El cementiri sense làpides de Neil Gaiman

El Club de lectura dels alumnes de 4t d'ESO de l'IES la Roca s'ha citat una vegada més a Biblio.laroca per realitzar la sessió mensual de lectura. En aquesta ocasió han comentat el llibre de relats breus de Neil Gaiman: "El cementiri sense làpides".

Aquí, en portada, teniu un resum de la seva opinió. En aquesta ocasió van ser molt clars! No els va agradar el llibre i ho van argumentar de la següent manera:

Benvolgut sr. Niel Gaiman, desprès de parlar de la portada  i de la contraportada del seu llibre, ens ha semblat que és extremadament dolent i avorrit. Tenim 15 anys i no entenen res del  seu llibre.  Perdó, no volem semblar estúpids, però no trobem el sentit a les seves històries, potser som massa joves i hem de guardar com diu la Mon, uns anys el llibre i tornar-lo a recuperar.

El volem felicitar per la portada i la contra, ens pot donar l’adreça del dibuixant. Certament ens ha atrapat i ens va fer obrir les ganes  de llegir i la curiositat per  passar les planes i remenar dins els seus contes.... però les ganes van durar poc.

Encara no sabem la qualitat del paper, però si el cremem, li enviarem un correu per explicar-li el temps  que triga a cremar.

Pot enviar un exemplar a cada bar restaurant de  carretera per posar-lo al wc.

Bon any! 

Pd- Hem creat uns títols de llibres molt millors a continuació els hi llistem.

·        

             Riu assassí

Allà en aquell rierol que es movia entre el bosc vaig empal·lidir al trobar 4 morts surant boca avall. Durant un segon vaig estar observant aquella imatge, fins que em vaig trobar surant al riu mor.

·         El penjoll del cor negre

Fa molt de temps quan la gent robava per poder sobreviure, una noia de 20 anys que era de família rica va morir en estranyes circumstàncies.

·         Apocalipsis zombi

Guia de supervivència, consells i tècniques.

·         El mateix racó

Un mateix punt a la mateixa hora d’aquell dissabte, allà estava ell, amb el mateix somriure de sempre.

·         Cementiri sense làpides

Cementiri fosc, làpides fosques i roses negres que tampoc tenen vida, com els seus ocupants.

·         Cementiri de la cova

En Jason és un “retrasssat” que es diverteix matant als turistes.

·         Cementiri sense morts

Tot era fosc, el cementiri era buit, sense cap mort, ni cap viu, ple de morts vivents.

·         Estelada. La història del cole congelat

El fred arriba a l’institut, fins el punt de morir d’hipotèrmia.

·         La porta del paradís.

Desprès d’aquest exercici, sr. Neil, hem descobert que no és tant fàcil ser original i aconseguir històries i contes que ens fascinin i siguin inquietants i provocadores, sense caure en plagis o imatges que hem vist a la televisió.


Aquí teniu un link a les fotos de la sessió: 
Tertúlia: "El Cementiri sense làpides". Neil Gaiman