Descripció de la Pàgina principal

dilluns, 4 de maig de 2015

Ciutats de paper de John Green

 John Green

un dels autors que més èxit està tenint enguany. Per molts de nosaltres és un vell i estimat conegut, l’autor de “ No està escrit a les estrelles”, un dels llibres que més petjada ens va deixar  a la passada edició del club.

Els protagonistes

Els protagonistes, la Margo, una intrèpida aventurera  i en Quentin,  dos adolescents en el ritual de pas a l’edat adulta, la colla d’amics, l’institut, els rols , la relació amb els pares, el ball de final de curs, una venjança,  un misteri, un joc de pistes, un amor, un miracle, un risc, la relació amb els pares, l’adrenalina, la bogeria i la innocència.

Creem una ciutat de paper

Sorpresa!

no només dibuixen els carrers i els edificis, el que fan és reproduir tot el primer capítol, el més esbojarrat i bèstia.   La Margo entra per la finestra d’en Quentin  i li demana el cotxe i que sigui ell qui el condueixi. Havia de fer onze coses  i com a mínim en cinc d’aquestes necessitava un còmplice. Una nit on obliden les normes, on van al límit i no pensen en els riscos.

Els nois i noies han treballat en equip i no s’han deixat ni un sol detall de la nit del “Carpe Diem”. Els protagonistes al damunt de l’espàrrec, el cotxe dels pares, el llac,  l’itinerari de cases objecte de venjança.


“Un lloc artificials, ciutats de paper, carrerons sense sortida que acaben i comencen al mateix lloc, cases que es van construir i que després van acabar caient a trossos. Totes les persones de paer, que viuen en cases de paper i cremen el futur per escalfar-se. Tothom obsessionat amb la dèria de posseir coses. Coses fines i fràgils .... Fa 18 anys que visc aquí i  mai de la vida no he conegut ningú a qui li importi el que ha d’importar”

La Tertúlia
La tertúlia ha estat rica, rica i hi han aparegut un grapat de temes: hem parlat dels pares d’ambdós protagonistes, dels amics i del poder del grup a l’edat adolescent, dels rols, de la por i dels pensaments  horrorosos,  de la mort,  de les pistes i la poesia, de la nostra relació amb els altres i del que esperes d’ells/es i de la decepció continues esperant que la gent no sigui com és.  Hem pogut veure l’evolució del  protagonista, en Quentin: no serà el mateix després d’aquella nit i de les esquerdes que et queden després d’un engany i de com es serveix  la venjança.


Acaba la Margo  vivint una vida com cal: universitat, feina, marit i criatures?

No t’amoïna ... per exemple, el sempre... El sempre es compon de molts ares
Emily Dickinson


Cap comentari:

Publica un comentari