L'Autoestopista de Roald Dahl

El llarg viatge d’un nen que té la capacitat de parlar amb els animals, salvar una tortuga, abandonar els pares per iniciar una nova vida. L’autoestopista de Roald Dahl, reuneix tres dels millors contes d’un dels meus autors de capçalera. La següent història  la protagonitza un personatge inquietant, poc xerraire i amb una feina força especialitzada. És capaç de provocar al conductor del vehicle les ganes de saltar-se el límit de velocitat i enredar als policies. La tercera de les històries, és el Tresor de Mindenhall, el més gran tresor mai trobat a les illes Britàniques.

Els nois i noies entren a la sala amb un número de la panera a la ma, al damunt de la taula en trobaran uns altres i han de decidir on seure, intentant desxifrar l’enigma de color, número i indicació.

Una vegada dins, entrem en situació: Qui va ser en Roald Dahl? novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès d'ascendència noruega, famós com a escriptor per a nens i adults. Aquest autor té l’honor de reunir a diferents generacions al voltant dels mateixos títols, a grans i petits ens deixa petjada. Us recomano aquest article: https://www.elmundo.es/especiales/roald-dahl/index.html.

N’ expliquem la vida i relacionem els fets viscuts amb els arguments de moltes de les seves novel.les. Així apareix  durant el relat títols coneguts per a molts d’ells i elles: Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda,
Dani Campeón del mundo, Les Bruixes, James i el préssec gegant, el Gigante bonachón, superzorro.... També parlem dels guions de pel·lícules en els que ha participat, l’agent 007” Solo se vive dos veces,” els Gremlins...

Però... i aquets tres relats de l’Autoestopiesta, són veritat o mentida? Aquest punt de partida ens porta a parlar de la versemblança* en les seves històries, contes, novel·les. Com els seus relats ens fan dubtar però tots parteixen d’un fet verídic o viscut per l’autor i aconsegueix ser lògic en el marc de la ficció.

I si fem de Roald Dahl per uns minuts? Es proposa als nois i noies crear una història. Es parteix d’una anècdota que s’anota en un post-it inicial que s’enganxarà en un taulell de joc. El/la Company/a de taula, haurà d’escriure el nus (conflicte), en un pots-it d’una altre forma i color amb la premissa de mantenir la versemblança del relat, el següent company, en un altre post-it, n’escriurà el final. Amb les superulleres llegim i compartim les històries creades, la resta del grup votarà si la història resulta creïble, lògica, coherent...

Com a exemple, un botó:

“De petit vaig caure per un penya-segat al damunt d’uns cactus. Però per increïble que sembli, no em vaig fer mal, perquè eren tan punxeguts que em  van esmorteir i vaig sortir il·lès.  De gran vull ser faquir. “

“Em vaig tancar a l’habitació dels meus pares i em vaig amagar sota el llit, el pare cridava, la mare també, jo no contestava, van buscar per totes bandes, jo era petit però no contestava. Finalment van trucar a la policia, em van buscar per tot el poble, jo dormia sota el seu llit, a l’endemà tenia molta gana”

“La meva mare va tenir un accident a la rotonda de La Roca, va sortir volant per la finestra, va caure al damunt d’un camió que transportava matalassos i no es va trencar ni una ungla”

* és la qualitat d'un fet o enunciat de resultar creïble i coherent en el seu marc. S'usa especialment per designar allò que sembla veritat o lògic en el marc de la ficció, encara que el receptor sigui plenament conscient de la no existència d'allò que està percebent