Setembre: "El món segons Garp" de John Irving
Un relat sobre les dones i la tolerància sexual.
Hi ha decisions que no són gens fàcils a la vida. La infermera Fields decideix ser mare soltera a la dècada dels 40. Això li comporta amors, odis i tot un entreteixit de sentiments diversos, a més de la lluita de pujar el seu fill en la societat i l’entorn que li ha tocat viure. En Garp creix; però tot esclata el dia que la seva mare publica les seves memòries i es va convertint en la líder d’un moviment feminista a l’alça. És llavors quan Garp decideix fer la seva pròpia revolta, escrivint sobre el tema de la sexualitat, a la vegada que inicia la recerca de la seva identitat.
Octubre:
“Una
casa lluny del mar” de Marina Martori
Una
llar per a un gran amor
Una casa és molt més que un habitacle; és el lloc on hi viuen i conviuen persones i històries de moltes menes. La Lola té 42 anys i viu a la casa familiar, Can Marquès, que en té 150 i és on hi han viscut diverses generacions de la família. Les parets d’aquest casal amaguen secrets i històries, però per sobre de tot duen el nom de l’àvia Dolors i la gran història d’amor que hi va tenir amb el seu avi. I és que en aquesta llar, com en tot el relat, es parla sobretot d’amor: amor a la parella, a la família, al mar..., i a mesura que va avançant n’anem descobrint i aprofundint, des d’una mirada sincera i fonda, cadascuna de les seves vessants.
Que la meva mare parlava d’un altre menjar, el que
es dona amb cullerades de respecte, plats de paciència, cullerots de companyia
i escudelles de voluntat. Un menjar que era difícil de cuinar.
Marina Martori té casa ben a prop: una a Llinras del
Vallès, localitat que també queda d’alguna manera reflectida en el llibre, i
l’altra a la biblioteca de la Roca, des d’on condueix les tertúlies literàries
del Viu la lectura.
Novembre: “La veïna del costat” de Yolande Omotoso
Dues
dones rivals en una lluita que va més enllà d’un simple enfrontament personal.
Dues dones aparentment oposades, es veuen obligades a
conviure per raons de veïnatge en un dels barris rics de Sud-àfrica. La Marion
és una dona blanca, qui va abandonar una carrera professional d’arquitecta
reconeguda, per atendre la seva família amb quatre fills. L’Hortènsia, negra,
també ha tingut una carrera professional enlluernadora en el camp del disseny
tèxtil i arriba al barri amb el seu marit Peter, que és blanc, amb dots de comandament,
i un caràcter fort.
Ara les dues tenen 80 anys, estan vídues, i tenen un
objectiu: fer-se la punyeta mútuament, per evidenciar de manera oberta que no
es suporten. Al llarg dels anys s’han dedicat a fomentar la rivalitat que es
tenen i no s’adonen que potser no són tan diferents.
Un relat que
va més enllà d’un enfrontament puntual entre dues dones per tractar, amb bones
dosis de sentit de l’humor, temes com el racisme, les relacions de poder, la lluita
feminista, la maternitat i també el naufragi de les relacions personals davant
la pèrdua, la vellesa i els problemes que en van derivant.
