Descripció de la Pàgina principal

dijous, 30 de juliol de 2020

Yo voy conmigo de Raquel Díaz Reguera


Un llibre per estimar i aprendre a estimar-se.

La protagonista de la nostra història està beeen enamorada. Enamorada d’un noi, que no li fa cas, gens de cas... i que es diu Martín. I com ho sap que està enamorada?.

Ho sap perquè només de veure’l tot li flaqueja i li pica el nas i... li pugen els colors i es posa nerviosa i.... bé, tot això que passa quan estàs tan enamorat. 

En Martín, però, ni tant sols la veu. No la mira mai i ni se n’adona que existeix.

I què hi puc fer? Pensa la nostra protagonista...

Els amics aviat li donen consell i ella es deixa portar i es traurà les ulleres, i es deixarà anar el cabell i potser ja no durà més les ales... la mirarà en Martín? On hauran anat a parar els ocells que li vivien al cap? Què farà, doncs, a partir d’ara?

Si ho vols descobrir llegeix aquest llibre sobre l’autoestima i el valor de ser un mateix.

Un llibre que ens enamora!

també el pots escoltar aquí


dilluns, 27 de juliol de 2020

AQUEST ESTIU ATREVEIX-TE A LLEGIR

DÓNA FORMA AL TEU OCI! 


LLEGEIX CÒMIC, NOVEL·LA, REVISTES O...
EL QUÈ ET DEMANI EL COS

DÓNA UN COP D'ULL A LES PROPOSTES QUE ET DEIXEM   



AQUEST ESTIU VIU LA LECTURA!

Última sessió de l'any del Club de Lectura Jove "No tot el que es veu,és"


No tot el que es veu, és

Al llarg del mes de novembre Biblio.laroca ha organitzat 5 sessions del Club de lectura jove de 1r cicle d'ESO per alumnes de l'Institut la Roca, han assistit les 5 línies de 2n curs, un total de 125 nois i noies. 

La proposta aquest cop era la de reflexionar sobre com, al llarg de la vida, cadascú de nosaltres hem de triar entre diverses opcions vitals. Qui corre molt no veu per on passa, qui tria, perd; qui camina, deixa enrere... la vida és una presa de decisions constant.

A continuació us descrivim com van transcorer les sessions, des de l'entrada del joves a la sala...

Entrar a les fosques, sentir l’espatlla del company o companya, deixar-se guiar, confiar, desesperar, sentir els canvis de temperatura, el silenci i observar allò que no es veu. Hem entrenat la curiositat, la percepció i hem afinat els sentits.
Aquests han estat alguns dels comentaris dels nois i noies participants després de fer el trajecte amb els ulls clucs.
 “ He sentit por” “ Quin neguit” “Em sentia perduda” “M’he atabalat” “incertesa” “no sabia on anava” “volia mirar però no he mirat” “nervis” “pensava que em passaria alguna cosa dolenta”
A partir de la projecció de “Flotante” d’en David Weisner  hem reflexionat sobre els temes universals. La vida, la mort, la transformació.

La tria d’un camí ha centrat la segona part de trobada. Prendre la decisió d’emprendre el camí en solitud o bé acompanyat, escapar del camí marcat, reflexionar sobre aquesta tria. Mirar-se al mirall per saber qui ets, resseguir una corda per arribar a un destí incert. Qui camina deixa enrere, qui s’atreveix, descobreix, com ho fa en Martí, el protagonista d’” El camino que no iba a ninguna parte” d’en Rodari.

I per finalitzar un espai de lectura en veu alta i compartida, en grup, en parelles o bé sol, hem obert els àlbums que han trobat al final del camí triat. Els hem acompanyat en la descoberta, generant preguntes, provocant un diàleg filosòfic que ha acabat amb la narració de “Quí sóc jo? de l’Antonio Alberca.
“Gràcies”, “ ostres no l’he entès” , “Jo em sento una mica així, buscant la balena”,  “però aquests llibres no són per a nens, no?”, “He triat però m’he equivocat”, “la mort sempre guanya”, “jo no m’he enamorat mai”, “m’agrada el risc”

Bibliografia:
 · Alberca, Antonio. Quí sóc jo?. Barcelona, Emoluciona, 2015 · Wiesner, David. Flotante. Mexico, Editorial Ocèano, 2007 · effers, Oliver. El cor i l’ampolla.València. Andana Editorial, 2014 · Frazee, Marla. El granger i el pallasso. Barcelona. Animallibres, 2015 · Becker, Aaron. Imagina. Kokoro · Fogliano, Julie. Si vols veure una balena. València. Andana Editorial, 2014 · Pasado y presente. Editorial Juventud · Carter, David A. Un punt vermell. Combel, 2004 · Del Mazo, Margarita. Les ulleres de veure-hi. La Fragatina Ediciones, 2014 · Carter, David A. Soroll Blanc. Combel, 2010 · Barrets, Joan. El calaix de l’artista. Tarragona. Piscina Editorial. 2011 · Rodari, Gianni. El camí que no porta enlloc. SM · Thomson, Sara L. Imagina’t un lloc. Editorial Joventut.







dilluns, 20 de juliol de 2020

BIBLIO.LAROCA RECUPERA LA NORMALITAT DEL SERVEI, MANTENINT TOTES LES MESURES DE SEGURETAT.



A partir del dilluns 20 de juliol s’obre l’accés a tots els seus espais i serveis, inclosa la sala infantil, però amb limitació d’aforament.

Després de moltes setmanes de tancament i una progressiva reobertura amb limitacions, finalment la Biblioteca de la Roca del Vallès recuperarà la normalitat a partir del dilluns 20 de juliol. 

Fins ara només es podia fer ús del servei de préstec, consulta de llibres i internet a la sala i les proves Actic, sempre amb cita prèvia. Així que a partir del dilluns ja es podrà fer ús de la resta d’espais i serveis, tot i que s’hauran de mantenir totes les mesures de seguretat.

Com indiquen les autoritats sanitàries, caldrà rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic un cop s’accedeixi al centre, s’haurà de dur mascareta, mantenir les distàncies entre persones i es controlarà l’aforament. No caldrà la cita prèvia, però sí s’haurà de fer el registre d’accés al servei mitjançant el carnet de la Biblioteca, per tant serà imprescindible portar-lo a sobre.

Per donar la benvinguda a la “nova normalitat” el personal de l’equipament ha decorat diversos espais. A l’entrada hi haurà un gran cor penjat, simbolitzant l’alegria de retrobar-se amb els usuaris i usuàries, i la sala infantil s’ha decorat amb motius festius.

Recordem que l'horari d’atenció al públic és els dilluns, dimecres i divendres de 9 a 13 h, i els dimarts i dijous de 15 a 18 h.



dijous, 16 de juliol de 2020

L'autora roquerola Merxe Cisteró Bahíma presenta el seu nou llibre


Aquest Sant Jordi ens trobem de nou plegats, per celebrar la diada. Aquest serà un dia del llibre i la rosa diferent. La Llibreria Paperots, comerços, floristes i entitats del municipi es preparen per a la celebració. Entre paradetes, i presentacions, el dijous 23 de juliol (10.30h), l'autora roquerola Merxe Cisteró Bahíma, exposarà, a les 10.30h,  a la paradeta de l'Ajuntament on s'ubicaran l'Arxiu i Biblio.laroca, a la Rambla Mestre Torrents, el seu nou llibre: “Descobrint l’Androgin”.

Basada en fets reals, descriu la vida d’un ésser humà nascut en una societat rígida i repressora, que va a la recerca de la seva identitat. Viatja coneixent altres cultures i viu situacions extremes, experimentant “altres realitats” més enllà del cos físic. Quan aquest emmalalteix, aprèn del poder de la ment i de la pròpia energia, per arribar a l’amor més elemental: l’amor a un mateix. En aquesta lluita per sobreviure, i recordant la teoria del filòsof grec Plató, redescobreix el que de sempre havia intuït: que les dues parts, la femenina i la masculina, són un tot equilibrat, l’Androgin.

Us hi esperem a tots!





dijous, 2 de juliol de 2020

Serveis de Biblio.laroca en fase 3


Als serveis de préstec, retorn de documents, recomanacions bibliogràfiques, reserva de terminals per connectar-se a internet i proves ACTIC, s’afegeix el servei d’estudi a sala.
Servei estudi a sala i sala infantil: amb limitació d’aforament i distància de 2m. Els usuaris encara no podran accedir directament a la col·lecció. Sala Infantil romandrà tancada segons l’ordre ministerial.

Nou horari: Dilluns, dimecres i divendres de 9 a 13 h, i els dimarts i els dijous de 15 a 18h.

Per demanar cita prèvia:
  • Formulari
  • Al telèfon 938 424 461
  • WhatsApp al 674 64 03 08
  • Correu electrònic roca@laroca.cat
  • Us podeu apropar a la biblioteca i us atendrem (preferible cita prèvia)

Rankuing Viu la lectura gener-juny

Juny


Maig


Març-Abril


Febrer



Gener

Llegim... Manual per a dones de fer feines de Lucia Berlin

Anàlisi i presentació de l'obra

Qui és Berlin!
Berlin és implacable, no s'està de res, i així i tot i la brutalitat de la vida sempre queda atenuada per la seva compassió davant la fragilitat humana, per la intel·ligència i l'agudesa d'aquesta veu narrativa, i el seu fi sentit de l'humor, ens deixa tocats ara sí i després també, amb un relat clar i directe de la seva vida, de la família i la vida de qui els envolta, d'una societat classista, racista i trista.
En el relat que dona nom al recull, Manual per a la dona de fer feines ella té quatre fills, i tot i que té estudis, no pot trobar una altra feina i ha de mantenir-los. A això se li suma la seva addicció, amb la qual cosa fa feines a les cases i allí roba pastilles. A través de la neteja observa com són les famílies, especialment les dones, i veu que les suposadament alliberades són les pitjors, perquè la tracten amb inferioritat com a servei i no com a una igual. I ella mira, mira, i veu, veu el seu entorn, es veu ella, però veu també qui l'envolta, i ens ho explica, de manera lúcida, molt lúcida, malgrat l'alcohol, i amb l'alcohol, anys després, amb la literatura, que ho catalitza tot.

Treballa amb un material difícil i real, amb humor negre, cínic. Ens fa uns relats tristos, però cínics, realistes, irònics amb un humor tret del dolor. Relats on no surt de la brutalitat, de la dependència, i dels relats que ens parlen del dol i del dolor i de la pèrdua. Relats que ens parlen de les persones que li han fet mal com la mare i l'avi que a l'hora es varen fer mal a ells, alcohòlics tots dos, els abusos infantils, i l'alcoholisme és un nexe entre la família i un cercle de dependència, ràbia i odi. Un cercle viciós. Diners, pèrdua, desprestigi, odi, menyspreu, abús, maltractament, dependència.

Per la majoria dels usuaris aquest material és fa difícil d’empassar, com pots pensar amb l'esperança si només veus un pou amb foscor? Però els fills són centrals en la vida de Berlín i ella trenca el cercle viciós de dolor, maltractament i dependència amb els seus fills, i això ho veuen favorablement altres usuàries, com una dona que se supera, i que usa l'escriptura com un procés catàrtic, que li permet parlar de tot el que va viure en la infància i adolescència.

La relació amb els fills, que són els adults en la relació amb Lucia Berlin, els que tenen el control, els que posen les regles, controlen les claus, els horaris i les botelles d'alcohol. Relats on ella mostra com va començar a escriure com una feina més, però com va ser catàrtic, ja que va poder escriure allò que no podia explicar, i com parla de meta literatura, quan ens parla dels alumnes a qui ensenya a escriure, i ens explica les tècniques, i els referents, especialment Txejov.

Ens parla de les feines, i la mirada crítica que mira la societat, la pobresa, el racisme, el classisme, des cada feina que ha fet per mantenir, traductora, infermera, dona de fer feines, mestre, escriptora, i un llarg etcètera, 4 fills, des de la seva família desestructurada, marits també addictes, també dependents, també creatius, des de la seva dependència del alcohol, que li ha permès comprendre el seu voltant, la gent, com es mor i com es viu. Quan neteja les cases dels morts, o quan veu qui té una bona mort o una mala mort. Hi ha relats com aquest de les bones morts, que capten l'atenció especialment de les usuàries, i que han marcat la lectura. A d’altres tertulianes, però, no els hi han interessat gens.
Entre les tertulianes, les lectures son irregulars, no tots els relats agraden, en canvi altres, com Panteó de Dolores, Ingovernable o Mijieto, han deixat petja en la majoria de les usuàries. És una lectura que has d'estar molt centrada, si no pensaries que la vida només és fosca. Però en canvi l'autora veu llum al seu voltant, en la gent, en els alumnes, en els paisatges, és increïble amb una vida tan dura, com pot ser una dona tan forta i a l'hora tant depenent i addicta.

Ens parla del dol quan estimes una persona com la Sally o quan no l'estimes gens com la seva mare, a la qual no té cap recança en el moment de la seva mort mentre que la Sally, la seva germana, amb un tarannà més dolç és capaç de perdonar, però clar, cada cop que s'emborratxava la mare i es volia suïcidar, era a la Lucia a qui cridava i llençava tota la merda i culpava de tots els seus daltabaixos! Com havia de perdonar, la Lucia? Com havia de pair aquella nena, aquella noia, tot aquell dalt a baix que va viure a casa seva?
La resposta de la Sally sempre havia estat una altra; la Lucia, va respondre com la mare i com l'avi, amb l'addicció, la ràbia i l'odi, fins que els fills, l'anima, i la literatura, i molts intents de desintoxicació la portaren per un altre camí. Cada relat aporta un gra de sorra, de la seva vida, del seu pensament, de la seva mirada, que ens aboca a una mirada especial de gent esgarriada, ingovernable, però tota amb un esperit màgic, amb un talent especial més enllà de les lletres, de la música, de la poesia, del joquei amb el seu cavall.

Ja de gran és pregunta, I si... sap que no existeix el i si... Perquè diu que els somnis dels i si… sempre acaben amb un dalt a baix que l'hagués portat pel camí que havia de fer, perquè cadascú fem el camí que sabem, que treballem, i els i si… no existeixen. La Sally va fer un camí diferent que ella mai no va tenir, perquè la mare, el tiet, ella mateixa, quan la ràbia i la gelosia no se la menjaven, varen protegir a la Sally de l'avi, i a ella, ningú, ningú la va protegir, perquè el tiet, que la volia protegir, tampoc va poder amb un pare malaltís, maltractador i alcohòlic, i també havia acabat alcohòlic i no podia tenir cura ni de si mateix. Lucia el va perdonar de gran, quan ella mateixa se’n va adonar, amb els seus propis fills, que tampoc ella els podia protegirdel seu alcoholisme. Era una roda que no s'aturava, l'avi va perdre peu, va tocar els fills, i després les netes.... però tant la Lucia com la Sally van ser fortes en una cosa, potser només en una, van protegir sempre als seus fills, d'aquell món fastigós que havien viscut a casa seva.

Perquè el que tenen clar totes les usuàries d'aquesta lectura és que la família de Berlin, la va influir i moldejar, com va ser: l'avi, maltractador, abusador i borratxo, la mare igual a l’avi, el pare indiferent; però ella es va alçar i gràcies als fills, i amb força de voluntat, i malgrat els marits i companys de qui sempre es va envoltar també addictes com ella, va superar, i va tirar endavant i no només això sinó que va ser capaç de moure la seva vida per ser proactiva amb els que l'envoltaven. Un llibre amb molta crítica social contra el racisme i la pobresa, que les usuàries pensen que està plenament al dia.

No a tot hom ha agradat, és massa cínica i obscura, massa crítica, massa monotemàtica, amb la seva autoficció que l'envolta, en els anys més foscos, durs, i terribles de la seva vida, però els relats que han arribat, han arribat a tots els usuaris, una lectura que no ha deixat indiferent a ningú i que ens ha portat a comentar llargament els seus relats. Ens parla, ens diu, esperin, escoltin, saben... ens interpel·la. Com lectors.  Una persona propera que ens parla de tu a tu...  Perquè prestem atenció però els relats son imprevisibles, mai sabem per on aniran, pensem que tracten d'un tema i els dona la volta, sobre tot als finals, que sempre son un gir total, que ens deixa sovint esmaperduts. Aquell final contundent, que ens diu, amb claredat... i sempre versemblant, els sentiments, les emocions, són  planeres, les podem captar, podem entendre-les, malgrat que siguin fosques. Son plausibles, palpables, són d'una persona propera, que ha caigut en un forat de tristor, pobresa, dependència, ect... però al cap i a la fi,  una persona com qualsevol altra.

LA GUIA



VÍDEO RECOAMANACIÓ


MÉS INFORMACIÓ