Les 7 caixes: una dona emprenedora, una fàbrica emprenedora, un espai creatiu i audaç. És una lectura que frapa en lo personal, emotiva, que s'endinsa en la genealogia, la família i la identitat; admira la capacitat d'empoderament d'una dona que als 57 anys refà la seva vida i entoma una nova tasca: la d'historiadora, de genealogista, de documentalista, per reemprendre el fil de vida de la seva família i amb aquest el de la història d'un segle i de l'Holocaust que hi va tenir lloc, i que sovint s'oblida, és banalitza o es vol blanquitzar.
Emociona, diuen les usuàries, quan la dona descobreix una nina, una nina jueva, que l'ajudarà a refer el fil, descobrint la fàbrica de nines dels seus avis, un espai d'imaginació, que milers de nens varen gaudir, i on milers varen ser aniquilats pel nazisme.
L'autora troba la fàbrica dels Lehmann amb emoció, la recupera a través de les fotografies antigues que ha guardat el seu pare; un lloc que ara s'ha convertit en un centre creatiu, cultural i artístic; eixample d'empreses amb empenta, com l'Editorial Comanegra (que va fer un llibre sobre la història de la fàbrica), dissenyadors tèxtils o l'empresa de Càstings Edén, que s'ha posat aquest nom en honor a les nines que es feien a la fàbrica. Dory no pot més que emocionar-se en descobrir per primer cop l'espai industrial dels seus avis. M'alegro, diu, que segueixi sent un lloc creatiu, on treballar amb la imaginació.
Algunes usuàries comenten que han llegit abans llibres narrativament més incisius, com el de "Catalans als camps Nazis" on Montserrat Roig fa la mateixa tasca ingent referida a milers i milers de catalans, que Dory Sontheimer fa pels seus 36 familiars, igualment amb una narrativa i documentació impecables.
Altres usuaris destaquen però que el treball de documentació i genealògic és tant ingent, ben treballat i tant ben documentat que els ha interessat moltíssim aquesta obra que han seguit fil per randa cada una de les seves pàgines.
Algunes usuàries han destacat especialment la figura de'n Julius, un noi que ha de fugir del Nazisme amb 12 anys, i que torna amb l'exercit dels EEUU, astorat i ja d'adult, a alliberar un dels camps. La Dory explica aquesta història sovint a les escoles.
Per altres usuàries és un gran testimoniatge del dia a dia, de la quotidianitat del que va ser la solució final: primer et treuen la feina, desprès et prenen l' empresa, més tard et canvien el passaport, desprès t'obliguen a abandonar casa teva, amb una maleta, desprès encara et transporten a un camp i finalment hi arribes isignifica la mort de milions. La majoria sabem que va ser i ens imaginem que va significar per a la població jueva l'Holocaust; però el detall en el procés, tan quotidià, tant ben documentat i narrat amb l'emoció de qui parla de la seva família; la impotència de no poder fer res, de res... amb cartes que significaven tant i que trigaven mesos, la distància entre familiars, etc els hi ha creat un lligam fort amb l'autora.
Algunes usuàries és feien creus de com a nivell mundial ningú es va fer ressò del què passava i del fet que ningú en fes cap seguiment i ho denunciés, tot i estar en mig de la II GM.
Moltes de les usuàries recomanen veure també el documental de les Set Caixes al programa Sense ficció. També la presentació que féu a l'Ateneu l'autora del llibre. Algunes han recomanat la lectura de "La 8 caixa"
Un llibre molt recomanable, que no deixa indiferent, fins i tot pels que ja havien llegit moltes altres narratives diferents sobre aquest tema.
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada