La trobada, tot i que va comptar amb un
nombre reduït de participants, va ser
especialment rica i participativa, i el grup va coincidir que la novel·la d’Omotoso és una
lectura poderosa, interessant i molt més profunda del que pot semblar a
primera vista. La conversa va girar sobretot al voltant de les dues
protagonistes, l’Hortensia
i la Marion, que van fascinar les lectores per la seva complexitat, les seves
contradiccions i la manera tan humana amb què l’autora les construeix. Va guanyar el
tema Hortènsia, de llarg!
Totes dues són dones grans, amb
un passat carregat de tensions, silencis i rancors, que viuen com a veïnes en un barri acomodat i
que, després d’anys d’enemistat gairebé ritual, es veuen
empeses a relacionar-se de manera més directa. El grup
va trobar molt interessant com la novel·la mostra que, malgrat la duresa
acumulada, encara és
possible un cert acostament, una mena de reconciliació tardana que no és plena ni idíl·lica, però
sí genuïna i transformadora.
Un dels aspectes
que més va
enriquir la conversa va ser el tractament de la raça i dels
prejudicis, un tema que travessa tota la novel·la, no en va som a Sudàfrica
I l’aparheid plana sobre el llibre. L’Hortensia, una dona negra d’èxit professional, i la Marion, una dona
blanca formada en els privilegis d’un món
segregat, encarnen dues mirades oposades que reflecteixen les tensions de la
societat sud-africana contemporània. Les lectores van destacar com Omotoso no
cau en simplificacions i mostra, amb molta finor, la persistència del
racisme subtil, les estructures socials i mentals heretades i la dificultat
real de desfer patrons arrelats durant dècades. Aquest aspecte va portar el grup
a parlar àmpliament del context històric de l’apartheid, del seu final el 1994 i de
com, avui dia, encara condiciona espais, oportunitats i relacions. Es va
comentar que el llibre transmet molt bé aquesta Sud-àfrica que vol avançar però que
continua marcada per ferides profundes i per desigualtats que no desapareixen
simplement per decret.
També va tenir un pes
important en la discussió
la manera com la novel·la
aborda la vellesa i la vulnerabilitat. Les lectores van apreciar que Omotoso no
idealitza l’edat
avançada, sinó que la presenta amb tota la seva complexitat: el cansament, la
soledat, el dol per allò que ja no tornarà, la frustració per la vida viscuda i
les decisions preses, però també una
inesperada capacitat per al canvi, la lucidesa i la tendresa. Tant l’Hortensia com la
Marion arrosseguen pèrdues,
matrimonis complicats, errors i ressentiments que es van desempaquetant al
llarg de la història, i el grup va trobar que aquesta exploració emocional és una de les parts més potents del llibre.
Un altre tema que
es va comentar és l’equilibri que Omotoso aconsegueix entre moments durs i un
humor molt fi, subtil i sovint inesperat. Aquest to irònic i alhora
compassiu va fer la lectura més
lleugera sense que es perdés
ni un gram de profunditat. Diverses participants van remarcar que aquest humor és una de les grans virtuts
del llibre, perquè permet transitar per temes carregats —racisme,
envelliment, culpa, enemistat— sense
que el text resulti feixuc.
Una novel·la sorprenent I que va
agradar molt, també als participants que no van poder venir que li han donat
una puntuació ben alta!
La Guia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada