L’experiència
migrant, el fet d’estar en terra de ningú, els secrets que es
guarden i es descobreixen massa tard i la música, la música i la
música.
Comencem la tertúlia amb música de fons i no és per menys! És una novel·la plena, pleníssima de referències musicals. Toquen música, escolten música, parlen de música, son música… A Spotify hem trobat una llista amb totes les cançons que apareixen al llibre i la deixem sonar.
La teniu aquí: https://open.spotify.com/playlist/ 51lpouJdum9IAl2kSrpfIZ! Grans temes clàssics i noves autories! Una delícia.
La música, hi estem tots d’acord, és una part fonamental de la trama del llibre. La música com a fet cultural, com a fet identitari. Com l’idioma, com el menjar, com les festes i les tradicions. Això és el que ens defineix com a tribu, com a col·lectiu, com a persones al cap I a la fi I al llibre la cultura ghanesa hi és present i és un personatge més, reivindicat i estimat.
L’Stephen, un adolescent britànic de segona generació de pares ghanesos, ha acabat el batxillerat i se sent pressionat per seguir un camí ja pautat: obtenir un títol universitari, treballar i independitzar-se. Però quan decideix prioritzar la seva passió, la música, el seu món i la seva família es fracturen de manera imprevisible. L’Stephen haurà de trobar el seu propi camí, un espai on pugui sentir-se realitzat i lliure. Alhora, escoltant els discos del seu pare, descobrirà aspectes d’un home que mai ha conegut realment, i s’aproparà als sacrificis i a la vergonya que va patir com a migrant a Londres en la seva joventut. Una reflexió sobre els llaços familiars i els traumes intergeneracionals, sobre l’experiència de ser migrant, i sobre com el llenguatge de vegades pot defallir, però la música i la capacitat de ballar sempre són alliberadores.
Es va parlar molt de les diferents relacions del llibre: entre l’Stephen i la seva parella intermitent, el seu germà, la seva mare, al comunitat i especialment el seu pare que durant tota la novel·la es planteja d’una manera i al final descobrim perquè. La visió de l’experiència migrant ens sembla molt ben relatada i malgrat no haver-la viscut ens hi sentim propers. El llenguatge, directe i franc hi ajuda, fent-nos partíceps de les experiències, en primera persona de l’Stephen.
La violència, el racisme, la incomprensió, la soledat i el no sentir-se d’enlloc son temes que es comenten i que apareixen amb força al llibre.
Una lectura bonica, molt personal i molt ben escrita!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada