Parlem de... Aquest deu ser el lloc de Maggie O'Farrell

Daniel Sullivan és un Novayorkès amb una vida complicada: té uns fills a Califòrnia que mai veu, un pare ominós a Brooklyn i una dona, la Claudette, que és una exestrella de cinema francesa, també divorciada, que fuig de manera inesperada del món de la fama i de l’èxit, per viure aïllada en una casa enmig del no-res, a Irlanda, on viu amb ell. Els dos mantenen una relació intensa i tempestuosa, amb dos fills més del seu matrimoni; porten una vida poc convencional i són raonablement feliços.

Tot comença el dia que en Daniel sent una notícia a la radio que el connecta amb una antiga relació. Llavors, i a partir d'aquest moment, comença tota una espiral de sentiments, emocions, anades i vingudes, fusos horaris, viatges en el temps, que l'abocaran a una vida fugitiva a la recerca de la Nicola, la novia que va tenir quan era estudiant a la Gran Bretanya, i que el conduirà lluny de la seva vida actual.

El Viu la lectura opina

Els llibres sempre son caixes de sorpreses i de vegades aquells dels quals et parlen molt bé, poden no agradar-te gens, o anar tant previngut  perquè no t’agradi, que t’encanti! I això ha passat una mica als nostres usuaris amb “Aquest deu ser el lloc”.

Mentre alguns s’han trobat gratament sorpresos, amb una narrativa ben construïda, els personatges gratament seleccionats, i amb uns corals, que omplen la vida dels personatges principals,  segons un dels nostres lectors  el relat ha estat treballat amb salts cronològics però a l’hora de la veritat es lineal i desconstruïda al final. A altres usuàries els ha semblat que els personatges principals no s’ acabaven d’entendre. Són gent autodestructiva, poden tenir-ho tot i cerquen on no hi ha res, diu una usuària.  L’estructura recorda a la d’ Allò que va passar amb Harry Quebert, i cap de les usuàries pot negar que enganxa des del començament i que et porta fins al final.  A la majoria li sobren alguns capítols que pretenen ser innovadors, com el dels records de la diva que es venen, i que al final semblen sobrers.

Hi ha personatges, però, que destaquen més que els protagonistes, com son els dos fills i el cunyat que acaben tenint papers decisius en la vida dels seus pares, sense els quals haurien estat incapaços de reconstruir les seves vides. Perquè la mentida és insidiosa, i això és el que ens diu l’ autora, que allò que amagues, allò que no vols dir et corseca i t’acaba trencant.

“Les separacions no són pel que és diu si no pel que és calla” remarca una usuària. I si, aquest potser és el resum de l’argument de Maggie O’Farrelll  a “Aquest deu ser el lloc”. 

La Guia