Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 17 de desembre del 2025

Llegim... "La veïna del costat" de yewande Omotoso

 

La trobada, tot i que va comptar amb un nombre reduït de participants,  va ser especialment rica i participativa, i el grup va coincidir que la novel·la dOmotoso és una lectura poderosa, interessant i molt més profunda del que pot semblar a primera vista. La conversa va girar sobretot al voltant de les dues protagonistes, lHortensia i la Marion, que van fascinar les lectores per la seva complexitat, les seves contradiccions i la manera tan humana amb què lautora les construeix. Va guanyar el tema Hortènsia, de llarg!

Totes dues són dones grans, amb un passat carregat de tensions, silencis i rancors, que viuen com a veïnes en un barri acomodat i que, després danys denemistat gairebé ritual, es veuen empeses a relacionar-se de manera més directa. El grup va trobar molt interessant com la novel·la mostra que, malgrat la duresa acumulada, encara és possible un cert acostament, una mena de reconciliació tardana que no és plena ni idíl·lica, però genuïna i transformadora.

Un dels aspectes que més va enriquir la conversa va ser el tractament de la raça i dels prejudicis, un tema que travessa tota la novel·la, no en va som a Sudàfrica I l’aparheid plana sobre el llibre. LHortensia, una dona negra d’èxit professional, i la Marion, una dona blanca formada en els privilegis dun món segregat, encarnen dues mirades oposades que reflecteixen les tensions de la societat sud-africana contemporània. Les lectores van destacar com Omotoso no cau en simplificacions i mostra, amb molta finor, la persistència del racisme subtil, les estructures socials i mentals heretades i la dificultat real de desfer patrons arrelats durant dècades. Aquest aspecte va portar el grup a parlar àmpliament del context històric de lapartheid, del seu final el 1994 i de com, avui dia, encara condiciona espais, oportunitats i relacions. Es va comentar que el llibre transmet molt bé aquesta Sud-àfrica que vol avançar però que continua marcada per ferides profundes i per desigualtats que no desapareixen simplement per decret.

També va tenir un pes important en la discussió la manera com la novel·la aborda la vellesa i la vulnerabilitat. Les lectores van apreciar que Omotoso no idealitza ledat avançada, sinó que la presenta amb tota la seva complexitat: el cansament, la soledat, el dol per allò que ja no tornarà, la frustració per la vida viscuda i les decisions preses, però també una inesperada capacitat per al canvi, la lucidesa i la tendresa. Tant lHortensia com la Marion arrosseguen pèrdues, matrimonis complicats, errors i ressentiments que es van desempaquetant al llarg de la història, i el grup va trobar que aquesta exploració emocional és una de les parts més potents del llibre.

Un altre tema que es va comentar és lequilibri que Omotoso aconsegueix entre moments durs i un humor molt fi, subtil i sovint inesperat. Aquest to irònic i alhora compassiu va fer la lectura més lleugera sense que es perdés ni un gram de profunditat. Diverses participants van remarcar que aquest humor és una de les grans virtuts del llibre, perquè permet transitar per temes carregats racisme, envelliment, culpa, enemistatsense que el text resulti feixuc.

Una novel·la sorprenent I que va agradar molt, també als participants que no van poder venir que li han donat una puntuació ben alta!

La Guia



 









dijous, 4 de desembre del 2025

El Club Jove amb La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

 


A la plaça del diamant, coneixem a la Natàlia, una dona que no és mestressa del seu destí ni del seu alliberament.

Com a partir del monòleg interior, Mercè Rodoreda ens presenta els sentiments dels

protagonistes, la reassignació, creixement, la lluita de la dona davant la realitat que li ha tocat viure.

Els nois i noies havien de triar entre una d’aquestes paraules: cafetera, quadre de llagostes, balances, coloms, Colometa, embut, ganivet, plantes, nines, llaç, guerra, amor, república, postguerra . Una vegada triat, l’havien de dibuixar i s’intercanviava entre els companys. El joc consistia a trobar la interpretació simbòlica de cada dibuix i explicar-nos així la Plaça del Diamant.





El Club Jove amb K. P. Kavafis /Mar Borrajo

 Lluny del món


Com un poema de Konstandinos P. Kavafis escrit a Alexandria al 1897, pot interpel·lar a uns joves de 1er d’ESO de la Roca del Vallès al 2025?

Murs, un poema autobiogràfic que parla de la incomprensió que sentia l’autor en aquella època, ens explica la manera com al voltant de l'autor es van construir murs impedint-li sortir a l'exterior, frustrant els seus somnis i les seves ganes de fer coses, i lamentant-se de la soledat a què ha de fer front.

Joan Rioné de l’editorial Piscina petit oceà, ha fet una interpretació contemporània i visual d’aquest poema. Potser en Kavafis es posaria les mans al cap si el veiés, però els nois i noies de l’institut van fer una lectura que poc pas s’hagués imaginat el poeta: la constant de les pantalles, la no-presència, els llargs silencis... l’Antítesi a Alexandria del segle passat.


I quina meravella de proposta gràfica la de la Mar Borrajo.