Descripció de la Pàgina principal
dimecres, 16 d’abril del 2025
dijous, 3 d’abril del 2025
Presentació de llibre d'autora local: "Constellation Warriors, el cristal oscuro"
Presentació de la primera novel·la de la jove autora roquerola Míriam Perales Vilà, apassionada de les sèries d'anime. Aquesta obra és la primera part d'una saga plena de poders, amistat i amor.
Molts afirmen que és impossible que hi hagi una terra oculta en el
nostre planeta, oi? Doncs estan equivocats. Sis joves són escollides per les
estrelles per salvar el món i convertir-se en les guerreres de la
constel·lació.
Dilluns 28 d'abril a les 18.30h
dijous, 27 de març del 2025
Llegim... "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer
L’amor als llibres, el sentit de comunitat, la
segona guerra mundial i un petita illa! Què pot sortir malament? Res!
Absolutament res!
La societat literària i de pell de patata de Guernsey és d’aquelles novel·les que et reconcilien amb la humanitat. Dit això sona molt taxatiu i potser exagerat, però una mica és així: son novel·les amb gent bona, amb gent feliç malgrat les dificultats, amb gent que s’ajuda i es recolza i es dona suport i que, a més, estima els llibres i viu en una illa fantàstica!
Abans, però, d’endinsar-nos en aquesta
novel·la en format epistolar ens vam dedicar a convertir-nos nosaltes mateixos
en una societat literària. Una societat literària, a diferència d’un club de
lectura, és que els membres presents recomanen I llegeixen, en directe, pels
altres membres, llibres o autors. Un club és que tots els membres llegeixen el
mateix i el comenten: una societat és recomanar-se propostes i transmetre-les
amb passió. I això vam fer: vam escollir cadascuna de nosaltres una lectura de
la biblioteca i la vam presentar a la resta de persones de la societat.
Van ser propostes molt variades que ens van
omplir de ganes de llegir-les no només perquè en vam llegir un fragment I ens
va agradar, sinó també per l’entusiasme amb que en parlàvem.
Aquest mateix entusiasme que els protagonistes
de La societat literària i de pell de patata de Guernsey comparteixen i ens
permet explicar com els uneix encara que neixi com a una excusa.
Ens hem de situar el 1946 a Londres on
l’escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera
novel·la. Per mitjà de la carta d’un habitant de l’illa de Guernsey, entra en
contacte amb els membres d’una curiosa societat literària nascuda durant
l’ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l’illa per conèixer de primera mà els
seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra. Una història
commovedora. Uns personatges humans i que es cuiden com una família que faran
que la Juliet es questioni la seva vida i la seva carrera literària.
Durant la Segona Guerra Mundial, Guernsey va
ser ocupat per les tropes alemanyes. Guernsey va ser fortament fortificada
durant la Segona Guerra Mundial. La majoria de les fortificacions alemanyes
romanen intactes i, encara que la majoria d'elles es troben en propietats privades,
vàries estan obertes al públic. La fam va amenaçar l'illa a la fi de 1944
després que les forces alemanyes quedessin aïllades i no es poguessin portar
subministraments des de França. L'illa va ser recuperada pels britànics el 9 de
maig de 1945.
De tots aquests temes vam parlar a la tertúlia
perquè el llibre els parla amb sinceritat i sense amagar-los i ho fa deixant un
regust positiu, d’aquest de final feliç que tant ens agrada.
Cert que el nivell literari de la lectura no és
elevadíssim però a vegades no cal per gaudir d’una bona lectura.
La Guia
dimecres, 26 de març del 2025
dimecres, 5 de març del 2025
Tallers de benestar emocional per a joves
La biblioteca proposa 3 tallers dirigits per professionals que ofereixen als joves un espai de participació, en tres eixos d’acció: l’autoconeixement, la capacitat de regulació i el benestar emocional. A càrrec de: El Despertador, coaching i recreació personal
Sessions:
-Neuroruta, explora el cervell per conduir-lo (14)
-Univers d’emocions, què saps dels teus sentiments (21)
-Ansietat, qui ets? respostes per a entendre’t millor (28)
Activitat dirigida a alumnes de l’Institut la Roca dins d’horari escolar en coordinació amb l’Institut.
dilluns, 3 de març del 2025
dimarts, 25 de febrer del 2025
dimecres, 19 de febrer del 2025
Biblio.laroca recomana
El protagonista del relat és en Shuna, un jove hereu d’un petit país no gaire fèrtil on els habitants treballen moltíssim els conreus, però obtenen molt poc aliment de la terra. Un dia apareix un vell misteriós i explica al Shuna l’existència d’unes llavors daurades de propietats extraordinàries; el jove inicia un viatge èpic per uns territoris inabastables i intimidatoris on sols els més valents s’atreveixen a entrar.
'El viatge de Shuna' està inspirat en la llegenda tibetana ‘El príncep que es va convertir en gos’ on un príncep decideix fer un viatge per aconseguir llavors per al seu poble, però un conjur màgic el converteix en gos; serà l’amor d’una jove qui aconseguirà salvar-lo i aconseguir el seu objectiu.
Història escrita i il·lustrada per Hayao Miyazaki, conegut pels films d’animació El meu veí Totoro i El viatge de Chihiro, entre altres, produits pels Studio Ghibli.
L’any 2023 l'obra va guanyar el Premi Eisner a la categoria ‘Millor edició nord americana de material internacional (Asia)’.
Recomanat per la Xarxa de Biblioteques
Llegim... "El subhastador" de Joan Samson
I molt poques d’escriure bé!
Una novel·la pràcticament desconeguda: la única que va escriure la seva autora, Joan Samson, que va morir de càncer el 1976 amb 39 anys i que és tot un descobriment.
La sinopsis del llibre es queda curta: Els Moore viuen a Harlowe, un petit poble de grangers a New Hampshire. En aquesta localitat tranquil·la i tradicional hi aterra Perly Dunsmore, un foraster carismàtic decidit organitzar subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. A canvi, invertirà els beneficis en posar més agents de policia i millorar la seguretat del poble. Al principi la família Moore ho acceptarà de bon grat, però de mica en mica aniran apareixent tibantors i desconfiances entre els habitants de Harlowe, que veuran com el dia a dia s'els omple d'una tensió cada cop més difícil de sostenir. Joan Samson denuncia amb cruesa i contundencia la manera com l’especulació devasta i perverteix el món rural.
Aquesta joia secreta de la literatura nord-americana, publicada originalment l’any 1975, va caure desprès a l’oblit i s’ha recuperat ara gràcies a l’editorial Males Herbes.
Stephen King va dir que era una novel·la imperdible i el club hi està d’acord.
Les lectores han gaudit moltíssim llegint aquesta història de “terror tranquil”que passa en el típic poblet de Nova Anglaterra i on tothom es diu John o Mickey, té un tractor, porta camisa de quadres i amaga una destral a l’armari.
Hem parlat del patir llegint i de la mestría de l’escriptura. De com no hem pogut deixar-la i com ens ha arribat a fer por el que farà el subhastador malèvol que arriba molt molt molt lluny en la seva perversió de la bona fe creant un clima tòxic i opresiu. Hem parlat dels valors de la família, de les possessions, del valor de la terra I de la lluita de la comunitat I també del concepte de servitud voluntària, que es defineix per la capacitat que tenim de cedir davant d’un govern tirà: com abaixem el cap i obeïm les ordres que ens donen. Els personatges d’aquesta novel·la en són un exemple transparent fins que entre incendis i una narrativa precisa, la trama escalta i el poble, junt, quan ja no té res, atura al tirà.
Si bé El subhastador ha estat definida com una novel·la de terror, i certament ho és, no espereu trobar-hi fets paranormals ni criatures abjectes sorgides dels nostres pitjors malsons. El mal que assola Harlowe és del tot ordinari sustentatn en una comunitat que estan disposats a aguantar la bota que una autoritat injusta els posa al coll abans d’aixecar les seves veus. O diu el mateix subhastador: “recordeu només això. Sigui el que sigui que he fet, vosaltres m’ho heu permès”.
Ha agradat moltíssim i ens quedem tots amb la reflexió final quan la comunitat perd el nord i els papers: només teníem la raó i ara, l’hem perdut.
Narrativament un 10 i argumentalment: quina por!
La Guia
dimecres, 12 de febrer del 2025
La Biblioteca recomana
248 funerals i un gos extraordinari
Wiles, Deborah
Confort Snowberger diu que ha assistit a 247 funerals. I això que només té 10 anys. Però no és tan estrany, si tenim en compte que la seva família, porta la funerària del poble i hi viu en ella. La seva vida gira al voltant de taüts, cerimònies, flors i la companyia del seu inseparable gos funerari. Així que ella sap molt bé com cal comportar-se en un funeral i està acostumada a entomar les desgràcies... O això és el es que es pensava fins que les coses van començar a anar-li malament: mor de sobte la seva estimadíssima tia Florentine, una velleta adorable; la seva millor amiga, Declaration, l’evita sempre que pot, i el seu cosinet Peach, un ploramiques insuportable, se li enganxa com una paparra i la segueix pertot arreu.
Per tenir una estona de tranquil·litat, intenta per tots els mitjans quedar-se sola amb el seu gos, encara que això pugui significar perdre’s el funeral més important de la seva vida. Però la vida és plena de sorpreses. I la més important és descobrir com les afrontaràs.
Tot un seguit de canvis, que crearan una història digna de ser escrita.
Recomanat per la Xarxa de biblioteques
dimecres, 5 de febrer del 2025
Calendari de trobades i lectures 25
Canvi de data: la sessió del 30 de juny
es farà el dijous 26 de juny (disculpeu les molèsties)
Gener: "El subhastador" de Joan Samson
Harlowe, New Hampshire, un petit poble de l’Amèrica rural on els seus habitants, que tots es coneixen, porten una existència senzilla i pacífica. Tot canvia quan els forasters, cansats del vertiginós ritme de les ciutats, comencen a arribar per passar-hi les vacances i els caps de setmana. A partir d’aquest fet, es perd la tranquil·litat: en un any es produeixen robatoris, incendis, assalts i, fins i tot, un assassinat. Un assassinat que obre les portes del relat per plantejar-nos com un carismàtic i afable nouvingut proposa organitzar una subhasta, per recaptar diners per formar un cos de seguretat que vetlli pel poble, fins a aconseguir un petit exèrcit privat.
Un relat que pot ser molt actual i que ens fa plantejar la mena de societat que hem construït i en la qual vivim
Febrer: "La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
Ens trobem a l’any 1946. La ciutat de Londres pugna per recuperar-se i deixar enrere les runes de la II Guera Mundial. En aquest ambient, Juliet Ashton, una jove escriptora i columnista, es troba a la recerca d’ inspiració per a la seva futura novel·la. Un dia rep inesperadament una carta d’un tal Dawsey Adams, de l’illa de Guernsey. L’home li explica que té un exemplar de Charles Lamb que li havia pertangut, i li diu que el llibre li va agradar perquè el va fer riure durant l'ocupació de l'illa per part dels alemanys, i li parla de la creació de la societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Aquesta carta és una espurna per a Juliet que fa que tingui ganes de saber molt més de la societat i de l'illa, durant l’ocupació. S'inicia així un intercanvi de correspondència entre els membres de la societat literària i Juliet. A partir d’aquest moment coneixerem tot un seguit de personatges, de manera directa i indirecta, que ens aniran fent un retrat de la situació de l’illa i de les relacions entre els seus habitants: un conjunt de personatges ben excèntrics i una illa, la de Guernsey, ben particular, en un relat que és un cant d’amor a la literatura.
Març: "Un animal salvatge" de Joel Dicker
Tot
comença quan dos delinqüents
es disposen a dur a terme l’atracament
d’una important
joieria a Ginebra. 20 dies
abans la Sophie Brawn es prepara per celebrar el seu quarantè
aniversari a la casa familiar, situada en una urbanització de luxe
prop del llac Leman. Res és el
que sembla. A partir d’aquí descobrim una trama plena de girs,
colpidora i de ritme frenètic on les aparences compten i compten
molt. L’engany i el judici, l’instint i el pas del temps, també
esdevenen temes destacats de la trama.
Perquè... què passa quan la vida trontolla, el teu marit està embolicat en una trama de petits secrets i el teu veí és un policia obsessionat amb tu?
Abril: "Boulder" d' Eva Baltasar
Què passa quan engabies un ocell? Quan la provisionalitat es converteix en rutina i l’estabilitat en el teu horitzó? Què passa quan a més, tu, a qui no han agradat mai els llaços familiars estàs a punt d’iniciar una relació a tres amb la teva companya i un fill acabat de néixer, que no sents com a propi?
Què passa, què penses i què sents quan t’adones que ja no ets tu, quan ja no et reconeixes? que sent la protagonista i narradora a partir del moment que la Samsa decideix ser mare i es fa una inseminació artificial? “La maternitat de la Samsa és exclusiva, no m’afecta, m’ha convertit en una exiliada”, diu la Boulder.
Una protagonista forta, valenta, llançada a la recerca d’una identitat pròpia, que qüestiona la manera més tradicional de concebre la parella.
Maig: “La autopista Lincoln” de Amor Towles
L’any 1954 és un any de bona fortuna per a l’Emett. Degut a la mort del seu pare li han concedit un permís per sortir del reformatori i ocupar-se del seu germà de 8 anys. L’Emett és un jove madur, conscient dels seus actes i les conseqüències d’aquests. Ara ha d’abandonar casa seva perquè està a prop de passar a ser propietat del banc. El seu germà li proposa d’anar a buscar la seva mare que els va abandonar fa anys. A la recerca si uneixen Duchess y Woolly, dos companys fugats de Salina i amics d’Emmet amb unes intencions ben diferents. A partir d’aquest moment començarà una road movie sobre el dia a dia d’aquests personatges, i anirem descobrint des de la pròpia veu de cadascun d’ells els pensaments i maneres d’afrontar el què els hi va passant, convertint-se en un relat de coneixement i creixement.
Una novel·la d’iniciació amb personatges i paisatges singulars.
Recomanem: La Casa tapiada" de Julià de Jodar
El senyor Lotari, especialista en l’obra del gran novel·lista Gabriel Caballero, ha mort després de molts anys redactant la biografia de l’insigne escriptor. Una teranyina trenada per centenars de veus que despullen i escabetxen sense pietat tant l’home concret com totes les cares i caretes de l’antifranquisme dels anys seixanta i setanta. El món cultural i intel·lectual, la disputa entre grups (i egos) de l’esquerra i el catalanisme, les infidelitats als ideals i a les persones, la Gauche Divine, les Jornades Llibertàries... I al mig, tastant totes les olletes sense ficar-se comprometre's amb cap d'elles, un dels autors més importants de les últimes dècades. El senyor Gabriel Caballero.
La continuació de l’aclamada trilogia "L´atzar i les ombres" s’ha fet esperar divuit anys, perquè calia pouar molt endins.
*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
dimecres, 15 de gener del 2025
Llegim "Matrioixques" de Marta Carnicero
Cal
parlar de les històries dures, cal parlar del dolor, de la mort, de
la violació: cal parlar de la guerra i cal fer-ho, per no
oblidar-ho, per no repetir-ne els errors.
És la violació sistemàtica de dones una arma de guerra massiva? Son els fills fruits d’aquestes violacions, abandonats per les seves mares al néixer, la generació perduda sistemàticament en un conflicte bèl·lic? Si i si. Matrioxques és una reflexió profunda sobre això i molt més.
El grup està corprès i alhora agraït d’haver llegit aquesta història! Prèviament a la tertúlia la sensació que ens enfrontàvem a una novel·la molt dura planava sobre nosaltres i ens acompanyava: era necessaria tanta descripció? Tant d’horror detallat? Tanta violència? Semblava impossible acabar el llibre però fer-ho és un regal.
La sinopsis del llibre no explica del tot el que s’hi amaga. La Hana viu un doble exili: un d’estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d’abandonar, i un altre d’íntim, que la manté apartada de la vida que l’envolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A Matrioixques, Marta Carnicero Hernanz basteix, amb la prosa destil·lada que la caracteritza, un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l’herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.
Si, és cert: però també és cert que és la història d’una dona (la Hanna) dels balcans violada sistemàticament (com tantes que son amb ella i com la seva neboda, motor emocional de la història a qui intenta salvar i finalment no pot) que dona a llum una filla (la Sara) i la dona en adopció al metge que aten el part i la seva dona i com 18 anys desprès cap de les dues és feliç i inicia un camí de retrobament i redescoberta amb final obert.
Abans de començar el debat dediquem força estona a donar context i valor històric a aquesta història ja que està basada ens els terribles fets reals que van significar la Guerra dels Balcans i la violació sistemàtica com a arma de guerra. L’autora explica en una entrevista que el llibre es gesta arran de veure l’exposició (i documental i obra de teatre posterior) de títol ENCARA HI HA ALGÚ AL BOSC, de la que també parlem entrellaçant el debat entre la realitat i la ficció.
Malgrat la duríssima temàtica el llibre agrada molt: en destaquem com de ben escrit està, les dues narracions paral·leles tant diferents i com es van trenant i aquest final esperançat i reivindicatiu de l’acceptació i el perdó.
Temes com l’adopció, la guerra, la superació del trauma i la relació entre persones i entre famílies també apareixen al debat que és ric i participatiu.
La Guia
dimarts, 14 de gener del 2025
Subscriure's a:
Missatges (Atom)