Descripció de la Pàgina principal

divendres, 22 de novembre del 2019

El cel és blau, la terra blanca de Hiromi Kawakami

La novel·la descriu una història d’amor molt especial entre un professor jubilat i una noia de trenta-vuit anys antiga  alumna seva, la Tsukiko. A partir d’una trobada casual en una taverna els seus camins s'aniran creuant fins arribar al desenllaç final. 
















La Guia



















El Viu la lectura opina


Amor en la solitud

Aquesta sessió s'han incorporat algunes usuàries i usuaris nous, que han donat molt de joc a la trobada amb discussions molt obertes. 


Algunes usuàries i usuaris els va encantar el llibre, el varen gaudir molt, altres, es van sentir decebudes, per la manca d'empatia, la falta d'emoció, la buidor que mostren els personatges, que segurament és cultural, no els ha atret gens. 

El títol original d' "El maletín" del maestro sembla molt més encertat perquè capta tota la relació de dues persones separades pels anys i formes d'entendre la vida, alhora que es senten molt properes per la soledat que els acompanya. 

Una lectura de moltes capes, molt suau, tendre, i amb una diferència cultural molt àmplia que fa que costi identificar-te amb els protagonistes, per exemple en les formes de viure, la beguda social, la manca de contacte entre ells, entre altres coses.


Les usuàries han sentit com allunyada aquesta manera de relacionar-se i els ha costat d'entendre perquè no porten la seva relació a un nivell superior, perquè sempre parlen amb subterfugis i mai es diuen el que senten. La manca de nacionalitat que els diferenciaria de nosaltres marca aquesta relació que les usuàries han atribuït a la forma de ser de la cultura japonesa.



Hem parlat de la família, la soledat, la societat japonesa tant individualista, estratificada i tancada, la diferència d'edat en una parella, les parelles que decideixen compartir espais i idees, però no estar junts, els temes han anat sorgint en aquesta novel·la de personatges, lenta, però intensa, que se centra amb els dos protagonistes i en la seva forma d'abordar la vida.

La parella protagonista aconsegueix que les lectores se sentin profundament corpreses per aquestes relacions tan solitàries, i dures, on costa tant que es diguin les coses pel seu nom, i que siguin sincers amb els seus sentiments, fins al dolor, tot per l'honor, i la manera d'entendre la vida. La manera amb què el professor s'amaga en el matrimoni anterior, com el primer cop que surten junts i la porta al darrer lloc on va estar amb la seva dona, aspectes com aquest porten a una relació dura, dolorosa, tendra, i molt romàntica, i a l'hora molt allunyada del que nosaltres entendríem per relació. 

La diferència d'edat per algunes de les usuàries era insalvable, mentre que altres pensaven que hom pot trobar en la companyia i l'amistat molt més amor que en la passió de la joventut.


Una història diferent, trista, de solitud, de una societat molt diferent, però amb una lectura poètica, i un miratge de personatges, molt psicològics, interioristes, tot i que són molt tancats. Un llibre que va agradar molt majoritàriament... tot i que alguna usuària va trobar que era una relació estranya i solitària.


Els assistents han parlat d'altres llibres i autors japonesos que han recomanat destacant

«Soy un gato», de Natsume Soseki un clàssic japonès que ens mostra com la societat tradicional i la moderna entren en conflicte, i quin és el resultat amb una novel·la irònica, divertida i molt diferent del que estem habituats. Altres recomanacions han estat: El crisantemo y la espada: patrones de la cultura japonesa de Ruth Benedict, 'Elogio de la sombra' Junichirò Tanizaki, 'Tokio BluesHaruki Murakami, Les belles adormidesYasunari Kawabata.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada