No has llegit encara, Cor de Cactus i altres formes d’estimar? A què esperes!?
“(...) el més probable és que et preguntis qui coi soc jo per parlar-te com et parlo. Molt fàcil, soc l’escriptora”.
Així comença aquesta història, gens ensucrada, amb una narradora activa,
àgil, directa i clara que en tot moment posa cullerada en la vida dels
personatges i dóna la seva opinió, els interpel·la i els fa créixer.
La Lara té un cor de cactus. Li apassiona la música i l’únic que li interessa és punxar música i formar un grup amb una amiga. La Lara passa de l’amor, de la moda i és reivindicativa. L’únic que li interessa és aconseguir el seu somni musical i passa de rotllos... Ella i els seus amics són únics i invencibles! Amb ells i la música (també protagonista d’aquesta història) ho té tot.
Fins aquí tot clar. Però la vida dóna moltes voltes... i tot comença a canviar quan apareix en Diego. A partir d’aquest moment les coses es compliquen i la Lara haurà de prendre decisions. Les coses tampoc seran fàcils per als seus amics.
Relacions amoroses, intensitat, però també gelos i possessió. Confusió. Idees pròpies i on situem el límit d’estimar. Una història amb veu pròpia que us farà pensar en les diferents formes d’amar i que us mantindrà en la justa tensió fins al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada