Descripció de la Pàgina principal

dijous, 10 d’octubre de 2019

Parlem de... El cuento de la criada de Margaret Atwood

L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la Serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats. (Quaderns crema)


La Guia






El Viu la lectura opina

Paral·lelismes de la situació de la dona en el llibre i durant el franquisme
El conte de la serventa de Margaret Atwood, ha tingut una repercussió agredolça en les nostres usuàries. La majoria l’ha trobat difícil de llegir, amb molts flashbacks i  duríssim i que no podien tragar un llibre que parlava d'una societat tan salvatge com aquella. Algunes de les tertulianes han trobat un paral·lelisme entre les situacions viscudes per les dones en el llibre i les viscudes per les dones en època franquista. De fet molts dels aspectes de Gileat els recordaven a una gran part de les usuàries, formes habituals de submissió de la dona en època franquista, i que elles no ho veien com una cosa de futur, sinó com un tornar enrere, on l'estat permetia i legalitzava aquest menyspreu pels drets de les dones. Les dones eren dependents dels pares, i després dels marits.

Vincles amb temes d’actualitat
La majoria de tertulianes van estar d’acord en què els recordava el programari de Vox, o Bolsonaro, o el mateix Trump, respecte als drets de la dona; i com els temes de protecció a la violència de gènere o a la percepció que es té a la societat sobre les violacions, que la perspectiva ha retrocedit molt en els darrers anys, i que part de la culpa, és perquè els mitjans de comunicació, i les xarxes socials, fan mofa de tots aquests temes, i com el llenguatge violent cap a les dones en pel·lícules, publicitat ect, és el primer pas cap a retrocedir en els seus drets. Varen destacar especialment el tema de la manada i similars, on tot es converteix en un joc mediàtic a mans de la premsa i especialment dels jutges que permeten aquest tipus de judicis cap a la dona, que la culpabilitzà fins a uns termes, en què aquesta perd tota la seva autoestima, i com a més a més, és amplificat per alguns mitjans de comunicació com Tele 5. No cal pensar en Gileat ni en cap distòpia hi ha aspectes que els tenim ben propers i sota un límit molt fi.
També vam reflexionar sobre la maternitat subrogada, que està actualment prohibida aquí, però que hi ha partits polítics que volen regular, perquè és una forma de concebre a les dones com conilles, que crien per gent benestant, perquè la pobresa els obliga a fer servir la seva maternitat com forma de sobreviure. Es va parlar també, d’un documental emès aquella mateixa setmana a 30 minuts sobre la Xina, on molts dels aspectes descrits al conte de la Serventa, ja s'estan fent realitat,. Finalment i ja vora el tancament van sorgir notícies aparegudes al diari aquell mateix dia, com insults sexistes i de violència cap a la consellera Laura Borràs etc.

Per acabar...
Varen destacar també el tema dels colors, com mantenien a les dones separades pels colors, i la forma de vestir, i com la pèrdua d'amics, família, referents que et mantinguessin l'autoestima era un dels encerts del llibre, a l'hora d'entendre perquè una dona pot perdre tots els seus drets, segons sembla, fins a cert punt amb docilitat, i com usen com arma per sotmetre-les als seus fills.
Un dels usuaris en canvi deia que no li agradava gens no per la temàtica que la va trobar molt encertada, ja que promovia la discussió i et feia replantejar temes, si no perquè estava mal escrit, que era una concatenació de moments de la protagonista sense solta ni volta.




dimecres, 9 d’octubre de 2019

Biblio.laroca engega de nou amb els Clubs de lectura Juvenils.


Els Clubs Joves de l’IES la Roca i la biblioteca ens tornem a reunir

Els propers dies 12, 14 i 15 de novembre Biblio.laroca ofereix una sessió de lectura didàctica a tots els alumnes de 2n d’ESO de l’IES La Roca. 5 sessions que sota el títol “No tot el que es veu, és”  tractaran l’obra de David Weisner, entre d’altres autors, buscant fer reflexionar sobre el què suposen la tria i la presa de decisions davant d’ un destí incert o un camí poc precís que s’intueix llarg i ple de canvis.

La vida és una presa de decisions constant. Reflexionarem sobre com, al llarg de la nostra existència, cadascú de nosaltres hem de triar entre diverses opcions vitals. Una proposta que vol oferir els àlbums il·lustrats com una eina per al gaudi lector a la vegada que instrument per alimentar el pensament filosòfic dels joves, mitjançant el debat, la lectura i la paraula activa.


Aquest projecte de foment de lectura està dirigit a l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut, al que se li ofereix 2 sessions de foment de lectura durant el curs escolar i es realitzen a Biblio.laroca. 

Participen un total de 125 alumnes i es complementa amb l'oferta d'altres dos Clubs de lectura Joves:
el club de 2n Cicle d'ESO i el Club de Batxillerat.

dimarts, 8 d’octubre de 2019

Aquesta tardor, al "Viu la lectura" us proposem...


El club “Viu la lectura” de biblio.laroca és un espai de tertúlia i debat a l'entorn d'una lectura, en què un grup de persones s'organitza per llegir el mateix llibre i reunir-se un dia, a la biblioteca, per comentar el llibre.
Es tracta d'una activitat que reuneix un grup de persones amb una afinitat comuna: el gust per la conversa i la lectura. A més, aquestes trobades de vegades són ben especials, hi poden venir convidats, com ara l’autor o autora del llibre, altres vegades també s'organitzen activitats paral·leles com ara sortides al teatre i altres activitats relacionades amb la lectura.
Per aquesta tardor, us proposem que gaudiu de les lectures del nostre club. La tria literària és ben variada, per a tots els gustos. Si teniu ganes de formar part del club, podeu passar per la biblioteca i endur-vos en préstec els llibres que es comentaran.
A continuació us en fem un tastet:

El cel és blau, la terra blanca, de Hiromi Kahakami
Data: 28 d’octubre a les 20 h


Tsukiko té 38 anys i porta una vida solitària. Considera que no està dotada per a l’amor. Fins que un dia, en una taverna, es troba el seu vell mestre de japonès. Entre tots dos s’estableix un pacte tàcit per tal de compartir la solitud.


 
Nosaltres en la nit, de Kent Haruf
Data: 25 de novembre a les 20 h



La proposta que l'Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l'estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l'altre. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides...

Una carta molt llarga, de Mariama Ba
Data: 9 de desembre a les 20 h
Una dona vídua, Ramatoulaye, va desgranant la seva vida en una llarga carta escrita a la seva amiga divorciada, Aïssatou. Parla sobre la condició de la dona al Senegal. Les dues protagonistes són dones que han decidit en l’àmbit personal davant la poligàmia imposada pels seus marits.

 

dilluns, 7 d’octubre de 2019

Deu pometes de Mercè Galí


Un llibre xiquet, quadrat, de cartró, fàcil de passar les pàgines, fet a la mida de les manetes dels més petits de la casa. 

Una història sense mots on les il·lustracions conten, conten per comptar, i mirar o menjar com el llop, el conill o les gallines... . 10 animalons afamats, un pomer amb deu pomes i una nena. 

Un conte que, encara que no hi faci referència explícita, podem cantar (10 pometes té el pomer) o explicar a la nostra manera o sumar o restar o... deixar que la nostra imaginació voli tant alt com les pomes més altes.

Una història que ens farà somriure a petits i grans.