Gener: "El subhastador" de Joan Samson
Harlowe, New Hampshire, un petit poble de l’Amèrica rural on els seus habitants, que tots es coneixen, porten una existència senzilla i pacífica. Tot canvia quan els forasters, cansats del vertiginós ritme de les ciutats, comencen a arribar per passar-hi les vacances i els caps de setmana. A partir d’aquest fet, es perd la tranquil·litat: en un any es produeixen robatoris, incendis, assalts i, fins i tot, un assassinat. Un assassinat que obre les portes del relat per plantejar-nos com un carismàtic i afable nouvingut proposa organitzar una subhasta, per recaptar diners per formar un cos de seguretat que vetlli pel poble, fins a aconseguir un petit exèrcit privat.
Un relat que pot ser molt actual i que ens fa plantejar la mena de societat que hem construït i en la qual vivim
Febrer: "La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
Ens trobem a l’any 1946. La ciutat de Londres pugna per recuperar-se i deixar enrere les runes de la II Guera Mundial. En aquest ambient, Juliet Ashton, una jove escriptora i columnista, es troba a la recerca d’ inspiració per a la seva futura novel·la. Un dia rep inesperadament una carta d’un tal Dawsey Adams, de l’illa de Guernsey. L’home li explica que té un exemplar de Charles Lamb que li havia pertangut, i li diu que el llibre li va agradar perquè el va fer riure durant l'ocupació de l'illa per part dels alemanys, i li parla de la creació de la societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Aquesta carta és una espurna per a Juliet que fa que tingui ganes de saber molt més de la societat i de l'illa, durant l’ocupació. S'inicia així un intercanvi de correspondència entre els membres de la societat literària i Juliet. A partir d’aquest moment coneixerem tot un seguit de personatges, de manera directa i indirecta, que ens aniran fent un retrat de la situació de l’illa i de les relacions entre els seus habitants: un conjunt de personatges ben excèntrics i una illa, la de Guernsey, ben particular, en un relat que és un cant d’amor a la literatura.
Perquè... què passa quan la vida trontolla, el teu marit està embolicat en una trama de petits secrets i el teu veí és un policia obsessionat amb tu?
Abril: "Boulder" d' Eva Baltasar
Què passa quan engabies un ocell? Quan la provisionalitat es converteix en rutina i l’estabilitat en el teu horitzó? Què passa quan a més, tu, a qui no han agradat mai els llaços familiars estàs a punt d’iniciar una relació a tres amb la teva companya i un fill acabat de néixer, que no sents com a propi?
Què passa, què penses i què sents quan t’adones que ja no ets tu, quan ja no et reconeixes? que sent la protagonista i narradora a partir del moment que la Samsa decideix ser mare i es fa una inseminació artificial? “La maternitat de la Samsa és exclusiva, no m’afecta, m’ha convertit en una exiliada”, diu la Boulder.
Una protagonista forta, valenta, llançada a la recerca d’una identitat pròpia, que qüestiona la manera més tradicional de concebre la parella.
Maig: “La autopista Lincoln” de Amor Towles
L’any 1954 és un any de bona fortuna per a l’Emett. Degut a la mort del seu pare li han concedit un permís per sortir del reformatori i ocupar-se del seu germà de 8 anys. L’Emett és un jove madur, conscient dels seus actes i les conseqüències d’aquests. Ara ha d’abandonar casa seva perquè està a prop de passar a ser propietat del banc. El seu germà li proposa d’anar a buscar la seva mare que els va abandonar fa anys. A la recerca si uneixen Duchess y Woolly, dos companys fugats de Salina i amics d’Emmet amb unes intencions ben diferents. A partir d’aquest moment començarà una road movie sobre el dia a dia d’aquests personatges, i anirem descobrint des de la pròpia veu de cadascun d’ells els pensaments i maneres d’afrontar el què els hi va passant, convertint-se en un relat de coneixement i creixement.
Una novel·la d’iniciació amb personatges i paisatges singulars.
Juny: "Guanyaràs una mar llisa" de Miquel Martín Serra.
El relat s’inicia amb una llegenda familiar: el besavi Espiridió deu el seu nom a un jurament fet pel seu avi, que va ser rescatat en una illa grega després d’un naufragi. Però una nit de Sant Joan, quan l’Amàlia pregunta a la seva mare, la Gona, nous detalls d’aquesta història, encén, sense voler-ho, la flama del dubte. Serà així com l’escriptora es veurà abocada a esbrinar la certesa d’aquest mite familiar, a la vegada que s’enfronta als dubtes i exigències de la creació literària.
A partir d’aquí, l’autor explora la vida dels corallers catalans al segle XIX; barrejant mite i realitat, recupera la imatge d’ un Empordà mariner farcit de tradicions que va més enllà de la presència i l’explotació turística que d’aquesta terra se n’ha fet avui dia.
El relat, a través del text i del llenguatge, ens endinsa en la manera de viure de molts empordanesos, per subsistència, i els sentiments, vivències emocionals i dilemes que patien la gent arrelada en aquest modus vivendi. Gent que es deixava la pell i l’anima en una professió sempre arriscada. Gent que se n’anava a mars molt llunyanes i es jugava la vida pel corall transformant, així, la vida quotidiana dels pobles, perquè la majoria dels homes marxaven i eren les dones, les qui es quedaven i assumien totes les tasques creant una mena de matriarcat amb vincles molt especials entre la població.
Un relat entre el mite i la realitat que és un homenatge als corallers catalans que es van aventurar en aigües llunyanes durant el segle XIX i el patiment que vivien i que generaven al seu entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada