Descripció de la Pàgina principal

dimecres, 11 de maig del 2022

Llegim... Tot un caràcter d' Imma Monsó

 

Imma Montsó ha estat la pregonera d'aquest Sant Jordi, i la lectura de la nostra sessió. Una coincidència que nosaltres no sabíem pas.

La lectura de Tot un caràcter, ha estat plàcida, repetitiva en alguns moments, només tenim una veu, la de la filla, que ens mostra una mare  amb la qual no es pot parlar, a qui li costa mostrar sentiment i amb la que està contínuament  trobant motius per barallar-se. Però a l'hora viu massa còmode per als seus 30 anys trobar feina i marxar de casa. Algunes circumstàncies les hem trobat properes, conegudes, fins i tot  ens podíem reconèixer, com a mares, com a filles.

Altres les hem trobat repetitives, amb una narrativa perfecte, amb un llenguatge singular, amb unes personalitats i psicologies molt interessants, però a la cinquena vegada que la filla compta els fulls que li resten per no haver d'estudiar, penses, calia un cop més. I així ho han vist les usuàries.

I la visió sempre és la de la filla, una dona que vol tenir casa seva a la seva manera, que pensa de forma particular, i que té una mirada particular, criticona, i especial sobre els altres, però aquesta mirada ens l'explica sempre la filla, i per tant està mediatitzada.

Sovint pensem que la mare té moltes coses a dir i que el llibre tindria molt més pes si la mare tingués veu. Manca una véu que faci de contrapès d'aquesta filla que de vegades se'ns fa feixuga. Perquè la mare té molt de caràcter i ella no en té gens.

El final poc explícit ens dona que pensar, és un gir inesperat i poc concloent, que es potser l'únic moment que sembla que ha de passar quelcom, però no ho acabem de saber.  Per les entrevistes sospites que la mare de l'autora també devia tenir molt de caràcter.

La Guia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada