Una bonica trobada de club de lectura, on hem començat jugant amb una corda, nusos i
tisores. Nus a nus, hem construït la trama de “Diumenge al matí, al peu del
salze”, tall a tall, hem intentat mantenir-la fins que estat impossible sostenir la mateixa.
I és que la novel.la de la Dolors García, és intensa i emocionant, de ritme
trepidant i carregada d’intriga.... però amb un final que fa llufa, un final
poc contundent.
El trajecte és brillant, però a la sopa hi ha una mosca, les noies i el noi
del club han tingut la mateixa sensació.
“ Ha estat superemocionant però com pot ser que al final
la Claudia marxi tota sola, carregant la bossa , plorant i cridant , i sense ni
una paraula de penediment ni res... i ... i ... no passi res més!”
Seguidament hem parlat de les parlat de
les morts, les partides, les amistats, els mig secrets i els misteris que envoltava la classe de
sisè i la seva estada a Can Malrubí.
L’autora ens ha plantejat un cas policíac i nosaltres hem fet de detectius,
hem parlat de la por i estirant el fil
dels records lents de la nostra infància
Recordeu alguna cosa que us van explicar quan heu estat de colònies?
Han estat molt divertides totes les anècdotes, la monja amb la serra
mecànica, el passadís fosc amb escletxes de llum, el bosc i el cementiri.
Què passa pel cervell d’una persona quan sent plaer fent mal als altres?
La dinàmica final, ha estat seguir l’exemple del llibre : he repartit un
sobre enorme, personal i intransferible amb tres papers de mides diferents :
1-
L’Ara
2-
D’aquí a 5
anys
3-
D’aquí a 10
anys
Un moment d’escriptura íntim
una projecció del qui i del què.
L’han tancat, li han posat data i segellat. Quan tinguin ganes d’obrir el
sobre ho podran fer, però al darrera hauran d’anotar com se senten.
-
“Però saps què passa? – va contestar la Mariona,
contundent - . Que hi ha persones que, si no rescaten coses del passat, són
incapaces d’afrontar el que els espera.”
No oblidem les referències literàries que apareixen en Diumenge al matí, al
peu del Salze:
-
Les bruixes d’en Roald Dalh
Les bruixes d’en Roald Dalh
-
Harry Potter
i la cambra secreta.
Molt bona nit, gent! M'ha agradat molt aquesta crònica sobre la lectura del llibre. I l'exercici final és al·lucinant. Celebro que el meu llibre us hagi donat peu a parlar d'aquests temes. Sobre el final, només us volia dir que, en aquell lloc i en aquell moment, crec que la Clàudia no podia fer res més que marxar. Com es podia enfrontar de cop a tota la seva misèria, davant dels seus companys i companyes? Impossible! No és que em vulgui justificar, només us volia dir que em vaig pensar molt el final, moltíssim. I no hi vaig trobar cap altra sortida. De debò.
ResponEliminaUna abraçada ben forta i moltes gràcies. No us canseu mai de llegir!!!
Dolors Garcia i Cornellà.