis l’enganyen i el fan baixar al poble abandonat a buscar menjar. Allà entra a una casa on troba la roba del vell coronel Tapioca, busca a les seves butxaques i hi troba un anell... potser és el famós anell dels Alma?

Acabem la tertúlia amb la recomanació de diferents llibres de llegendes urbanes i llegendes de La Roca.

L’Enigma Altai, serà veritat o mentida? Mite o realitat?

Fins la propera!

Les fotos de la sessió: L'Enigma Altai

dimecres, 30 de gener del 2013

L'enemic de Davide Cali. Il·lustrat per Serge Bloch


Un soldat s’està dins d’una trinxera, intentant eliminar l'enemic de l'altra banda. A primer cop d’ull sembla que el soldat estigui sol; i que a l'altra banda, en una altra trinxera, hi hagi també un altre soldat solitari que l'espera. Aquesta situació, enmig d'un conflicte bèl·lic, reforça el caràcter de reflexió del personatge al voltant de la guerra i el seu sentit. El soldat espera, està vigilant, amb l’ànima en suspens, dispara un tret, fa foc per escalfar el poc ranxo que té, sap que l'enemic també en fa, i pensa que deu estar sol com ell.

Una persona pot matar una altra persona, encara que li diguin que és enemiga? Només el diàleg pot acabar amb una guerra!?

I com sempre... a continuació la sessió amb la Mon:


Obrim el llibre : HI HA UNA GUERRA ( Fons negre i grans lletres en blanc)



Amb la primera de les planes, en Davide Calí ens situa  i ens condueix a  un escenari de  guerra. Tothom se la pot imaginar, tothom té la seva pròpia guerra al cap.
Guerra es defineix com la lluita armada entre dos o més estats o entre dos sectors d’un mateix país ( guerra civil)

 Seguim investigant : Quines raons hi pot haver per iniciar una guerra? L’autor no ens explica el perquè de tot plegat, però ens podem imaginar respostes i el  ventall és ampli: per conquesta de territoris,  per diners,  per poder,  per religió, interessos estratègics ...

Es veu un lloc que és un desert...
... amb dos forats.
Dins dels forats, dos soldats.
Són enemics 

I seguidament comença la història:  L’ENEMIC
 Ordeno a les noies del club FEUUUU LA GUERRA !!! i tot seguit agafen fulls, fan bombes, fan ús del llibre com escut, s’amaguen, riuen, esquiven, maquinen estratègies...

Ordeno : ATUREU LA GUERRA!!!
Pregunto : qui dels dos soldats explica la història? Qui n’és el protagonista absolut?
N’hi ha qui pensa que la història l’explica el soldat de l’esquerra i hi ha qui pensa que és una història de tots dos.  Ens separem per bàndols   i  tornem a fer la guerra. Queden tan sols dues supervivents i són  elles les que llegeixen. Plana a plana ens fixem en el  text,  dibuix , fotografia ,  color  ( rosa, vermell, verd, groc, negre, gris i blanc)  i la seva composició.
Absurd inici, continuïtat d’una guerra sense sentit, una guerra amb un mateix.
Apareix la possibilitat d’estar parlant d’un únic soldat, o de dos soldats del mateix bàndol. Tots dos vesteixen igual i tenen el mateix manual. Tenen família i són “persones”. És important anar diferents per no matar un dels teus.
Com la il·lustració ridiculitza a qui mana i quan el soldat es posa el camuflatge número tres, el de bardissa i surt.

Final brillant: fotografia d’un cel ennuvolat, gris o llampant, sol es filtra entre les escletxes. Vida o mort? Nit o dia? Llum o ombres?
Un missatge. Una esperança : Tant de bo l’ampolla caigui al seu forat.

He explicat altres àlbums del mateix autor : EL OSO CON LA ESPADA , DOS HEROIS SÓN MASSA  i  EL HILO DE LA VIDA. Llibres amb missatge.

Altres llibres que parlen dels estralls de les guerres o dels inicis de les mateixes: 

LOS CONQUISTADORES, d’en David McKee; PER UN BOTÓ, d’en Carles Cano;  VERDADEROS AMIGOS de Manuela Olten y finalment: EL VIENTO TARAMBANA també d’en Carles Cano.

Un llibre que ens ha portat a reflexionar, dubtar, preguntar-nos i ser criticar.

Us deixo amb una una gran obra mestra : EL GRAN DICTADOR d’en Chaplin.

NO A LA GUERRA! No no i no !


I AQUÍ, ENCARA, LES FOTOS DE LA SESSIÓ: L'enemic

Sessió amb els nois i noies d'Iniciació a la lectura

Es va seguir el mateix fil conductor que ja havíem treballat amb els nois i noies del Club de primer cicle. Podeu llegir el text anterior i sabreu de què va anar.

Haig de F E L I C I T A R a tots els participants en aquesta segona sessió perquè van ser molt observadors i van descobrir, només obrir el llibre, la imatge d’un soldat amb un trèvol de 4 fulles a la boca, senyal de bona sort. Un missatge que a la tertúlia passada ningú va descobrir.

A la darrera plana, falten dos soldats: S’hauran salvat o potser s'hauran mort? O bé, la guerra per a ells s'ha acabat, hauran cosit ferides i hauran pogut oblidar?
.... Qui sap!

Aquesta vegada hem afegit a la proposta el treball amb imatges i ens hem centrat únicament en l’àlbum L’ENEMIC, sense fer referència a altres obres del mateix autor, amb l’objectiu d’ aprofundir en el missatge de l’obra.

S’han repartit unes imatges al grup i han hagut de treballar per parelles posant- els-hi  paraules 

Imatges subversives
Polèmiques,
Colpidores...
Imatges que fan pensar

I sinó... mireu com va anar: aquests són els vostres comentaris!!!!!

Trinxeres
Ferides, mort, passat, record, guerra acabada, cosir, oblidar, dolor.
El passat es pot oblidar?

Cervell

Pensar, sorpresa, risa, soldat .
Pensar ens pot fer canviar?


Tanc amb flors i Avió amb cors 




Sembrar la pau.

Mans


La força ens pot fer vèncer.

Cementiri


Mort, innocents, vencedors, vençuts, tristor, fort, dolents, bons, veritat, mentida.

Fins la propera Tertulians

dilluns, 21 de gener del 2013

RECOMANEM...

Christofer Morley
La librería ambulante


Per als qui llegeixen; per als qui no, per als qui estimen la vida senzilla, tal com és i tal com raja; una novel·la deliciosa escrita per a gaudi de l’esperit. Morley escriu un conte on es lloa el contacte amb la natura, la importància de la cultura i l’estimació als llibres; els llibres com a instruments d’humanització i l’amor com el sentiment que capgira vides, sense necessitat de grans extravagàncies, encara que sí de fugides endavant.

Helen McGill – la narradora de la història -viu amb el seu germà, escriptor famós, en una granja de la zona central dels Estats Units. Ella, una institutriu solterona amb caràcter ferm i molt decidida, porta una vida rutinària i sense massa motivacions al capdavant de la granja, mentre el seu germà viatja i es dedica a escriure. Un dia, d’imprevist, apareix a la vida de la senyoreta McGill, el senyor Roger Mifflin, un llibreter ambulant - que bé podria ser un nan ingeniós enamorat de la seva feina - que viatja per tots els estats amb “El Parnaso”, la llibreria muntada en un carruatge perfectament adaptat a tals necessitats, el vell cavall Peg i el seu inseparable gos, Bock. El senyor Mifflin, cansat de viatjar, ven la carreta amb tot el material i els seus amics a la senyora McGill; digna hereva de la manera de viure del “nan”; i així comença una història d’encontres, acords i desacords que acabaran en una relació més que amistosa entre els dos. Una relació basada en l’estimació profunda, franca i honesta que comporta l’amistat prèvia.

En definitiva, una novel·la escrita en clau d’humor, amb un estil lleugerament moralitzant i amb espurnes de filosofia, escrita per un autor considerat un clàssic i poc conegut per les nostres terres.

Les novetats de febrer infantils i juvenils



Les novetats de febrer de novel·la, còmic, CD i DVD



dimarts, 15 de gener del 2013

A la Tertúlia llegim... Gaudí. Una novel·la de Mario Lacruz


La vida de Gaudí és un enigma. Va haver-hi un primer Gaudí rabiosament anticlerical i bohemi, i després un Gaudí místic i visionari, obsessionat durant 40 anys amb el projecte utòpic d’aixecar una “Catedral dels pobres” a Barcelona. Com explicar aquesta evolució? El va influir una dona, potser?. En aquesta novel·la Mario Lacruz fa un interpretació bastant plausible del mite de Gaudí. La novel·la va ser un dels molts textos i llibres inèdits que es varen trobar guardats en un armari a la mort de l’autor.

Rosa Montero, qui va escriure el pròleg del llibre va comentar: 
“La seva novel·la sobre Gaudí és meravellosa, encantadora, agradable, apassionada i poderosa, Mario reinventa un caràcter estereotipat”, I encara va dir més: “ el llibre és la biografia d’una passió creativa, de l’home que va trencar motlles preestablerts per reinventar-se. Defuig d’un Gaudí estereotipat per dibuixar un home salvatge a mig camí entre la destrucció i la creativitat”.

Aquí us deixem una breu guia sobre l'autor i la seva obra per aquells que vulgueu més informació: Gaudí. Una novel·la

dilluns, 14 de gener del 2013

Els gats de la Senyora Marlow de Frank Asch. Il·lustrat per Devin Asch


La senyora Marlow és una gata vídua, bibliotecària i que viu sola, aparentment convencional i molt respectuosa. La realitat, però, és molt diferent, i quan cada dia torna de la feina conviu amb una família de ratolins que viuen amagats a casa seva. Un dia, però, un veí la delata i una parella de policies truquen a la porta amb la intenció d’inspeccionar la casa. Aquest fet posarà a prova la confiança dels ratolins en la seva protectora.

Continuarà la Senyora Marlowe protegint els ratolins? Podrà evitar de menjar-se’n algun?  L’enxamparà la policia? Trairà als ratolins perquè no la descobreixin?

Una història d’espionatge i intriga on es tracten valors com la confiança i la traïció. Un àlbum amb il·lustracions realistes i molt ben ambientat que va guanyar El Premi de Literatura Infantil Atrapallibres 2008.

Aquí us deixo un resum de la sessió amb la Mon perquè hi pugueu dir la vostra: 


El tertulians han estat inicialment molt crítics amb Els ratolins de la  Senyora Marlowe,   premi de Literatura Infantil Atrapallibres 2008 d’en Frank Asch i Devin Asch. Tot i ser un álbum il·lustrat que han llegit un xic “obligats” per estar dins del pla lector,  no m’han pogut amagar que s’han llepat els bigotis.

Han gaudit amb els seus personatges, estereotipats i  ben caracteritzats ( la parella de policies, el llest i el ruc)i amb la il·lustració, detallista, acurada, una autèntica delícia.  Un plaer com el defineix l’artista hongarès André Kertész a la seva exposició “L’íntim plaer de la lectura”. En  Pep Molist, bibliotecari,  ens ofereix, en un article a la Revista el Faristol, una passejada virtual per l’essència de l’exposició. 

Sota aquesta imatge s’hi pot llegir :  “una satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o la idea de quelcom agradable i atractiu”

Hem parlat també de la història i la seva estructura. Hem utilitzat la metàfora del fil  per teixir una trama.  Tots han pogut identificar la protagonista i definir quin ha estat el nus del conte, el conflicte o sorpresa i desenllaç . Tornant a fer ús de les paraules d’en Kertész, “ quan una obra ens captiva, ens delecta i ens regala saviesa, experimentem aquest plaer íntim que ens trasllada a una altra dimensió, un altre temps, una altra manera de viure”.

Els nois i noies  han entrat fàcilment en el joc que els ha estat proposat a continuació. Necessitaven triar un personatge per la seva història, hi ha aparegut : una bruixa, un assassí, lleó, astronauta, King Kong,  alienígena , extraterrestres.  Aquests paperets han estat enganxats en un fil a l’atzar, seguidament havien d’escriure la situació en la que es trobava aquest personatge i enfilar-la també al fil. Per acabar, en un full apart, havien d’escriure el final de la seva història.

S’ha donat a triar un personatge, una situació i un final a cada noi/a i ells tenien l’encàrrec  de cuinar el nus, la trama .

Alguns dels resultats han estat aquests:
Una bruixa que  volia volar i anar a Mart. La bruixa tenia una gata que s’enfadava dia si dia també amb en  King Kong, era ell qui li complicava la vida i l’empipava. La pobre gata no  tenia peus i no es podia  moure, però un dia, li van aparèixer els peus i va matar a King Kong.

Els assassins lleons voladors veuen a King Kong amb la seva dona i l’intenten matar. En King Kong  és poderós i fort  i els envia  a l’espai . Quan els lleons arriben a l’espai es queden sense oxigen i es moren tots.

Un noi anomenat Lleó s’enamora d’una extraterrestre, la noia es queda embarassada i tenen una nena molt bonica... però han de buscar un altre món on viure ja que ningú els compren. Desprès de molt buscar, troben la seva nau, però hi ha un “regalet” sota . Una bomba que els desintegra, però tots tres arriben a un nou planeta, això si , desintegrats.

Aquí us deixo també unes fotos de la sessió: Els gats de la senyora Marlow






dijous, 10 de gener del 2013

La veritable confessió de Charlotte Doyle d'AVI

No hi ha gaires noies de tretze anys acusades d'assassinat, jutjades i declarades culpables. Jo en vaig ser una. I la meva història, tot i haver passat força anys enrere, té prou valor per ser explicada. Alerta, però: si les idees fortes i l'acció us ofenen, no la llegiu. Jo intentaré explicar la veritat, tal com la vaig viure.

Així comença el llibre. Una novel·la trepidant  en la qual la protagonista, una noieta educada per ser tota una Dama, es converteix en un mariner de cap a peus, acusada d'assassinat. Charlotte Doyle inicia un llarg viatge per alta mar. El que havia de ser un viatge de plaer en un buc mercant, es converteix en una experiència de vida en la qual la noia aprèn a sobreviure, sense luxes ni capricis, convivint de ple amb la tripulació. Els mariners s'embarquen amb un únic objectiu: venjar-se d'un capità que no té gens d'estima per la seva marineria. 
Se'n sortirà de tot plegat, la noia?
L'activitat amb la Mon: 
La veritable confessió de Charlotte Doyle

“Un mariner tria el vent que ha de permetre el vaixell fer-se a la mar des d’un port segur… però després són els vents, que imposen la seva voluntat”



Amb aquestes paraules hem començat la tertúlia de La veritable confessió de Charlotte Doyle, una aventura marítima que ens ha deixat regust a sal i ens ha portat a parlar de les novel·les d’ Stevenson, Verne i Salgari.  

Necessitàvem per poder salpar i iniciar el nostre viatge, el nostre propi Falcó Marí. Aquesta ha estat una de les primeres propostes per encetar la conversa, que com la novel.la ha estat intensa i emocionant.  S’ha repartit al grup fulls de colors amb l’objectiu de fabricar un vaixell de paper . En el primer dels plecs, havien d’anotar el tema principal de la novel.la, allò que els ha fascinat i en els plecs següents, de dimensions més petites, dues temàtiques de menor importància però necessàries i que sense elles la història no hagués tingut sentit.

Una vegada fet, el vaixell ha sarpat i mitjançant un truc de màgia, s’ha convertit en una samarreta on hi quedat imprès : AVENTURA, CURIOSITAT, MAR, INTRIGA, AMISTAT, MORT, TERROR. MISTERI I EMOCIÓ.

Estem d’acord doncs, en una de les crítiques de La veritable confessió...  Avi, autor del llibre, ha tornat a dissenyar una delicada peça d’artesania: una història intrigant i plena de suspens, amb una acció trepidant a alta mar. Des de la fascinant primera línia fins a la sorpresa final.
Hem parlat de l’evolució de la protagonista Charlotte Doyle, una noia de 13 anys al 1832. Inicialment és una noia plena de prejudicis i figaflor,  però que gràcies a la seva fortalesa es converteix en heroïna. S’enceta un nou tema :  el paper de la dona a la societat .
Mitjançant una imatge, hem parlat  de la moda, del rol de gènere, de les qualitats que hauria de tenir una noia per ser perfecta.

Una tertúlia, com la novel·la, difícil d’oblidar.

En aquest enllaç us deixo les fotos de la sessió: La veritable confessió de Charlotte Doyle