Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 30 de gener del 2019

Ranking Viu la lectura gener-desembre 2018


Parlem de... Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig


El Viu la lectura opina

Sense deixar el camí dels estralls que va fer la Guerra Civil, i posteriorment el franquisme, entre les files del vençuts, entre les files republicanes, que van fugir a milers, que van seguir lluitant a la resistència, que van ser tancats per Rojos i Comunistes per la França de Vichy i després per la Alemanya de Hitler.

Quan varen veure el llibre vàrem pensar no l’acabarem perquè és molt llarg,  al final, algunes usuàries no el varen poder acabar, “No perquè sigui llarg, és un gran document històric, tothom l’hauria de llegir, però no puc, amb el dolor, amb l’atrocitat, com podem ser tant inhumans? “Altres usuàries em deien “És un document excel·lent, que tothom hauria de llegir, difícil lectura però, pels fets tant tristos de què deixa constància”.

Altres usuàries se’l van tornar a emportar a casa, “El vull acabar i el vull llegir amb calma i pair, i compartir amb la meva filla”.

Montserrat Roig recull centenars de relats d’homes i dones sobre els camps de treball i d’extermini, ens parla de les persones, de la mort, de la denigració de la gana, de la tristesa, però també de la valentia, de la resistència, de l’esperança, de com s’organitzaven per fer arribar a l’exterior noticies d’aquells centres de mort, de com s’ajudaven uns als altres, de com enfrontaven la mort, i el defalliment amb fortalesa, de com de vegades, incapaços de deportar morien de pena, però també de gana, o empegats a les filferrades elèctriques com única sortida.

A les pel·lícules, hi ha certa ficcionalitat que et dona distància, “amb el llibre llegeixes els testimonis directes, clars, dels supervivents, i no et pots allunyar, volia llegir, però després no podia dormir, pensant en com pot ser que la maldat humana existeixi”.

La sessió va acabar amb una sensació de tristesa, d'intentar comprendre com la Montserrat Roig va ser prou valenta per suportar el pes de tots els relats dels supervivents, i llavors la Joana, la nostra usuària més gran ens va explicar la seva experiència: Tremolava, amb el record, no estava segura si tenia set o vuit anys, fa molts anys, deia, el seu pare treballava com a tècnic de mines i el varen enviar a Bossot encarregat de les mines de la zona, la família hi vàrem anar després. No recorda exactament quan era, feia fred però encara no hi havia neu, era de nit, i van trucar a la porta,  ja arriben li van dir al pare, heu de fugir. Qui l’havia vingut a buscar li va donar una arma, no la volia, però calia protegir a la família. Van anar cap a la frontera amb camions, però la frontera era tancada. Fins que els nacionals no siguin a tret de fusell no us deixarem entrar, els deien els gendarmes. Finalment varen creuar. El pare va tirar just l’arma abans de creuar per por a que el registressin. Ella  ho va veure però no va dir res. I els varen portar a un camp de concentració a Toulousse. Hi havia moltes famílies, catalanes i aragoneses, ells eren els tres nens i els pares. Dormien  en uns barracons de palla, no tenien res per menjar, no recorda si tenia 7 o 8 anys però recorda que no portava res més que la roba posada, i que feia fred, la mare havia portat d’alguna manera una flassada per tapar-los. Tenien molta gana, i no tenien res de menjar. Al  cap d’uns dies les autoritats els varen dir que podien tornar a la Catalunya encara no ocupada, que els portarien fins a Barcelona, això o quedar-se com a refugiats. Els pares varen decidir tornar, anar a buscar als avis. Els van portar primer en camions i després en tren. Viatjaven de nit, per no rebre els atacs dels avions i no podien ni encendre un llumí. Van passar per Port Bou, en direcció a Barcelona. No tenien res de menjar. Abans de creuar la frontera en una parada, unes noies els varen donar llet calenta, després va saber que eren quàqueres.  En arribar a Barcelona la ciutat estava tancada, l’estació de França enrunada, el tren els va deixar a Sant Adrià. Els avis vivien a Poble Nou, el pare va agafar a coll i bé al menut, i la mare a la petita a braços, i ella a peu, que era la gran. Van caminar fins la casa dels avis, no hi eren, havien fugit a casa una germana, que vivia a la Diagonal, perquè el Poble Nou era zona industrial i el bombardejaven sovint. Així que varen tornar a caminar fins la Diagonal. I allí tots els familiars els varen rebre amb abraçades i plor. Uns dies després, els nacionals encara no havien arribat, i el seu edifici, on hi havia l’ambaixada Mexicana, els va oferir d’anar als dos nanos grans, uns dies a una colònia a Caldetes, ho van agrair, van menjar bé i descansar uns dies. Però després hagueren de tornar, els nacionals ja estaven a punt d’arribar. Van tornar amb els avis a la casa del Poble Nou, poc abans que entressin els nacionals. I llavors ja va començar una altra història.

L’escoltem extasiades, recordem que tots hem tingut un familiar, un amic, un avi, que ha estat en la mateixa situació. Son quarts de deu de la nit, però segurament podríem continuar la sessió moltes hores més si no haguéssim de tancar.

Tot i que dos usuàries no el van puntuar, perquè havien estat incapaces d’acabar-lo per què eren incapaces de suportar el dolor que duia dins el llibre, aquest és el segon llibre del nostre rànquing que ha superat el 4,5.  “Que potser un dia et podria convidar a sopar? Li diu una usuària a la Joana, m’agradaria que aquestes coses les conegués també ma filla!”

La Guia





dimarts, 22 de gener del 2019

L'Autoestopista de Roald Dahl


El llarg viatge d’un nen que té la capacitat de parlar amb els animals, salvar una tortuga, abandonar els pares per iniciar una nova vida. L’autoestopista de Roald Dahl, reuneix tres dels millors contes d’un dels meus autors de capçalera. La següent història  la protagonitza un personatge inquietant, poc xerraire i amb una feina força especialitzada. És capaç de provocar al conductor del vehicle les ganes de saltar-se el límit de velocitat i enredar als policies. La tercera de les històries, és el Tresor de Mindenhall, el més gran tresor mai trobat a les illes Britàniques.

Els nois i noies entren a la sala amb un número de la panera a la ma, al damunt de la taula en trobaran uns altres i han de decidir on seure, intentant desxifrar l’enigma de color, número i indicació.

Una vegada dins, entrem en situació: Qui va ser en Roald Dahl? novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès d'ascendència noruega, famós com a escriptor per a nens i adults. Aquest autor té l’honor de reunir a diferents generacions al voltant dels mateixos títols, a grans i petits ens deixa petjada. Us recomano aquest article: https://www.elmundo.es/especiales/roald-dahl/index.html.

N’ expliquem la vida i relacionem els fets viscuts amb els arguments de moltes de les seves novel.les. Així apareix  durant el relat títols coneguts per a molts d’ells i elles: Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda,
Dani Campeón del mundo, Les Bruixes, James i el préssec gegant, el Gigante bonachón, superzorro.... També parlem dels guions de pel·lícules en els que ha participat, l’agent 007”
Solo se vive dos veces,” els Gremlins...

Però... i aquets tres relats de l’Autoestopiesta, són veritat o mentida? Aquest punt de partida ens porta a parlar de la versemblança* en les seves històries, contes, novel·les. Com els seus relats ens fan dubtar però tots parteixen d’un fet verídic o viscut per l’autor i aconsegueix ser lògic en el marc de la ficció.

I si fem de Roald Dahl per uns minuts? Es proposa als nois i noies crear una història. Es parteix d’una anècdota que s’anota en un post-it inicial que s’enganxarà en un taulell de joc. El/la Company/a de taula, haurà d’escriure el nus (conflicte), en un pots-it d’una altre forma i color amb la premissa de mantenir la versemblança del relat, el següent company, en un altre post-it, n’escriurà el final. Amb les superulleres llegim i compartim les històries creades, la resta del grup votarà si la història resulta creïble, lògica, coherent...
Com a exemple, un botó:

“De petit vaig caure per un penya-segat al damunt d’uns cactus. Però per increïble que sembli, no em vaig fer mal, perquè eren tan punxeguts que em  van esmorteir i vaig sortir il·lès.  De gran vull ser faquir. “

“Em vaig tancar a l’habitació dels meus pares i em vaig amagar sota el llit, el pare cridava, la mare també, jo no contestava, van buscar per totes bandes, jo era petit però no contestava. Finalment van trucar a la policia, em van buscar per tot el poble, jo dormia sota el seu llit, a l’endemà tenia molta gana”

“La meva mare va tenir un accident a la rotonda de La Roca, va sortir volant per la finestra, va caure al damunt d’un camió que transportava matalassos i no es va trencar ni una ungla”

* és la qualitat d'un fet o enunciat de resultar creïble i coherent en el seu marc. S'usa especialment per designar allò que sembla veritat o lògic en el marc de la ficció, encara que el receptor sigui plenament conscient de la no existència d'allò que està percebent

dimarts, 15 de gener del 2019

Recomanem... Els Dics d'Irene Solà


Dics: aquest és el títol del llibre que avui us recomanem aquí. I això és el que en diu la Irene Solà, l’autora, d’aquest títol: “Les coses passen de manera desordenada i totes alhora i amb el llenguatge construïm dics perquè la història vagi per on volem que vagi, tot i tenir la certesa que tard o d’hora, la vida es desbordarà”.

I aquesta és la història de l’Ada, qui a la vegada viu històries i n’explica, i en pensa i en recull de l’entorn en el que passa l’estiu... . Com la vida mateixa on les coses passen a la vegada i totes juntes i unes per sobre de les altres i desordenades.... com  comenta en algun lloc l’ autora. Com l’aigua que es desborda de tanta aigua, com ho fa també la vida. I aquest és un trocet de la història  de l’Ada, una jove de 25 anys, amb un peu a Londres i un estiu de replantejaments al poble d’infantesa, a casa la mare, que ens parla d’amor, del fet de fer-se gran i d’haver de prendre decisions, i d’agafar camins i també de la terra i dels seus paisatges i dels animals que la poblen i per tant de la ruralia que l’envolta.

I aquesta és una història que us volem recomanar feta de petites històries i d’una sola. Un relat experimental en l’estil i la forma, proper, entre personatges que li són familiars i amb els que ens reconeixem en llurs petites coses, ple d’escenes quotidianes, en un entorn rural que, tot i escapçat, encara avui perdura ben a prop nostre.

Premi Documenta 2017. Un molt bon llibre per descobrir i gaudir.  

divendres, 11 de gener del 2019

Abecedari poètic de Salvador Comelles


Avui us presento un llibre una mica màgic?!!!! Es tracta d’un llibre que es pot rellegir i mirar un munt de vegades... sí, sí, no te’n cansaràs pas... el secret està en què cada cop que el miris o el llegeixis no el viuràs mai igual, sinó sempre diferent.

24 poemes senzills, un per cada lletra de l’alfabet, que podràs recitar en veu alta, uns són curts d’altres més llargs, divertits, originals, de temàtica diversa, amb sorpresa, que conviden a inventar i a jugar. 24 poemes molt propers que et faran riure, pensar, emocionar i que no podràs deixar de llegir. Ara un, ara un altre o tots a la plegada i un cop o més... .

No us perdeu aquest magnífic poemari amb il·lustracions d’ Àngels Ruiz que acompanyen molt bé cada un dels poemes, enriquint-lo, i que fins i tot, si les mirem bé, ens faran descobrir coses noves i passar una bona estona.

dimecres, 9 de gener del 2019

Biblio.laroca segueix devorant lectures amb els CRUSPILLETRES!

En el projecte han participat les 4 escoles del municipi amb un total de 150 alumnes de 4t curs.


A Biblio.laroca hem acabat l’any 2018 amb la il·lusió d’haver compartit una sessió més de lectures i llibres amb tots els nens i nenes de 4t  de les escoles del Municipi. 

Aquesta activitat plantejada amb l’objectiu de dinamitzar la lectura entre els nens i nenes de 7 a 9 anys, compartint junts una estona de llibres, bones lectures i realitzant un taller didàctic al voltant d’un tema, ens continua omplint de satisfacció per la vivència enriquidora que ofereix i els objectius que entre tots hem anat assolint. El tema d’enguany ha estat: “Abracadabra, pota de cabra” on hem parlat de bruixes i bruixots, màgia i elements màgics en els llibres. 

Com qui s'inicia en un relat de traspàs, els nens i nenes van creuar la porta màgica de l'àrea infantil per entrar en un món d'imaginació on els rebia una bruixota. Intrigats i un xic desconcertats se'ls hi van anar presentatnt i donant a conèixer il·lustracions, textos, relats, àlbums i històries on la màgia hi te un paper destacats o n'és l'éssencia del conte. Els infants van participar activament en les sessions, en el taller didàctic i després van poder compartir i llegir els llibres presentats a les aules de l'escola.

Una sessió ben interessant! Gràcies.

Endavant Cruspilletres, fins ben aviat!