Descripció de la Pàgina principal

dilluns, 27 de maig de 2013

Delirium de Lauren Oliver

Si vols gaudir d'una vida segura, un entorn estable, tranquil, sense massa ensurts ni grans daltabaixos... no et deixis atrapar per l'amor. Espera als 18; fes-te una operació de cervell, casa't amb aquell o aquella que hagin seleccionat per a tu, tingues fills i somriu tot el dia anant de la teva feina a casa i de casa a la teva feina. No surtis de nit; i ni parlar-ne de concerts il·legals, trobades nocturnes, i música que entri per les venes fins el moll dels ossos. Reserva't les mirades seductores i practica molt d'esport. Desconfia dels nois i les noies alternatius... qui sap; potser siguin de la resistència i et portin per mal camí. 

Si vols saber que els passa i com viuen els membres de la resistència, els rebels i seduïts per l'amor... llegeix aquesta trilogia (Delirium, Pandemonium, Requiem) de la qual Delirium n'és el primer volum.

Quedaràs atrapa't i no voldràs parar fins haver-los llegit, tots!


i per aquells que ja en sigueu fans... aquí us deixo un Book Trailer i sapigueu que n'estan rodant una sèrie de TV, ja que la FOX n'ha comprat els drets. En principi havia de ser una pel·lícula... però sembla que al final serà una sèrie.

I aquí teniu la sessió amb la mOn:


DELIRIUM

Amb un inici impactant :  Un món sense sentiments.

Hem parlat de la gran història d’amor ROMEO I JULIETA, obra d’en William Shakespeare , La tragèdia més famosa. Els clàssics no passen mai de moda i les seves versions són sempre exitoses. Aquesta història,de dos joves enamorats, que tot i l’oposició familiar, lluiten pel seu amor,  escrita al 1597,és el motor argumental de DELIRIUM, ambientada al segle XXII.
Lena i Àlex són uns Romeo i Julieta futuristes.

Han aparegut altres grans històries que recorden com Titànic i el Diario de Noa, les hem comentat i hem assenyalat els punts en comú amb l’obra de la Lauren Oliver.

Hi ha hagut espai per ser crítiques i els he ofert la possibilitat de poder canviar quelcom de la novel·la i totes han coincidit en assenyalar que el principi era massa lent i el final massa ràpid. Hi havia massa descripció inicial de la situació de la Lena, 95 dies abans de la cura, una operació obligatòria per extirpar tot rastre de la malaltia i entrar a formar part d’una societat uniforme i sotmesa on tothom té el camí marcat.

-         Quina por??? No? Tothom té el camí marcat.

Mitjançant la tria de diferents frases hem parlat dels territoris salvatges, els he preguntat com s’imaginen aquell espai on viuen els membres de la resistència. I  hem introduït el nom d’un dels llibres que més em fascina : Fahrenheit 451 d’en Ray Bradbury. On també s’esmena una espècie de territori salvatge on s’amaguen els  homes llibre que escapen de la societat i que guarden a la seva memòria les obres, ja que llegir és considerat pel govern el màxim impediment per ser feliç, ja que els omple d’angoixa, Bombers que cremen llibres, el dubte i la curiositat com a motor de lluita i de recerca.

-         Decidim de qui ens enamorem?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada