Una novel·la històrica d'intriga, molt ben tramada, sobre el Papa Borja i la seva descendència. Tracta de les passions, lluites, intrigues, assassinats i trames polítiques, al voltant del cercle renaixentista d' Alexandre VI, Cèsar y Lucrecia Borgia i que es tanca amb Francesc de Borgia, com a duc de Gandia, general de la Companyia de Jesús y un dels inspiradors de la Contrareforma.
El Viu la lectura opina
O
Cèsar o nada no ha deixat indiferent a ningú!
Ha obtingut una de les valoracions més
renyides del nostre Viu la
lectura, i tot i així, Montalban ha
acabat essent un dels llibres millor valorats de les nostres trobades.
Aquest llibre de Montalban, per alguns dels
nostres usuaris, ha estat una lectura sublim,
ens representa la realitat política i dialèctica, treballant des de la post història amb una gran ironia netejant la llegenda de Borja de mentides i
d’enveges de qui detectaven el monopoli
del poder i s’enfrontaven a la família Borja i del perfil de Maquiavel, que és
el representant de la política que posa
a l’home en el centre, el homos políticus,
el prínceps, que representa el Cèsar Borja, desvinculat de qualsevol moralitat política i posant els
interessos de l’estat per sobre del poble. Col·loca per primer cop la nació
estat sobre el tauler d’escacs de la política europea.
Per altres usuàries és un llibre molt interessant perquè posa
la història del renaixement a nivell del públic en general, molt assequible i
que a l’hora ressitua a personatges com Lucrecia o el Papa Calixte III, treien
falsedats i desvirtuant els personatges, reclamant la seva dignitat històrica.
Per altres usuàries en canvi és un llibre massa dialèctic, on
la política es el centre de tota la narrativa, una història de mafiosos i
corruptes a nivell polític i social, que no tenen cap problema en matar familiars,
casar a les filles amb qui sigui, i fer
el que calgui per el poder, i això és terrible i costa de assumir.
Altres usuàries a qui no els
interessa gaire la història de forma genèrica, perquè es senten més properes a la literatura
que parla d' emocions o sentiment, o situacions properes, que no de la història
en majúscules, amb una novel·la coral, amb molts personatges que desconeixia,
exceptuant potser Lucrecia o Maquiavel, molts i molts nobles italians,
francesos i espanyols, que al final fan perdre el fil de la novel·la perquè
costa seguir el gran nombre de famílies, intrigues pel poder i corrupteles.
Vázquez
Montalban fa un diàleg silenciós entre
les teories polítiques de Maquiavel i dels Borja i les polítiques històriques contemporànies, usa anacronismes
en el llenguatge, i fins i tot en la narrativa
per articular les connexions
entre el nostre present i el
renaixement, dos èpoques de traspàs, de canvi del estat feudal al estat nació
modern, i avui dia el canvi al
neoliberalisme global que s’ha estès per tot el món. Així, a través de la
biografia dels Borja, ens fa un anàlisi
de la reconstrucció del panorama
econòmic i polític del Renaixement, les
transformacions de les estructures de poder i
els debats sobre el recanvi
ideològic de l’època, la relació del crim i el poder i creant
paral·lels amb la situació del món
contemporani. També aporta una forma clarament moderna i fins i tot anacrònica
intencionalment de narra temes de sexe i família i no respecta els canons
existents sobre la novel·la històrica. En Montalban li agrada molt transgredir a l’hora de fer novel·la
històrica.
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada