Carretera
i manta! Una novel·la que no és el que semblaAmbientada als Estats Units durant la dècada de 1950, la història segueix a quatre joves orfes que emprenen un viatge des de Nebraska fins a Nova York al llarg de deu dies de juny de 1954, amb l'objectiu de descobrir el món i a si mateixos.
El protagonista, Billy Watson, és un noi amb una imaginació desbordant que somia amb emular les aventures d'herois com Aquil·les, Ulisses o Simbad, inspirat per un llibre de tapes vermelles que sempre porta amb ell. Quan el seu germà gran, Emmett, torna a casa després de quinze mesos en un centre de detenció juvenil, els dos decideixen començar una nova vida a Califòrnia i això podria ser L’Autopista Lincoln: el viatge iniciàtic de dos germans, però entren en escena dos personatge que ho canvien tot.
Vam començar amb una petita introducció sobre l’autor, Amor Towles, que algunes coneixien ja per Un gentleman a Moscou. Alguns participants van destacar que, tot i que L’autopista Lincoln és força diferent pel que fa al to i ambientació, es nota l’estil cuidat i elegant de Towles, especialment en la construcció dels personatges i els diàlegs.
També vam contextualitzar breument l’obra als Estats Units dels anys 50: un país de postguerra, en plena ebullició social i econòmica, però encara molt marcat per desigualtats i jerarquies. Aquest rerefons va ajudar a entendre millor les motivacions dels personatges, especialment les diferències de classe que travessen tota la novel·la.
Ens vam aturar a comentar la significació del títol. Teníem informació sobre la veritable autopista Lincoln, que travessa els Estats Units d’est a oest, i com aquesta ruta es converteix en un símbol de llibertat, de fugida, però també d’expectativa i promesa d’un futur millor.
Gran part de la sessió la vam dedicar als personatges, especialment a Duchess que generava opinions contraposades! Vam parlar d’Emmett, com a figura central, va ser vist com un noi amb bona voluntat, però arrossegat per les circumstàncies i per les decisions dels altres, de Billy, el seu germà petit que va encisar tothom. Es va destacar la seva innocència combinada amb una mena de saviesa intuïtiva. El seu quadern de cites i referències va agradar molt. Duchess va generar un debat intens: per alguns és un encantador buscavides amb un cert codi d’honor, per d’altres un manipulador ambiciosament cínic. Van guanyar els primers, al final, crec! Woolly, potser el més fràgil emocionalment, va commoure molt, especialment pel contrast entre la seva situació familiar privilegiada i el seu malestar interior.
També es va parlar molt de com els quatre joves representen diferents maneres de respondre a un món que sovint no dona segones oportunitats.
A part del viatge, van sorgir diversos temes que vam anar desplegant al llarg de la conversa: El pes del passat i la recerca d’un nou començament; El valor de la responsabilitat, especialment en Emmett; La moral gris, sobretot en relació amb les accions del Duchess; la fragilitat de la infància i l’adolescència I la bonica inocència del germà petit.
Aquí es va introduir el concepte de novel·la de formació i moltes van coincidir que, tot i no seguir el model tradicional, la novel·la sí que explora molt bé aquest procés de creixement i pèrdua de la innocència.
Es va comentar molt positivament la manera com Towles alterna les veus narratives, permetent conèixer millor les motivacions de cada personatge. Aquest recurs va agradar, tot i que alguns lectors van trobar-lo una mica confús al principi.
Pel que fa al final, hi va haver una divisió clara d’opinions. A uns els va semblar un final obert i suggeridor, coherent amb l’esperit de la novel·la. Altres el van trobar massa ambigu, amb alguns fils que haurien volgut veure resolts.
La sessió va ser molt viva i participativa. El llibre va agradar molt en general, i va deixar molts temes oberts. Vam parlar de les novel·les de carretera o de viatges com a forma de reflexionar sobre el canvi personal i la recerca de sentit (a l’estil de On the Road) i ens vam reconèixer amb ganes de llegir més de l’autor!
La Guia
