1884-1906
Una breu introducció del prìncep dels poetes, en Josep Carner i el noucentisme, va obrir la tertulia literària del primer dimecres de febrer.
Parlem de l’obra més representativa del noucentisme : “Els Fruits saborosos” que porta a Carner a la fama i a la consolidació del moviment . Ens monstren un autor juganer, irònic icapaç de convertir qualsevol element en realitat. Hàbil i irònic, amb poemes ambientats en el món clàsic d’inspiració burgesa i escenifiquen les diferents edats de la vida : Infantesa – innocència // Maduresa-serenor // Vellesa- resignació.
La proposta inicial de treball fou FER DE POETA, aprofitant la caracterìstica principal del moviment noucentista, (l’obsessió per la forma i la soronitat, versos sense cap altra finalitat que la mateixa perfecció, l’espectacle de la vida quotidiana perd interès davant de l’estil) completar el darrer poema d’Els Fruits Saborosos, “Els Raims immortals” . Cada noi/a tenia un full amb el poema amb espais en blanc, l’exercici consistia en insertar una paraula, calia tenir en compte la mètrica i la rima ABBA, aixì com posar-hi un títol.
ELS RAIMS __________
El
poeta en el cim se sent _________
I la vinya daurada que el sol banya
a farbalans __________ la muntanya
I en fi pendis
cap a les ones va.
La mar és adormida, el ________ es clar
________ d’escumes
i boirines
damuntla pau de les blavors ________
_____ lentes a no
cap demà.
L’exercici tot i entendre’l, els va fer patir i avorrir, la situació requeria fer un canvi
Uuuuuuuuuuuuurgent de dinàmica de treball. La nova proposta ( sense perdre l’objectiu de treballar el difícil art del poeta noucentista, fer poesia amb guants) consisita en agafar diferents llibres d’en Carner : Auques
i ventalls, Antologia
Poètica, Llibre de sonets, La paraula
en el vent,
Supervivent d'un ant remot, La primavera al poblet, L'oreig entre les
canyes, Llegendari, La inutil ofrena, entre d’altres i construir un poema amb un vers de cada obra.
Es van repartir
5 fulls en blanc per diferents taules de la sala i cada noi/a havia d’escriure un vers a cada full, podia ser o no diferent, la única indicació fou que
fes somriure
les seves orelles. Una vegada acabada aquesta primera fase, en parelles treballaven una peça, introduïnt
una frase d’un d’un llibre triat a l’atzar de la sala de la biblioteca, finalment
era llegit en veu alta. Només ens d’obsessionar la forma i la sonoritat.
L’experiment va tenir resultats brillants, els nois i noies es van relaxar i mitjançant el joc i l’escolta van ser per una estona poetes noucentistes.
UN GRAFITTI
DE CARNER A SÀU PAULO
Jo
pujarè, sense replans d’espera
L’art
urbà dels cinc continents
I allà,
a la prada eterna
hi ha les mirades blanes.
Sau
Paulo i Riu de Janeiro son el centre del moviment.
Passen tres
noies, totes de blanc
En nom de Dèu, Pare,fill i Esperit
A Amèrica del sud
A
Amèrica del sud. Ei, tertulians! ja ens han arribat les fotos de la sessió. Us penjo aquí l'enllaç:
Els fruits saborosos de Josep Carner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada