De vegades les bones crítiques no signifiquen res, de fet sovint no volen dir res, quant als lectors, tot i que els crítics diguin el contrari, si el que llegeixen no els sembla versemblant.
I això és una mica el
que ha passat amb Bona sort, la lectura d'aquest abril a Viu la
lectura. Teníem unes espectatives altes, les critiques a la
televisió, ràdio, premsa, premis, l'havien deixat com una de les
millors lectures d'aquest any. Potser n'esperàvem molt, d'un autor
que al final era desconegut per nosaltres i una narrativa que ens
arribava per primer cop.
La realitat és que no hem gaudit en general de Bona sort. L'autor planteja des de l'inici un debat moral maniqueu, del qual no se n'amaga, com es pot evidenciar en les entrevistes; però és tan americà, tant de bons i dolents, tant del que és correcte i del que cal triar, sense grisos, que a la majoria de les lectores els hi ha costat de creure's els personatges que els presentava l'autor.
Els protagonistes masculins, que tenen una rellevància crucial en el relat, representen principalment l'amistat. Esdevenen personatges capaços de fer qualsevol cosa per mantenir la seva relació; però, d'altra banda, no saben compartir la vida entre ells, i es demostra que no es coneixen gens. Aquest tipus de vincle no ha sabut arribar al cor lector de les usuàries, i ha fet que no trobessin suficient profunditat en l'entramat psicològic dels amics; uns homes massa plans, massa de cara a barraca, finalment.
La Gretchen, en canvi, el personatge femení que hauria de ser la volta de clau tots els personatges i que esdevé crucial en el gir de la novel·la, al final resulta ser un
personatge totalment irrellevant, sense personalitat ni capacitat
d'emocionar, malgrat tenir una vida que és tot un drama. Així és com les
usuàries s'han trobat davant d'un thriller amb una veu narrativa
forta, la dels tres amics, que hauria de cridar poderosament l'atenció,
però que en cap moment les ha captivat i fet entrar en la història. Malgrat tot, el comentari general és que la
novel·la es llegeix relativament bé, tot i que la primera part es fa eterna,
esperant un desencadenant que no sorgeix fins a la segona
meitat de la novel·la, mentre que es bona part del relat transcorre amb la descripció de la
construcció d'una casa superluxosa, que a banda de fer-te entendre la
diferència de classes i la pèrdua de l'espai rural, només fa que engrossir
pàgines.
Probablement, que vinguem de un recorregut literari en què diverses de les lectures han estat molt ben valorades, deixant un pòsit molt bo en el grup, hagi estat un factor que també ha influït a l'hora de valorar una lectura que no acaba d'omplir; Tot i així, Bona sort, ha estat una lectura i prou, que no recomanarien ni repetirien, les usuàries.
No sempre totes les lectures han de ser perfectes i aquest cop no hem tingut bona sort.
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada