Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 23 de novembre del 2016

Parlem de... Sota l'asfalt de Lluís Llort

Sota l' asfalt és una novel·la que defuig dels paràmetres coneguts dins del gènere negre i policíac a Catalunya. En aquesta ocasió –tal com exposa l’autor- la història sorgeix de l’experiència d’una amiga que “va començar a explicar-me aventis sobre el submón del metro i, al cap de poc temps ja tenia una història al cap”. L’argument és la història d’en Marcel, un noi que decideix sortir a cercar el seu pare desaparegut. El protagonista s’endinsa al metro de Barcelona i comença un viatge cap a la foscor, cap a la perdició. Allà dins, se les veurà de tots colors: fugides, portes secretes, baralles inesperades, amors i un desenllaç d’allò més -“tarantinià”-, si se’m permet l’expressió. Destaca, per damunt de tot un llenguatge viu, narrat en primera persona, ple de veus distorsionades, monòlegs interiors, frases curtes i contundents; una versemblança absoluta amb el lèxic adolescent, ple d’onomatopeies perfectament integrades i formes apocopades. Cent vuitanta-sis pàgines de pura intensitat, adrenalina i angoixa per al lector (Text extret de món negre: ressenyes)

La xerrada amb l'autor:

No és  un thriller canònic, Llort no segueix les regles de la novel·la negra al peu de la lletra, tot i que per sota hom les pot percebre les tres regles, lloc, ambient, personatges.
Ens parla des de la perspectiva de personatges quotidians, veïns nostres, però no es deixa portar pel tòpic i trenca les normes narratives, juga amb el lector i dóna la volta a l’argument com un mitjó quan li convé.

Barreja dues veus narratives, una en primera persona, punyent, directa,  hàbil amb el joc d’adjectius i amb la mirada crítica del nostre entorn, la veu del Marçal.  També una veu en tercera persona apareix  cap al final que ens dóna noves perspectives i t’adones que l’autor et proposa un joc, on com lector, participes de la narració.

Ens presenta un ambient opressiu, tancat, fosc, ple de tribus urbanes, però que desperta el nostre  interès pel què amaga el forat negre que tots imaginem, el metro.
Usa moments delirants, que ens atrapen i arrosseguen amb el protagonista fins dins d’aquest forat negre que és el món sota l’asfalt, però també al forat negre que és la ment del protagonista...
L’autor diu que no és la seva millor proposta literària, tots els presents a la tertúlia pensem el mateix, doncs caldrà llegir la resta de llibres, oi?

Sota l’asfalt  és una novel·la negra, però també una crítica social, i un trhiller psicològic, on l’entorn dels personatges ens els defineix i identifica. No s’està de sang i fetge, sexe i violència, però ho combina amb una narrativa ràpida, neta, ben treballada,  amb una construcció d’atmosfera genial.

Molt directe i específic, per alguns lectors, li comenten, especialment amb la violència explicita. Es precisament aquesta narrativa sense pèls a la llengua el que atrapa, diuen altres dels lectors.  Una lectura atractiva, que et dóna  moltes ganes de tastar més Llort!

Alícia Gili 
.  

dimarts, 22 de novembre del 2016

Óssos de Sean Taylor i Emily Hughes

Aquesta és una història de complicitat entre un pare i un fill. D’una connexió especial, entranyable, plena d’ humor, jocs i bromes, entre un menut que vol aventurar-se i assumir reptes i un pare que deixa fer a la vegada que vigila que el seu petit no prengui mal. 

Il·lustrada en un ambient ideal d’espais oberts, exuberants, amb molts detalls, enmig d’entorns salvatges que evoquen la llibertat, els personatges d’aquest conte, que ja surten també en el llibre d’Emily Hughes La Salvaje i que ara són els protagonistes d’aquest nou relat, viuen una història singular com només pot existir entre un pare o mare i un fill o una filla.

Llegiu-la, expliqueu-la, gaudiu-la!!