Descripció de la Pàgina principal

divendres, 20 de gener de 2012

El cementiri sense làpides de Neil Gaiman

El Club de lectura dels alumnes de 4t d'ESO de l'IES la Roca s'ha citat una vegada més a Biblio.laroca per realitzar la sessió mensual de lectura. En aquesta ocasió han comentat el llibre de relats breus de Neil Gaiman: "El cementiri sense làpides".

Aquí, en portada, teniu un resum de la seva opinió. En aquesta ocasió van ser molt clars! No els va agradar el llibre i ho van argumentar de la següent manera:

Benvolgut sr. Niel Gaiman, desprès de parlar de la portada  i de la contraportada del seu llibre, ens ha semblat que és extremadament dolent i avorrit. Tenim 15 anys i no entenen res del  seu llibre.  Perdó, no volem semblar estúpids, però no trobem el sentit a les seves històries, potser som massa joves i hem de guardar com diu la Mon, uns anys el llibre i tornar-lo a recuperar.


El volem felicitar per la portada i la contra, ens pot donar l’adreça del dibuixant. Certament ens ha atrapat i ens va fer obrir les ganes  de llegir i la curiositat per  passar les planes i remenar dins els seus contes.... però les ganes van durar poc.



Encara no sabem la qualitat del paper, però si el cremem, li enviarem un correu per explicar-li el temps  que triga a cremar.



Pot enviar un exemplar a cada bar restaurant de  carretera per posar-lo al wc.

Bon any! 



Pd- Hem creat uns títols de llibres molt millors a continuació els hi llistem.

·        

             Riu assassí

Allà en aquell rierol que es movia entre el bosc vaig empal·lidir al trobar 4 morts surant boca avall. Durant un segon vaig estar observant aquella imatge, fins que em vaig trobar surant al riu mor.

·         El penjoll del cor negre
Fa molt de temps quan la gent robava per poder sobreviure, una noia de 20 anys que era de família rica va morir en estranyes circumstàncies.

·         Apocalipsis zombi
Guia de supervivència, consells i tècniques.

·         El mateix racó
Un mateix punt a la mateixa hora d’aquell dissabte, allà estava ell, amb el mateix somriure de sempre.

·         Cementiri sense làpides
Cementiri fosc, làpides fosques i roses negres que tampoc tenen vida, com els seus ocupants.

·         Cementiri de la cova
En Jason és un “retrasssat” que es diverteix matant als turistes.

·         Cementiri sense morts
Tot era fosc, el cementiri era buit, sense cap mort, ni cap viu, ple de morts vivents.

·         Estelada. La història del cole congelat


El fred arriba a l’institut, fins el punt de morir d’hipotèrmia.

·         La porta del paradís.

Desprès d’aquest exercici, sr. Neil, hem descobert que no és tant fàcil ser original i aconseguir històries i contes que ens fascinin i siguin inquietants i provocadores, sense caure en plagis o imatges que hem vist a la televisió.


Aquí teniu un link a les fotos de la sessió: 
Tertúlia: "El Cementiri sense làpides". Neil Gaiman



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada