Setembre: "El món segons Garp" de John Irving
Un relat sobre les dones i la tolerància sexual.
Hi ha decisions que no són gens fàcils a la vida. La infermera Fields decideix ser mare soltera a la dècada dels 40. Això li comporta amors, odis i tot un entreteixit de sentiments diversos, a més de la lluita de pujar el seu fill en la societat i l’entorn que li ha tocat viure. En Garp creix; però tot esclata el dia que la seva mare publica les seves memòries i es va convertint en la líder d’un moviment feminista a l’alça. És llavors quan Garp decideix fer la seva pròpia revolta, escrivint sobre el tema de la sexualitat, a la vegada que inicia la recerca de la seva identitat.
Octubre:
“Una
casa lluny del mar” de Marina Martori
Una
llar per a un gran amor
Una casa és molt més que un habitacle; és el lloc on hi
viuen i conviuen persones i històries de moltes menes. La Lola té 42 anys i viu
a la casa familiar, Can Marquès, que en
té 150 i és on hi han viscut diverses generacions de la família. Les parets
d’aquest casal amaguen secrets i històries, però per sobre de tot duen el nom
de l’àvia Dolors i la gran història d’amor que hi va tenir amb el seu avi. I és
que en aquesta llar, com en tot el relat, es parla sobretot d’amor: amor a la
parella, a la família, al mar..., i a mesura que va avançant n’anem descobrint
i aprofundint, des d’una mirada sincera i fonda, cadascuna de les seves
vessants.
Que la meva mare parlava d’un altre menjar, el que
es dona amb cullerades de respecte, plats de paciència, cullerots de companyia
i escudelles de voluntat. Un menjar que era difícil de cuinar.
Marina Martori té casa ben a prop: una a Llinras del
Vallès, localitat que també queda d’alguna manera reflectida en el llibre, i
l’altra a la biblioteca de la Roca, des d’on condueix les tertúlies literàries
del Viu la lectura.
Novembre:
“La
veïna del costat” de Yolande Omotoso
Dues
dones rivals en una lluita que va més enllà d’un simple enfrontament personal.
Dues dones aparentment oposades, es veuen obligades a
conviure per raons de veïnatge en un dels barris rics de Sud-àfrica. La Marion
és una dona blanca, qui va abandonar una carrera professional d’arquitecta
reconeguda, per atendre la seva família amb quatre fills. L’Hortènsia, negra,
també ha tingut una carrera professional enlluernadora en el camp del disseny
tèxtil i arriba al barri amb el seu marit Peter, que és blanc, amb dots de comandament,
i un caràcter fort.
Ara les dues tenen 80 anys, estan vídues, i tenen un
objectiu: fer-se la punyeta mútuament, per evidenciar de manera oberta que no
es suporten. Al llarg dels anys s’han dedicat a fomentar la rivalitat que es
tenen i no s’adonen que potser no són tan diferents.
Un relat que
va més enllà d’un enfrontament puntual entre dues dones per tractar, amb bones
dosis de sentit de l’humor, temes com el racisme, les relacions de poder, la lluita
feminista, la maternitat i també el naufragi de les relacions personals davant
la pèrdua, la vellesa i els problemes que en van derivant.
Desembre: "La Tregua" de Mario Benedetti
Un relat íntim sobre la cerca de
la felicitat i la dignificació de la vida a qualsevol edat.
Santomé és un home que no ha tingut
una vida gens fàcil. Vidu i pare de tres fills ja grans, té una
vida familiar crispada i sense vincles; difícil. Solitari i
desenganyat de tot, defuig les sorpreses i viu aferrat a una vida
monòtona i rutinària, sense massa sentit. Li agrada col·leccionar
llibres i escriu un dietari personal, mentre treballa de cap de
comptabilitat en una empresa. La seva jubilació sembla ser la seva
principal preocupació; però quan des de l’empresa li assignen un
nou equip de treball, contacta amb Laura Avellaneda; una noia jove i
desperta se li revoluciona la vida.
La soledat, l’amor, la sexualitat,
l’amor, la vida i la mort, són alguns dels temes que es narren en
aquest relat, existencialista.
Gener: "La
Cosina Rachel", Daphne de Maurier
Una
novel·la inquietant, ambigua
i plena d’intriga ben dosificada
En
Philip Ashley es queda
orfe quan es
molt
petit i
el cria el
seu cosí
Ambrose,
vint anys més gran, i
de caràcter bonhomiós,
en
una finca aïllada a Cornualla, on hi prevalen la llibertat i una
rutina sense neguits. Tot fa un tomb quan l’Ambrose
se’n va a Itàlia per mirar de recuperar la salut i allà coneix
una parenta llunyana vídua i
plena de deutes, la cosina
Rachel, de qui s’enamora. Les cartes que en
Philip rep d’Itàlia, primer el
fan engelosir, quan
l’Ambrose li comunica que s’ha casat, però
més tard el preocupen, ja que
li explica que la Rachel l’ha destruït. La mort de l’Ambrose i
l’arribada de la Rachel a Anglaterra, a la propietat dels Ashley,
posa en marxa el nucli central d’una
novel·la profundament
psicològica que aconsegueix mantenir el suspens fins al final.
¿Serà
la cosina Rachel una
manipuladora cobdiciosa que es vol aprofitar d’un passerell ric?
Febrer: "Aterratge" d’Eva Piquer
Un
relat sobre com renéixer i volar després d’haver viscut una
tragèdia i haver passat per un dol profund.
Un
avió s’estavella a la costa d’Islàndia el 1973. Les despulles
es conserven i s’han convertit en destí turístic. La protagonista
de la història pren una decisió precipitada, però ferma, que no es
pensava que hagués pogut prendre mai, abans que li passés «Tot
allò».
A
partir d’aquest moment s’entrellacen dues històries: la del
pilot, on es narren el viatge i l’aterratge forçós tal com van
ser, i el de la protagonista que inicia el seu propi camí, tan
físic, fins arribar a les despulles de la màquina, com emocional,
de superació de la mort d’un persona íntima estimada.
Març: "La porta del viatge sense retorn" de David Diop
Un llibre d’aventures a l’Àfrica
del segle XVIII des de la visió dels colonitzats.
El botànic i il·lustrat Michel
Adanson arriba al Senegal per dur a terme un estudi de la flora del
país. Romandrà allí fins el 1753; després tornarà a Europa. En
el llibre, el relat comença amb la mort del protagonista i
l’existència ficticia d’uns diaris que arriben a mans de la seva
filla Aglaé. En ells la noia descobrirà la realitat oculta del
viatge del seu pare, així com una visió àmplia i sobre l’Africa
colonial i l’esclavitud, entrant a fons a les profunditats de
l’ànima humana.
Diop
dóna veu sense jutjar. Explica creences i costums de l’ètnia
wòlof i ens endinsa de la ma dels seus personatges en el Senegal de
la colonització francesa entrant en les relacions entre colons i
colonitzats.
Abril: "El consentiment" de Vanessa Springora
Testimoni i denuncia del control i
la manipulació exercits per un home, que s’ha convertit en un
fenomen internacional traduït a més de 20 llengües.
Un
llibre serè però punyent que ens parla de la relació de una
joveneta amb un escriptor de fama, que la manipula, i que es conegut
per tothom per explotar literàriament les relacions sexuals que té
amb nenes de 14 anys, enlluernades per la seva fama. L’escriptor és
Gabriel
Matzneff (Neuilly-sur-Seine,
1936) i l’editora Vanessa
Springora, una de les seves víctimes de 14 anys. El llibre no és
només el retrat d’una experiència personal, és també el retrat
d’una època i d’una societat que veia amb permissivitat aquestes
actituds.
Maig: "Només
terra, només pluja, només fang" de Montse Albets
Un llibre sobre el dol i la pèrdua d'un fill i del retorn conscient a la vida
Dos móns: un d’interior, el mas
familiar on hi batega l’ànima de tots els que hi han viscut, i el
món exterior, el de tothom, on la vida sempre segueix. La Maria ha
perdut el seu nadó i torna derruïda i desfeta al poble; allí
espera trobar-hi un refugi on fer el dol del seu fill mort. La
protagonista busca alliberar-se de la buidor i tornar-se a fer
present, tornar a la vida d’una manera conscient, mentre va
descobrint, en la seva nova vida, una història familiar difícil,
tenyida de violència i tristesa, que li oferiran un marc des d’on
anar retornant.
Ens
trobem segons la mateixa autora davant l’exploració de «relacions
doloroses entre dones que són mares i filles; on
el punt de partida és la
pèrdua, i l’experiència de la violència familiar» i
la recerca del passat per retornar al batec de la vida.
Juny: "La acabadora" de Michela Murgia
Un relat sobre la vida i la mort des d'una perspectiva singular, a la vegada tendra, trista i valenta, que d'alguna manera podem rastrejar fins els nostres dies.
Tot passa a Soreni, una petita comunitat sarda, a mitjan segle XX. Bonaria Urrai adopta, com és costum des de temps immemorials, la quarta filla d'una família pobra. Maria té sis anys i de seguida s'adapta i es sent feliç com a "Fill'e anima" al costat de la tia. Segueix veient la seva família i ara té una habitació per ella sola i menjar de sobra. Les dues estableixen una bona relació, plena de tendresa i comprensió, excepte pel què fa a les sortides nocturnes de la seva nova mare. Tot el poble sap que Bonaria, a banda de la costura, es dedica a acompanyar i donar confort als veïns que es troben a les portes de la mort.
Guardonada amb el Premi Campiello, la acabadora ens situa en un entorn rural, on preval la tradició, i on la vida i la mort conviuen de manera natural, en comunitat.
Amb un llenguatge directe, encara que simbòlic, l'autora obre una porta a la reflexió des d'un univers singular, tendre i commovedor, però també realista, directe i no absent de certa duresa.
_page-0001.jpg)
_page-0002.jpg)
