Parlem de... El Tumor de Toni Soler

«El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s’assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe’ns de veritat.» El tumor de Toni soler

El Viu la lectura opina

Aquesta sessió ha estat  entretinguda perquè ens ha permès conèixer una part biogràfica d'un Toni Soler menys visible. És curiós perquè per la televisió es un personatge molt entretingut, en la seva vessant d'humorista i d' altra banda, en aquest relat ens presenta un personatge nu, ell mateix,  anys després d'haver superat el dol del seu pare i com tot el procés la influït i definit com a persona. El tema ens ha resultat molt proper ja que tothom ha tingut, en un moment o altre, que afrontar un moment de dol que no hem sabut  assumir. En l'obra es retrata la situació d’una família on cadascú afronta els dols de manera diferent, com per exemple la mare, que ho fa entronitzant el record de la persona perduda, o la del mateix Toni, massa jove per assumir la malaltia i la mort del seu pare i que ho nega durant anys.

El llibre és bàsicament això, una sèrie d'escenes familiars i anècdotes que ens serveixen per conèixer la família Soler, i el paper que el tumor  del seu pare va tenir durant els darrers anys de la seva vida dins de la família.

Les usuàries han comentat, però, que el llibre es massa repetitiu, dona massa voltes, a partir d'anècdotes, al tema que el protagonista i narrador no ha assumit la mort del seu pare fins a ser adult i que això ha marcat la seva vida. Que el mateix llibre es podria fer amb la meitat de pàgines, perquè l’autor gira massa sobre el punt central de la  seva història, i a més  algunes usuàries remarquen que el caràcter adust i  enfadat amb què parla de la història de la seva família és igualment massa reiterat.

La Guia