I molt poques d’escriure bé!
Una novel·la pràcticament desconeguda: la única que va escriure la seva autora, Joan Samson, que va morir de càncer el 1976 amb 39 anys i que és tot un descobriment.
La sinopsis del llibre es queda curta: Els Moore viuen a Harlowe, un petit poble de grangers a New Hampshire. En aquesta localitat tranquil·la i tradicional hi aterra Perly Dunsmore, un foraster carismàtic decidit organitzar subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. A canvi, invertirà els beneficis en posar més agents de policia i millorar la seguretat del poble. Al principi la família Moore ho acceptarà de bon grat, però de mica en mica aniran apareixent tibantors i desconfiances entre els habitants de Harlowe, que veuran com el dia a dia s'els omple d'una tensió cada cop més difícil de sostenir. Joan Samson denuncia amb cruesa i contundencia la manera com l’especulació devasta i perverteix el món rural.
Aquesta joia secreta de la literatura nord-americana, publicada originalment l’any 1975, va caure desprès a l’oblit i s’ha recuperat ara gràcies a l’editorial Males Herbes.
Stephen King va dir que era una novel·la imperdible i el club hi està d’acord.
Les lectores han gaudit moltíssim llegint aquesta història de “terror tranquil”que passa en el típic poblet de Nova Anglaterra i on tothom es diu John o Mickey, té un tractor, porta camisa de quadres i amaga una destral a l’armari.
Hem parlat del patir llegint i de la mestría de l’escriptura. De com no hem pogut deixar-la i com ens ha arribat a fer por el que farà el subhastador malèvol que arriba molt molt molt lluny en la seva perversió de la bona fe creant un clima tòxic i opresiu. Hem parlat dels valors de la família, de les possessions, del valor de la terra I de la lluita de la comunitat I també del concepte de servitud voluntària, que es defineix per la capacitat que tenim de cedir davant d’un govern tirà: com abaixem el cap i obeïm les ordres que ens donen. Els personatges d’aquesta novel·la en són un exemple transparent fins que entre incendis i una narrativa precisa, la trama escalta i el poble, junt, quan ja no té res, atura al tirà.
Si bé El subhastador ha estat definida com una novel·la de terror, i certament ho és, no espereu trobar-hi fets paranormals ni criatures abjectes sorgides dels nostres pitjors malsons. El mal que assola Harlowe és del tot ordinari sustentatn en una comunitat que estan disposats a aguantar la bota que una autoritat injusta els posa al coll abans d’aixecar les seves veus. O diu el mateix subhastador: “recordeu només això. Sigui el que sigui que he fet, vosaltres m’ho heu permès”.
Ha agradat moltíssim i ens quedem tots amb la reflexió final quan la comunitat perd el nord i els papers: només teníem la raó i ara, l’hem perdut.
Narrativament un 10 i argumentalment: quina por!
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada