Parlem de... La Carne de Rosa Montero

Soledad té 60 anys i una por desmesurada a la vellesa. El seu amant l'abandonat definitivament per tornar als braços de la seva jove esposa. Vol venjança i contracta un gigoló perquè l'acompanyi a l'òpera i així deixar-se veure triomfant en un acte social i fer engelosir el seu ex. Les coses es torcen i no surten com ella vol. A partir d'aquí comença la verdadera història de Soledad: la seva por a no ser mai estimada de veritat, a la soledat, a la vellesa; sorgeix el relat sobre el sentit de la memòria, la idea de fracàs vital, o identitat, entre d'altres temes. La construcció d'un personatge profund i complex que donarà el to a tota la novel·la amb el seu pensar, sentir, ser. L'acompanya en la seva davallada a les profunditats de l'ésser el gigoló, Adam, un jove rus de 32 anys que tampoc ha tingut una vida fàcil, l'interlocutor, el desig de sexe de la carn que no vol renunciar, molt menys morir.

Una intriga emocional escrita de manera senzilla i natural, amb significat i profunda, molt interessant.

El Viu la lectura opina:
Aquesta novel·la ens ha permès apropar-se  visió de la vida d’una dona en la maduresa a través d’un tall realista i sociopolític que dona Rosa Montero.  Però al l’hora ens ha permès conèixer més a fons la biografia de Rosa Montero Premi de Narrativa 2017. Vàrem parlar també de la mort del seu marit i del concepte que té de la mort i del pas del temps l’autora que és tant important en tota la seva obra.

A la majoria del grup els va agradar perquè la  història només era un embolcall i en realitat el llibre parlava de maduresa i del pas del temps, però sobre tot, de la mort i els records i la identitat i aquest era un tema amb que totes les usuàries s’identificaven molt amb la protagonista i els va agradar molt i el tema va donar molt a discutir.

El fet que la dona tingués una sèrie de traumes infantils, i de jove, i que ara a la maduresa, es veiés superada per una dona més jove i amb fills li fa replantejar-se la vida. La visió de la maduresa d’aquesta dona era percebuda de forma diferent pel nostre usuari i les nostres usuàries i això va propiciar un debat interessant sobre com és veuen les posicions d’homes i dones a l’hora d’afrontar els reptes de la maduresa, i si aquests reptes tenen a veure amb la nostra pròpia identitat i amb les coses que ens han marcat durant la vida, com és el cas de la Soledat i la seva germana Dolores, que amb una mare una mica mal tractadora psicològicament i un pare absent troben la causa de la seva identitat en com les va educar la seva mare, però també en la forma obsessiva i malaltissa que tenen ambdues germanes d0enfrontar les relacions i com les perceben amb soledat i dolor, respectivament.

Va ser una sessió molt interessant amb molts punts de vista i moltes veus,  però al final el que estava clar és que al majoria dels humans tendim a no voler la soledat, que és trista per la majoria i especialment quan et fas gran i els teus fills ja fan la seva vida, i que busquem cohesió, companyia i  estimació!

La Guia (Clica sobre les imatges per fer-la gran)