Descripció de la Pàgina principal

dijous, 10 d’octubre del 2019

Parlem de... El cuento de la criada de Margaret Atwood

L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat—a estones fred i irònic, d’altres vehement—desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat. Des de la seva publicació el 1985, El conte de la Serventa ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura en llengua anglesa, i és que aquesta sàtira colpidora del fanatisme religiós i el totalitarisme interpel·la més que mai el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preats. (Quaderns crema)


La Guia






El Viu la lectura opina

Paral·lelismes de la situació de la dona en el llibre i durant el franquisme
El conte de la serventa de Margaret Atwood, ha tingut una repercussió agredolça en les nostres usuàries. La majoria l’ha trobat difícil de llegir, amb molts flashbacks i  duríssim i que no podien tragar un llibre que parlava d'una societat tan salvatge com aquella. Algunes de les tertulianes han trobat un paral·lelisme entre les situacions viscudes per les dones en el llibre i les viscudes per les dones en època franquista. De fet molts dels aspectes de Gileat els recordaven a una gran part de les usuàries, formes habituals de submissió de la dona en època franquista, i que elles no ho veien com una cosa de futur, sinó com un tornar enrere, on l'estat permetia i legalitzava aquest menyspreu pels drets de les dones. Les dones eren dependents dels pares, i després dels marits.

Vincles amb temes d’actualitat
La majoria de tertulianes van estar d’acord en què els recordava el programari de Vox, o Bolsonaro, o el mateix Trump, respecte als drets de la dona; i com els temes de protecció a la violència de gènere o a la percepció que es té a la societat sobre les violacions, que la perspectiva ha retrocedit molt en els darrers anys, i que part de la culpa, és perquè els mitjans de comunicació, i les xarxes socials, fan mofa de tots aquests temes, i com el llenguatge violent cap a les dones en pel·lícules, publicitat ect, és el primer pas cap a retrocedir en els seus drets. Varen destacar especialment el tema de la manada i similars, on tot es converteix en un joc mediàtic a mans de la premsa i especialment dels jutges que permeten aquest tipus de judicis cap a la dona, que la culpabilitzà fins a uns termes, en què aquesta perd tota la seva autoestima, i com a més a més, és amplificat per alguns mitjans de comunicació com Tele 5. No cal pensar en Gileat ni en cap distòpia hi ha aspectes que els tenim ben propers i sota un límit molt fi.
També vam reflexionar sobre la maternitat subrogada, que està actualment prohibida aquí, però que hi ha partits polítics que volen regular, perquè és una forma de concebre a les dones com conilles, que crien per gent benestant, perquè la pobresa els obliga a fer servir la seva maternitat com forma de sobreviure. Es va parlar també, d’un documental emès aquella mateixa setmana a 30 minuts sobre la Xina, on molts dels aspectes descrits al conte de la Serventa, ja s'estan fent realitat,. Finalment i ja vora el tancament van sorgir notícies aparegudes al diari aquell mateix dia, com insults sexistes i de violència cap a la consellera Laura Borràs etc.

Per acabar...
Varen destacar també el tema dels colors, com mantenien a les dones separades pels colors, i la forma de vestir, i com la pèrdua d'amics, família, referents que et mantinguessin l'autoestima era un dels encerts del llibre, a l'hora d'entendre perquè una dona pot perdre tots els seus drets, segons sembla, fins a cert punt amb docilitat, i com usen com arma per sotmetre-les als seus fills.
Un dels usuaris en canvi deia que no li agradava gens no per la temàtica que la va trobar molt encertada, ja que promovia la discussió i et feia replantejar temes, si no perquè estava mal escrit, que era una concatenació de moments de la protagonista sense solta ni volta.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada