Llegim... "Boulder" d'Eva Baltasar

 Maternitat i feminitat: la mirada d’Eva Baltsar

La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc—la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?

El tema del llibre està clar però arrenquem dient (ja amb certa polèmica perquè els lectors coneixien la obra de Baltasar i tot en teníem opinió) que la novel·la no ens ha acabat d’atrapar, especialment perquè no conectem amb la protagonista.

La sessió va començar amb una breu contextualització d’Eva Baltasar com a autora i del lloc que ocupa Boulder dins la seva trilogia (Permagel, Boulder i Mamut). Es va destacar l’estil poètic i directe de l’autora, així com la seva capacitat per explorar temes íntims amb profunditat i sensibilitat.

La protagonista del llibre Boulder de Baltasar es diu Boulder perquè el nom camufla la seva individualitat i la vincula a las roques solitàries en el mar.

“No li agrada el meu nom i me’n posa un de nou. Diu que m’assemblo a les grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagònia, peces de món que van sobrar després de la creació, aïllades, exposades a tot. Ningú sap d’on venen. Ni elles ho entenen, per què no es desgasten i per què s’hi estan”

Estem d’acord que els temes principals son: L’amor i la dependència emocional:

els participants van debatre com la protagonista es transforma a mesura que s’implica emocionalment amb Samsa, i com aquesta relació la desborda i qüestiona la seva pròpia llibertat. Es va parlar molt del contrast entre el desig d’independència i la por a la pèrdua; Maternitat i identitat:

La maternitat va ser un dels punts més debatuts. La manera en què la protagonista viu la maternitat de la seva parella com una invasió del seu espai vital va generar discussions sobre rols de gènere, identitat lesbiana i la pressió social al voltant de la família. El simbolisme del nom "Boulder":

Es va interpretar el mot "boulder" (roca) com a símbol de resistència, soledat, inamovibilitat, i també com una metàfora de la protagonista: una persona que vol ser dura i solitària, però que acaba sent erosionada pel contacte amb l’altre i els rols de gènere: Boulder no encaixa en cap model normatiu: no vol ser mare, no busca formar una família, no necessita validar-se per cap estructura social. Això fa que el seu gènere, tot i ser expressat com a dona, s’expressi fora de les convencions femenines habituals.

Per això, alguns crítics l’han llegida com un personatge andrògin o que desafia activament el binarisme. No és tant que sigui “més masculina”, sinó que reclama una llibertat que la societat sovint ha reservat als homes.

Les opinions van ser diverses però majoritàriament positives. Molts van dir que és un llibre que “ressona” i que convida a la reflexió, malgrat la brevetat. Altres el van trobar inquietant o incòmode, però igualment valuós per la seva capacitat de confrontar emocions i contradiccions humanes.

La sessió va concloure amb reflexions sobre com Boulder planteja preguntes més que oferir respostes, i com la lectura d’aquesta obra pot variar segons l’experiència vital del lector. També vam comentar sobre com amb tants premis (Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any (2020), Finalista del Premi Les Inrockuptibles (2022) i Finalista del Premi Booker Internacional (2023) la novel·la “ens va costar, en general, a tots!”

La Guia