Llegim... "Una casa lluny del mar" de Marina Martori

La sessió del club de lectura dedicada a Una casa lluny del mar va tenir lloc en un ambient especialment emotiu i proper. En aquesta ocasió, la mateixa autora, Marina Martori, va conduir la trobada, fet que va donar a la sessió una dimensió íntima i plena de complicitats.

Des del primer moment es va crear una connexió molt natural entre l’autora i els lectors fruit del coneixement previ i de lo bonic que és sempre poder parlar amb els autors/res. Les participants —algunes— van confessar que la història les havia tocat, i algunes van admetre, entre somriures, que “se’ls havia escapat la llagrimeta” en més d’un passatge.

Marina Martori va explicar que la novel·la va néixer d’una imatge molt clara i persistent: donar veu a la història d’amor dels seus avis (a la portada) que es van casar l’1 de gener del 1936. Des d’aquesta imatge inicial, va començar a construir una història sobre el pes dels records, els silencis familiars i la necessitat de tancar ferides heretades.

Va detallar com el procés d’escriptura va ser curt i a raig, com una immersió personal, i com havia buscat dues veus narratives, àvia i néta per explicar la mateixa història i dues de diferents, alhora.

Un dels temes que més interès va despertar va ser la riquesa i complexitat dels personatges femenins. Els lectors van valorar que les dones del llibre són fortes i fràgils alhora, que no responen a models previs sinó a vides possibles, reals.

Martori va explicar que la seva voluntat era retratar dones que carreguen històries, silencis i decisions difícils, però que troben en la seva vulnerabilitat una força inesperada. Es va parlar molt de la soledat, la maternitat, la culpa i els diferents tipus d’amor, com a fils que travessen les generacions femenines del relat.

Diverses lectores van compartir records personals parlant de la seva pròpia relació amb les àvies, i van reconèixer en la novel·la una veritat emocional que les havia tocat de prop.
Martori va explicar que, per a ella, el vincle entre àvies i netes és un dels eixos essencials de Una casa lluny del mar: una relació feta més d’intuïcions i silencis que de paraules, però carregada d’afecte i transmissió emocional.

La conversa va derivar també cap als grans temes que travessen la novel·la:

• la reconciliació amb el passat i amb allò que no es pot canviar;

• la casa com a espai físic i simbòlic, ple de memòria i identitat;

• el mar com a metàfora de llibertat

• i la necessitat de trobar la pròpia veu dins d’un relat familiar sovint heretat

En diversos moments, la conversa va prendre un to gairebé confidencial: es parlava de ficció, però també de vida, i la frontera entre ambdues semblava fondre’s.

L’autora va sortir-ne molt feliç. Gràcies.

La Guia

Llegim... "El món segons Garp" de John Irving

Per començar nova temporada hem triat un llibre molt potent i la sessió que en vam tenir va ser molt intensa i interessant. Benvingudes a El món segons Garp, de John Irving. Tot i que va ser un llibre que molts participants van trobar una mica lent, sobretot la primera meitat, la conversa va ser molt rica i va obrir molts temes de debat.

Vam començar comentant que aquesta és la tercera novel·la de John Irving, publicada el 1978, i la que el va consagrar internacionalment. Va ser el llibre que el va situar entre els grans narradors nord-americans contemporanis, i el que va marcar l’inici del seu estil característic: històries excèntriques, amb humor negre, tragèdia, sexualitat i personatges molt singulars.

Un d’aquells llibres que s’han de llegir abans de morir. O potser no cal?

El grup va coincidir que el llibre és una mescla sorprenent de comèdia i drama, on el lector no sap mai si ha de riure o plorar. Irving juga constantment amb la ironia, mostrant com les situacions més absurdes i còmiques poden acabar convertint-se en tragèdies profundes.

Els temes que més van sortir a la sessió van ser: La por i la inseguretat com a motor de la vida i l’acceptació de la mateixa tal com va assumint que no tenim el control de res. La maternitat i el feminisme, a través del personatge de Jenny Fields, la mare de Garp, una dona que decideix ser mare sense home i que es converteix en símbol feminista. La identitat masculina, en el cas de Garp, sempre en tensió amb les dones que l’envolten. La mort i l’atzar, que apareixen de manera inesperada i absurda. I sobretot, la idea de l’escriptura com una manera de donar sentit al caos del món.

Un dels punts que més va generar debat va ser el paper dels personatges femenins. Jenny Fields és una figura poderosa i autònoma, però també polèmica: algunes lectores la van veure com una figura inspiradora i valenta, mentre que d’altres la van considerar massa freda i distant. També es va parlar de Helen, la dona de Garp, que intenta mantenir una vida pròpia dins d’un matrimoni molt complex. En general, es va destacar que Irving intenta donar veu a les dones, però a través d’una mirada clarament masculina i sovint ambigua.

La majoria de participants van trobar el llibre dens i d’un ritme irregular. Alguns no el van poder acabar! Tot i que no tothom el va gaudir, tothom va reconèixer que és una obra amb una veu molt original i amb una ironia finíssima, capaç de fer conviure la tendresa, la violència i la comèdia més absurda en una mateixa pàgina.

La Guia

Activitats infantils de Biblio.laroca d'octubre 25

 

Llegim... "Guanyaràs una mar llisa" de Miquel Martín i Serra

Va ser una sessió molt participativa, amb una conversa profunda i matisada, marcada per la temàtica del llibre i l’estil de l’autor, que va portar al grup a reflexionar no només sobre l’obra, sinó també sobre l’experiència de la memòria i el vincle amb l’escriptura i la realitat.

Sobre l’autor

Vam començar la sessió fent una breu introducció a la figura de Miquel Martín i Serra. Alguns participants ja el coneixien per la seva obra anterior, especialment La drecera, que va tenir una molt bona acollida tant per part de la crítica com dels lectors. Es va comentar com l’autor ha anat bastint una trajectòria sòlida dins la narrativa catalana, amb una veu pròpia i una sensibilitat que l’ha convertit en una referència dins l’escena literària actual.

També vam parlar del seu estil: una prosa que tendeix a la poesia, amb frases carregades d’imatges i metàfores, molt introspectiva i sovint centrada en temes com la infància, la mort, la pèrdua i la identitat.

Sinopsi i estructura del llibre

Després d’aquesta introducció vam viatjar fins a Begur i fins a Grècia! El mar, la natura, el silenci, la memòria i l’escriptura són alguns dels eixos que travessen tota l’obra.

El llibre està dividit en dues parts. Vam comentar com aquesta estructura influeix en la lectura i en la recepció del text. La primera part, va agrada molt menys, es va descriure com a erràtica, pesada, massa llarga i sense massa sentit. No va agradar gaire, la veritat!

En canvi, la segona part va ser àmpliament valorada de manera molt més positiva. Aquí l’autor baixa al detall, s’endinsa més en el relat històric, traça una història més accessible, sense perdre profunditat ni sensibilitat. Aquesta part va agradar moltíssim!

Reflexions sobre la indústria editorial

Un tema que va sortir de manera espontània durant el debat va ser el funcionament del món editorial. Vam reflexionar sobre com, quan un autor ja ha assolit un cert reconeixement, les editorials tendeixen a publicar-li pràcticament qualsevol text, fins i tot obres que potser no s’haurien publicat si vinguessin d’un autor novell. Aquesta observació no es va fer com una crítica al llibre, sinó com una reflexió més àmplia sobre els mecanismes de validació dins del món literari. Tot i això, també es va reconèixer que Guanyaràs una mar llisa té traces de primera obra més que de obra reconeguda, que és una reescriptura d’un text previ i que potser precisament perquè l’autor ja té una veu reconeguda, pot permetre’s escriure un llibre tan poc convencional.

Recomanacions i nova temporada

A la part final de la sessió, vam aprofitar per fer un petit balanç del curs i per parlar de les lectures de cara a la nova temporada del club. Va ser un moment distès i alegre, amb molta participació. Els títols proposats van agradar molt i vam reconèixer que en tenim ganes!

També vam fer una ronda de recomanacions de lectures per a l’estiu. Cadascú va compartir alguna proposta personal, des de llibres més lleugers i frescos fins a obres més profundes per llegir amb calma durant les vacances.

Bon estiu!

La Guia

Activitats infantils de Biblio.laroca juliol 25

Llegim... "L'autopista Lincoln" d'Amor Towles

 

Carretera i manta! Una novel·la que no és el que sembla

Ambientada als Estats Units durant la dècada de 1950, la història segueix a quatre joves orfes que emprenen un viatge des de Nebraska fins a Nova York al llarg de deu dies de juny de 1954, amb l'objectiu de descobrir el món i a si mateixos.

El protagonista, Billy Watson, és un noi amb una imaginació desbordant que somia amb emular les aventures d'herois com Aquil·les, Ulisses o Simbad, inspirat per un llibre de tapes vermelles que sempre porta amb ell. Quan el seu germà gran, Emmett, torna a casa després de quinze mesos en un centre de detenció juvenil, els dos decideixen començar una nova vida a Califòrnia i això podria ser L’Autopista Lincoln: el viatge iniciàtic de dos germans, però entren en escena dos personatge que ho canvien tot.

Vam començar amb una petita introducció sobre l’autor, Amor Towles, que algunes coneixien ja per Un gentleman a Moscou. Alguns participants van destacar que, tot i que L’autopista Lincoln és força diferent pel que fa al to i ambientació, es nota l’estil cuidat i elegant de Towles, especialment en la construcció dels personatges i els diàlegs.

També vam contextualitzar breument l’obra als Estats Units dels anys 50: un país de postguerra, en plena ebullició social i econòmica, però encara molt marcat per desigualtats i jerarquies. Aquest rerefons va ajudar a entendre millor les motivacions dels personatges, especialment les diferències de classe que travessen tota la novel·la.

Ens vam aturar a comentar la significació del títol. Teníem informació sobre la veritable autopista Lincoln, que travessa els Estats Units d’est a oest, i com aquesta ruta es converteix en un símbol de llibertat, de fugida, però també d’expectativa i promesa d’un futur millor.

Gran part de la sessió la vam dedicar als personatges, especialment a Duchess que generava opinions contraposades! Vam parlar d’Emmett, com a figura central, va ser vist com un noi amb bona voluntat, però arrossegat per les circumstàncies i per les decisions dels altres, de Billy, el seu germà petit que va encisar tothom. Es va destacar la seva innocència combinada amb una mena de saviesa intuïtiva. El seu quadern de cites i referències va agradar molt. Duchess va generar un debat intens: per alguns és un encantador buscavides amb un cert codi d’honor, per d’altres un manipulador ambiciosament cínic. Van guanyar els primers, al final, crec! Woolly, potser el més fràgil emocionalment, va commoure molt, especialment pel contrast entre la seva situació familiar privilegiada i el seu malestar interior.

També es va parlar molt de com els quatre joves representen diferents maneres de respondre a un món que sovint no dona segones oportunitats.

A part del viatge, van sorgir diversos temes que vam anar desplegant al llarg de la conversa: El pes del passat i la recerca d’un nou començament; El valor de la responsabilitat, especialment en Emmett; La moral gris, sobretot en relació amb les accions del Duchess; la fragilitat de la infància i l’adolescència I la bonica inocència del germà petit.

Aquí es va introduir el concepte de novel·la de formació i moltes van coincidir que, tot i no seguir el model tradicional, la novel·la sí que explora molt bé aquest procés de creixement i pèrdua de la innocència.

Es va comentar molt positivament la manera com Towles alterna les veus narratives, permetent conèixer millor les motivacions de cada personatge. Aquest recurs va agradar, tot i que alguns lectors van trobar-lo una mica confús al principi.

Pel que fa al final, hi va haver una divisió clara d’opinions. A uns els va semblar un final obert i suggeridor, coherent amb l’esperit de la novel·la. Altres el van trobar massa ambigu, amb alguns fils que haurien volgut veure resolts.

La sessió va ser molt viva i participativa. El llibre va agradar molt en general, i va deixar molts temes oberts. Vam parlar de les novel·les de carretera o de viatges com a forma de reflexionar sobre el canvi personal i la recerca de sentit (a l’estil de On the Road) i ens vam reconèixer amb ganes de llegir més de l’autor!

La Guia

El Club jove amb "W" d'Isaac Rosa

ELS DOBLES EN LA REALITAT I EN LA FICCIÓ

Per encetar la conversa, parlem del procés creatiu de "W" d' Isaac Rosa, juntament amb la seva filla Olivia, doncs han escrit junts la novel·la que hem llegit aquest trimestre.

L’autor és més conegut per la seva obra per a públic adult. Arran d’una conversa amb la seva filla, en què li va comentar que no li semblava gens interessant la temàtica que triava per les seves obres, l’autor es va proposar d' escriure un relat per a públic juvenil i fer-ho a quatre mans.

La idea d’escriure sobre un doble amb qui coincideixes a la parada de l’autobús, va ser de la seva filla i a partir d’aquí va començar el procés creatiu.

Aquesta introducció m’ha donat peu a demanar als nois i noies de quin tema els agradaria poder escriure si tinguessin oportunitat, quin tema els pot encuriosir tant fins al punt d’investigar com ho van fer Issac i l’Olivia.

W,  és una novel·la breu, senzilla i entretinguda, on hem descobert vocabulari d’orígen alemany com Doppelgänger, un mot precís que fa referència a un doble fantasmagòric d'una persona viva. La paraula prové de doppel, que significa "doble", i gänger, traduïda com a "caminant.

El relat juga amb dos punts de vista diferents: el de la Valeria, que ens explica la seva experiència en primera persona i la d’un narrador a qui descobrim al final de la lectura i que tracta d’ajudar a la protagonista a posar ordre en el caos que provoquen les seves decisions.

Parlem de Brunelle i la seva exposició "I'm not a look-like!"- on el fotògraf exposa dobles parelles de persones, buscades en diferents països: als Estats Units, França, Anglaterra, Holanda i Alemanya, que comparteixen els mateixos trets facials, sense tenir cap tipus de llaç familiar. Persones que es coneixen com a falsos bessons i comentem com aquesta obra ha estat clau per la investigació contra la leucèmia de l’institut d’investigació Josep Carreras de Barcelona.

Hem parlat de la ficció i de les veus narratives, de com teixir la trama de la història i la construcció de relat a partir del joc dels veïns.

Activitats de juny de Biblio.laroca

Activitats infantils de biblio.laroca de juny 25

 

Llegim... "Boulder" d'Eva Baltasar

 Maternitat i feminitat: la mirada d’Eva Baltsar

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc—la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?

El tema del llibre està clar però arrenquem dient (ja amb certa polèmica perquè els lectors coneixien la obra de Baltasar i tot en teníem opinió) que la novel·la no ens ha acabat d’atrapar, especialment perquè no conectem amb la protagonista.

La sessió va començar amb una breu contextualització d’Eva Baltasar com a autora i del lloc que ocupa Boulder dins la seva trilogia (Permagel, Boulder i Mamut). Es va destacar l’estil poètic i directe de l’autora, així com la seva capacitat per explorar temes íntims amb profunditat i sensibilitat.

La protagonista del llibre Boulder de Baltasar es diu Boulder perquè el nom camufla la seva individualitat i la vincula a las roques solitàries en el mar.

“No li agrada el meu nom i me’n posa un de nou. Diu que m’assemblo a les grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagònia, peces de món que van sobrar després de la creació, aïllades, exposades a tot. Ningú sap d’on venen. Ni elles ho entenen, per què no es desgasten i per què s’hi estan”

Estem d’acord que els temes principals son: L’amor i la dependència emocional:

els participants van debatre com la protagonista es transforma a mesura que s’implica emocionalment amb Samsa, i com aquesta relació la desborda i qüestiona la seva pròpia llibertat. Es va parlar molt del contrast entre el desig d’independència i la por a la pèrdua; Maternitat i identitat:

La maternitat va ser un dels punts més debatuts. La manera en què la protagonista viu la maternitat de la seva parella com una invasió del seu espai vital va generar discussions sobre rols de gènere, identitat lesbiana i la pressió social al voltant de la família. El simbolisme del nom "Boulder":

Es va interpretar el mot "boulder" (roca) com a símbol de resistència, soledat, inamovibilitat, i també com una metàfora de la protagonista: una persona que vol ser dura i solitària, però que acaba sent erosionada pel contacte amb l’altre i els rols de gènere: Boulder no encaixa en cap model normatiu: no vol ser mare, no busca formar una família, no necessita validar-se per cap estructura social. Això fa que el seu gènere, tot i ser expressat com a dona, s’expressi fora de les convencions femenines habituals.

Per això, alguns crítics l’han llegida com un personatge andrògin o que desafia activament el binarisme. No és tant que sigui “més masculina”, sinó que reclama una llibertat que la societat sovint ha reservat als homes.

Les opinions van ser diverses però majoritàriament positives. Molts van dir que és un llibre que “ressona” i que convida a la reflexió, malgrat la brevetat. Altres el van trobar inquietant o incòmode, però igualment valuós per la seva capacitat de confrontar emocions i contradiccions humanes.

La sessió va concloure amb reflexions sobre com Boulder planteja preguntes més que oferir respostes, i com la lectura d’aquesta obra pot variar segons l’experiència vital del lector. També vam comentar sobre com amb tants premis (Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any (2020), Finalista del Premi Les Inrockuptibles (2022) i Finalista del Premi Booker Internacional (2023) la novel·la “ens va costar, en general, a tots!”

La Guia