Descripció de la Pàgina principal

dilluns, 9 de març del 2020

Per tenir casa cal guanyar la guerra de Joan Margarit


Premi Cervantes 2019

Aquest llibre ens parla de geografies, de llocs, d’espais i de com aquests ens marquen en la vida. De fet és un recorreguts per les seves geografies d’infància i adolescència: Sanaüja, Rubí, Girona, Santa Coloma, Barcelona, Tenerife.

Va néixer l’any 38,  temps de dolor i violència,  en plena Guerra Civil, va viure diferents geografies i provenia de diferents geografies que el varen configurar  com a persona i com a poeta, geografies que parlen d’històries, de pèrdues, de records, de renúncies, de pors.

La casa dels avis paterns [Cal Nosa (Avellanosa)] a Sanaüja, marca com serà el pare, odiant els senyors, però volent atansar la seva posició, una contradicció que el marcarà de per vida. La casa dels avis materns [Cal Panyero] [Els ancestres del Delta, terra de Frontera] a la Cala, a l’Ametlla de Mar, marca a la mare, gent dura, que li costa expressar els sentiments,  però que afronten la vida amb disciplina. Aquesta és una de les idees que xoca més a les assistents, la mare és molt dura, diu una usuària, molt ferma... jo no podria estar tant de temps sola, sense veure el meu fill, i aguantant l'assetjament laboral sense poder dir res, per por a ser depurada, diu una altra usuària.

La primera geografia de la qual ens parla i la primera persona que sembla que tingué gran pes en aquest espai i durant tota la seva infantesa és Sanaüja i la seva l’àvia a la que ens mostra “amb la seva comprensió profunda de l’amor”, com un dels pilars de la seva família. Ja a les primeres pàgines ens parla com les geografies, la família,  els espais, les renúncies i les pèrdues varen marcar el camí dels que després seria la seva poesia,  però també ens parla d’eines, la arquitectura, la música, el cinema, la filosofia, la cultura que l’han acompanyat en aquest camí?

Els records ens marquem com a persones, en fem un recorregut de fet, alguns llocs queden, alguns records són intensos, ens explica, altres en canvi no són rellevants i els oblidem. El que és important i queda, porta cap a la poesia, però el record, de vegades és mentida... recordem el que volem, o el que creiem que volem recordar, un usuari, diu que li ha encantat perquè té una edat similar, "s'ha de llegir un cop a la vida algun llibre d'algun contemporani teu per poder copsar les coses que has viscut en plenitud, i ell viu la vida amb la seva àvia amb plenitud, jo que no vaig poder gaudir de la meva àvia, m'han agradat molt els records d'en Margarit."

Els objectes sovint també formen part indestriable de la nostra maduresa, com el bol  de porcellana anglesa que portarà el seu pare del “viatge”, la fugida a França i el temps que passà a Argelers i  al  penal, en acabar la guerra, època de la qual no en parlava gaire, oi? Però el bol sempre el va acompanyar.  A totes les famílies hi va haver un bol per evitar parlar d'allò que no es podia o volia parlar.

Tot i així és un nen i després un jove, que gaudeix de la individualitat, de la solitud, com a forma positiva de madurar i com a refugi  i aprofita qualsevol espai per passejar sol i admirar els paisatges,  cosa que veiem a Girona, les passejades pels carrers boirosos, per la riba del Ter, per la Devesa , l camp primigeni de Sanahuja, els horts ordenats de Rubí, el Ter, la Devesa, els carrers boirosos de Girona, el Turó Park de Barcelona, o els espais agrestes de Tenerife, la relació amb la bellesa, amb la solitud, amb les passejades també formen part dels seus records, del seu recorregut a la maduresa.

L'autor ens parla també de llibres i relats que el marquen de petit, el primer llibre que llegeix en català, que li porta la mare, però també els relats de l’àvia, El libro de España que acompanya els anys  d’aprenentatge infantil, els llibres d’aventures, Jules Verne, Robert Louis Stevenson, Zane Grey, dels escriptors i poetes que coneix ja a la universitat, Rimbaud, Bodelaire, Txjov, Machado, Pasternak, Proust...  ens recordem de Pere, de com n'hauria gaudit d'aquest llibre!!!

Els pares, per la guerra, per la feina, sovint ens els mostra absents i distants en la seva infantesa, en canvi l’àvia o el tiet Lluís marquen una forta petjada amb les seves presencies! El tiet Lluís lluitador, però que viu la vida com un joc, amb optimisme, és la cara i la creu del Joan, el seu pare!

I l'Autoritat en tots els seus elements marcarà part d’aquest infantesa i adolescència, l’església,  que ens fa pensar en el sexe com a pecat o el poder que frena la nostra llibertat arreu, però sobre tot ens parla de l’autoritat a l’escola, aquesta escola d’infant i d’adolescent que mai arriba  a captar la seva atenció encara que l’afronta amb la forta disciplina que ha aprés de la mare i de la família de la Cala.

Aquestes geografies, algunes a les que ha tornat, altres que no, ja no tenen res a veure amb el Turó Parc on es refugiava d’infant, o els camps de Sanahuja que recorria, o el barri on vivia a Rubí o a Santa Coloma que ara són només autopistes i edificis. El record és mentida? Només existeix en la nostra ment?  Una lectura, que  s'ha quedat curta per algunes... volien saber que passava després... i quan es va casar... i els fills... però no... això Joan Margarit ho deixa ja per a la seva poesia!

La Guia




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada