Descripció de la Pàgina principal

dijous, 4 de desembre del 2025

El Club Jove amb La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

 


A la plaça del diamant, coneixem a la Natàlia, una dona que no és mestressa del seu destí ni del seu alliberament.

Com a partir del monòleg interior, Mercè Rodoreda ens presenta els sentiments dels

protagonistes, la reassignació, creixement, la lluita de la dona davant la realitat que li ha tocat viure.

Els nois i noies havien de triar entre una d’aquestes paraules: cafetera, quadre de llagostes, balances, coloms, Colometa, embut, ganivet, plantes, nines, llaç, guerra, amor, república, postguerra . Una vegada triat, l’havien de dibuixar i s’intercanviava entre els companys. El joc consistia a trobar la interpretació simbòlica de cada dibuix i explicar-nos així la Plaça del Diamant.





El Club Jove amb K. P. Kavafis /Mar Borrajo

 Lluny del món


Com un poema de Konstandinos P. Kavafis escrit a Alexandria al 1897, pot interpel·lar a uns joves de 1er d’ESO de la Roca del Vallès al 2025?

Murs, un poema autobiogràfic que parla de la incomprensió que sentia l’autor en aquella època, ens explica la manera com al voltant de l'autor es van construir murs impedint-li sortir a l'exterior, frustrant els seus somnis i les seves ganes de fer coses, i lamentant-se de la soledat a què ha de fer front.

Joan Rioné de l’editorial Piscina petit oceà, ha fet una interpretació contemporània i visual d’aquest poema. Potser en Kavafis es posaria les mans al cap si el veiés, però els nois i noies de l’institut van fer una lectura que poc pas s’hagués imaginat el poeta: la constant de les pantalles, la no-presència, els llargs silencis... l’Antítesi a Alexandria del segle passat.


I quina meravella de proposta gràfica la de la Mar Borrajo.



       







dilluns, 10 de novembre del 2025

Llegim... "Una casa lluny del mar" de Marina Martori

La sessió del club de lectura dedicada a Una casa lluny del mar va tenir lloc en un ambient especialment emotiu i proper. En aquesta ocasió, la mateixa autora, Marina Martori, va conduir la trobada, fet que va donar a la sessió una dimensió íntima i plena de complicitats.

Des del primer moment es va crear una connexió molt natural entre lautora i els lectors fruit del coneixement previ i de lo bonic que és sempre poder parlar amb els autors/res. Les participants algunesvan confessar que la història les havia tocat, i algunes van admetre, entre somriures, que se’ls havia escapat la llagrimetaen més dun passatge.

Marina Martori va explicar que la novel·la va néixer duna imatge molt clara i persistent: donar veu a la història d’amor dels seus avis (a la portada) que es van casar l’1 de gener del 1936. Des daquesta imatge inicial, va començar a construir una història sobre el pes dels records, els silencis familiars i la necessitat de tancar ferides heretades.


Va detallar com el procés d’escriptura va ser curt i a raig, com una immersió personal, i com havia buscat dues veus narratives, àvia i néta per explicar la mateixa història i dues de diferents, alhora.

Un dels temes que més interès va despertar va ser la riquesa i complexitat dels personatges femenins. Els lectors van valorar que les dones del llibre són fortes i fràgils alhora, que no responen a models previs sinó a vides possibles, reals.


Martori va explicar que la seva voluntat era retratar dones que carreguen històries, silencis i decisions difícils, però que troben en la seva vulnerabilitat una força inesperada. Es va parlar molt de la soledat, la maternitat, la culpa i els diferents tipus d’amor, com a fils que travessen les generacions femenines del relat.

Diverses lectores van compartir records personals parlant de la seva pròpia relació amb les àvies, i van reconèixer en la novel·la una veritat emocional que les havia tocat de prop.
Martori va explicar que, per a ella, el vincle entre àvies i netes és un dels eixos essencials de Una casa lluny del mar: una relació feta més d’intuïcions i silencis que de paraules, però carregada d’afecte i transmissió emocional.

La conversa va derivar també cap als grans temes que travessen la novel·la:

  • la reconciliació amb el passat i amb allò que no es pot canviar;

  • la casa com a espai físic i simbòlic, ple de memòria i identitat;

  • el mar com a metàfora de llibertat

  • i la necessitat de trobar la pròpia veu dins dun relat familiar sovint heretat

En diversos moments, la conversa va prendre un to gairebé confidencial: es parlava de ficció, però també de vida, i la frontera entre ambdues semblava fondres.

L’autora va sortir-ne molt feliç. Gràcies.

La Guia














Llegim... "El món segons Garp" de John Irving

Per començar nova temporada hem triat un llibre molt potent i la sessió que en vam tenir va ser molt intensa i interessant. Benvingudes a El món segons Garp, de John Irving. Tot i que va ser un llibre que molts participants van trobar una mica lent, sobretot la primera meitat, la conversa va ser molt rica i va obrir molts temes de debat.

Vam començar comentant que aquesta és la tercera novel·la de John Irving, publicada el 1978, i la que el va consagrar internacionalment. Va ser el llibre que el va situar entre els grans narradors nord-americans contemporanis, i el que va marcar linici del seu estil característic: històries excèntriques, amb humor negre, tragèdia, sexualitat i personatges molt singulars.


Un d’aquells llibres que s’han de llegir abans de morir. O potser no cal?

El grup va coincidir que el llibre és una mescla sorprenent de comèdia i drama, on el lector no sap mai si ha de riure o plorar. Irving juga constantment amb la ironia, mostrant com les situacions més absurdes i còmiques poden acabar convertint-se en tragèdies profundes.

Els temes que més van sortir a la sessió van ser: La por i la inseguretat com a motor de la vida i l’acceptació de la mateixa tal com va assumint que no tenim el control de res. La maternitat i el feminisme, a través del personatge de Jenny Fields, la mare de Garp, una dona que decideix ser mare sense home i que es converteix en símbol feminista. La identitat masculina, en el cas de Garp, sempre en tensió amb les dones que lenvolten. La mort i latzar, que apareixen de manera inesperada i absurda. I sobretot, la idea de lescriptura com una manera de donar sentit al caos del món.

Un dels punts que més va generar debat va ser el paper dels personatges femenins. Jenny Fields és una figura poderosa i autònoma, però també polèmica: algunes lectores la van veure com una figura inspiradora i valenta, mentre que daltres la van considerar massa freda i distant. També es va parlar de Helen, la dona de Garp, que intenta mantenir una vida pròpia dins d’un matrimoni molt complex. En general, es va destacar que Irving intenta donar veu a les dones, però a través duna mirada clarament masculina i sovint ambigua.

La majoria de participants van trobar el llibre dens i d’un ritme irregular. Alguns no el van poder acabar! Tot i que no tothom el va gaudir, tothom va reconèixer que és una obra amb una veu molt original i amb una ironia finíssima, capaç de fer conviure la tendresa, la violència i la comèdia més absurda en una mateixa pàgina.

La Guia













divendres, 7 de novembre del 2025

divendres, 25 de juliol del 2025

Calendari de trobades i lectures 25-26

 


Setembre: "El món segons Garp" de John Irving

Un relat sobre les dones i la tolerància sexual.

Hi ha decisions que no són gens fàcils a la vida. La infermera Fields decideix ser mare soltera a la dècada dels 40. Això li comporta amors, odis i tot un entreteixit de sentiments diversos, a més de la lluita de pujar el seu fill en la societat i l’entorn que li ha tocat viure. En Garp creix; però tot esclata el dia que la seva mare publica les seves memòries i es va convertint en la líder d’un moviment feminista a l’alça. És llavors quan Garp decideix fer la seva pròpia revolta, escrivint sobre el tema de la sexualitat, a la vegada que inicia la recerca de la seva identitat.


Octubre: “Una casa lluny del mar” de Marina Martori

Una llar per a un gran amor

Una casa és molt més que un habitacle; és el lloc on hi viuen i conviuen persones i històries de moltes menes. La Lola té 42 anys i viu  a la casa familiar, Can Marquès, que en té 150 i és on hi han viscut diverses generacions de la família. Les parets d’aquest casal amaguen secrets i històries, però per sobre de tot duen el nom de l’àvia Dolors i la gran història d’amor que hi va tenir amb el seu avi. I és que en aquesta llar, com en tot el relat, es parla sobretot d’amor: amor a la parella, a la família, al mar..., i a mesura que va avançant n’anem descobrint i aprofundint, des d’una mirada sincera i fonda, cadascuna de les seves vessants.

Que la meva mare parlava d’un altre menjar, el que es dona amb cullerades de respecte, plats de paciència, cullerots de companyia i escudelles de voluntat. Un menjar que era difícil de cuinar.

Marina Martori té casa ben a prop: una a Llinras del Vallès, localitat que també queda d’alguna manera reflectida en el llibre, i l’altra a la biblioteca de la Roca, des d’on condueix les tertúlies literàries del Viu la lectura.


Novembre: “La veïna del costat” de Yolande Omotoso

Dues dones rivals en una lluita que va més enllà d’un simple enfrontament personal.

Dues dones aparentment oposades, es veuen obligades a conviure per raons de veïnatge en un dels barris rics de Sud-àfrica. La Marion és una dona blanca, qui va abandonar una carrera professional d’arquitecta reconeguda, per atendre la seva família amb quatre fills. L’Hortènsia, negra, també ha tingut una carrera professional enlluernadora en el camp del disseny tèxtil i arriba al barri amb el seu marit Peter, que és blanc, amb dots de comandament, i un caràcter fort.

Ara les dues tenen 80 anys, estan vídues, i tenen un objectiu: fer-se la punyeta mútuament, per evidenciar de manera oberta que no es suporten. Al llarg dels anys s’han dedicat a fomentar la rivalitat que es tenen i no s’adonen que potser no són tan diferents.

Un relat que va més enllà d’un enfrontament puntual entre dues dones per tractar, amb bones dosis de sentit de l’humor, temes com el racisme, les relacions de poder, la lluita feminista, la maternitat i també el naufragi de les relacions personals davant la pèrdua, la vellesa i els problemes que en van derivant.


Desembre: "La Tregua" de Mario Benedetti

Un relat íntim sobre la cerca de la felicitat i la dignificació de la vida a qualsevol edat.

Santomé és un home que no ha tingut una vida gens fàcil. Vidu i pare de tres fills ja grans, té una vida familiar crispada i sense vincles; difícil. Solitari i desenganyat de tot, defuig les sorpreses i viu aferrat a una vida monòtona i rutinària, sense massa sentit. Li agrada col·leccionar llibres i escriu un dietari personal, mentre treballa de cap de comptabilitat en una empresa. La seva jubilació sembla ser la seva principal preocupació; però quan des de l’empresa li assignen un nou equip de treball, contacta amb Laura Avellaneda; una noia jove i desperta se li revoluciona la vida.

La soledat, l’amor, la sexualitat, l’amor, la vida i la mort, són alguns dels temes que es narren en aquest relat, existencialista.

Gener: "La Cosina Rachel", Daphne de Maurier

Una novel·la inquietant, ambigua i plena d’intriga ben dosificada

En Philip Ashley es queda orfe quan es molt petit i el cria el seu cosí Ambrose, vint anys més gran, i de caràcter bonhomiós, en una finca aïllada a Cornualla, on hi prevalen la llibertat i una rutina sense neguits. Tot fa un tomb quan l’Ambrose se’n va a Itàlia per mirar de recuperar la salut i allà coneix una parenta llunyana vídua i plena de deutes, la cosina Rachel, de qui s’enamora. Les cartes que en Philip rep d’Itàlia, primer el fan engelosir, quan l’Ambrose li comunica que s’ha casat, però més tard el preocupen, ja que li explica que la Rachel l’ha destruït. La mort de l’Ambrose i l’arribada de la Rachel a Anglaterra, a la propietat dels Ashley, posa en marxa el nucli central d’una novel·la profundament psicològica que aconsegueix mantenir el suspens fins al final.

¿Serà la cosina Rachel una manipuladora cobdiciosa que es vol aprofitar d’un passerell ric?

Febrer: "Aterratge" d’Eva Piquer

Un relat sobre com renéixer i volar després d’haver viscut una tragèdia i haver passat per un dol profund.

Un avió s’estavella a la costa d’Islàndia el 1973. Les despulles es conserven i s’han convertit en destí turístic. La protagonista de la història pren una decisió precipitada, però ferma, que no es pensava que hagués pogut prendre mai, abans que li passés «Tot allò».

A partir d’aquest moment s’entrellacen dues històries: la del pilot, on es narren el viatge i l’aterratge forçós tal com van ser, i el de la protagonista que inicia el seu propi camí, tan físic, fins arribar a les despulles de la màquina, com emocional, de superació de la mort d’un persona íntima estimada.



Llegim... "Guanyaràs una mar llisa" de Miquel Martín i Serra

Va ser una sessió molt participativa, amb una conversa profunda i matisada, marcada per la temàtica del llibre i lestil de lautor, que va portar al grup a reflexionar no només sobre lobra, sinó també sobre lexperiència de la memòria i el vincle amb lescriptura i la realitat.

Sobre lautor

Vam començar la sessió fent una breu introducció a la figura de Miquel Martín i Serra. Alguns participants ja el coneixien per la seva obra anterior, especialment La drecera, que va tenir una molt bona acollida tant per part de la crítica com dels lectors. Es va comentar com lautor ha anat bastint una trajectòria sòlida dins la narrativa catalana, amb una veu pròpia i una sensibilitat que lha convertit en una referència dins lescena literària actual.

També vam parlar del seu estil: una prosa que tendeix a la poesia, amb frases carregades dimatges i metàfores, molt introspectiva i sovint centrada en temes com la infància, la mort, la pèrdua i la identitat.

Sinopsi i estructura del llibre

Després daquesta introducció vam viatjar fins a Begur i fins a Grècia! El mar, la natura, el silenci, la memòria i l’escriptura són alguns dels eixos que travessen tota lobra.

El llibre està dividit en dues parts. Vam comentar com aquesta estructura influeix en la lectura i en la recepció del text. La primera part, va agrada molt menys, es va descriure com a erràtica, pesada, massa llarga i sense massa sentit. No va agradar gaire, la veritat!

En canvi, la segona part va ser àmpliament valorada de manera molt més positiva. Aquí lautor baixa al detall, sendinsa més en el relat històric, traça una història més accessible, sense perdre profunditat ni sensibilitat. Aquesta part va agradar moltíssim!

Reflexions sobre la indústria editorial

Un tema que va sortir de manera espontània durant el debat va ser el funcionament del món editorial. Vam reflexionar sobre com, quan un autor ja ha assolit un cert reconeixement, les editorials tendeixen a publicar-li pràcticament qualsevol text, fins i tot obres que potser no shaurien publicat si vinguessin dun autor novell. Aquesta observació no es va fer com una crítica al llibre, sinó com una reflexió més àmplia sobre els mecanismes de validació dins del món literari. Tot i això, també es va reconèixer que Guanyaràs una mar llisa té traces de primera obra més que de obra reconeguda, que és una reescriptura d’un text previ i que potser precisament perquè lautor ja té una veu reconeguda, pot permetres escriure un llibre tan poc convencional.

Recomanacions i nova temporada

A la part final de la sessió, vam aprofitar per fer un petit balanç del curs i per parlar de les lectures de cara a la nova temporada del club. Va ser un moment distès i alegre, amb molta participació. Els títols proposats van agradar molt i vam reconèixer que en tenim ganes!

També vam fer una ronda de recomanacions de lectures per a lestiu. Cadascú va compartir alguna proposta personal, des de llibres més lleugers i frescos fins a obres més profundes per llegir amb calma durant les vacances.

Bon estiu!

La Guia







dijous, 19 de juny del 2025

Llegim... "L'autopista Lincoln" d'Amor Towles

 

Carretera i manta! Una novel·la que no és el que sembla

Ambientada als Estats Units durant la dècada de 1950, la història segueix a quatre joves orfes que emprenen un viatge des de Nebraska fins a Nova York al llarg de deu dies de juny de 1954, amb l'objectiu de descobrir el món i a si mateixos.

El protagonista, Billy Watson, és un noi amb una imaginació desbordant que somia amb emular les aventures d'herois com Aquil·les, Ulisses o Simbad, inspirat per un llibre de tapes vermelles que sempre porta amb ell. Quan el seu germà gran, Emmett, torna a casa després de quinze mesos en un centre de detenció juvenil, els dos decideixen començar una nova vida a Califòrnia i això podria ser L’Autopista Lincoln: el viatge iniciàtic de dos germans, però entren en escena dos personatge que ho canvien tot.

Vam començar amb una petita introducció sobre lautor, Amor Towles, que algunes coneixien ja per Un gentleman a Moscou. Alguns participants van destacar que, tot i que L’autopista Lincoln és força diferent pel que fa al to i ambientació, es nota lestil cuidat i elegant de Towles, especialment en la construcció dels personatges i els diàlegs.

També vam contextualitzar breument lobra als Estats Units dels anys 50: un país de postguerra, en plena ebullició social i econòmica, però encara molt marcat per desigualtats i jerarquies. Aquest rerefons va ajudar a entendre millor les motivacions dels personatges, especialment les diferències de classe que travessen tota la novel·la.

Ens vam aturar a comentar la significació del títol. Teníem informació sobre la veritable autopista Lincoln, que travessa els Estats Units dest a oest, i com aquesta ruta es converteix en un símbol de llibertat, de fugida, però també d’expectativa i promesa dun futur millor.

Gran part de la sessió la vam dedicar als personatges, especialment a Duchess que generava opinions contraposades! Vam parlar d’Emmett, com a figura central, va ser vist com un noi amb bona voluntat, però arrossegat per les circumstàncies i per les decisions dels altres, de Billy, el seu germà petit que va encisar tothom. Es va destacar la seva innocència combinada amb una mena de saviesa intuïtiva. El seu quadern de cites i referències va agradar molt. Duchess va generar un debat intens: per alguns és un encantador buscavides amb un cert codi dhonor, per daltres un manipulador ambiciosament cínic. Van guanyar els primers, al final, crec! Woolly, potser el més fràgil emocionalment, va commoure molt, especialment pel contrast entre la seva situació familiar privilegiada i el seu malestar interior.

També es va parlar molt de com els quatre joves representen diferents maneres de respondre a un món que sovint no dona segones oportunitats.

A part del viatge, van sorgir diversos temes que vam anar desplegant al llarg de la conversa: El pes del passat i la recerca d’un nou començament; El valor de la responsabilitat, especialment en Emmett; La moral gris, sobretot en relació amb les accions del Duchess; la fragilitat de la infància i ladolescència I la bonica inocència del germà petit.

Aquí es va introduir el concepte de novel·la de formació i moltes van coincidir que, tot i no seguir el model tradicional, la novel·la sí que explora molt bé aquest procés de creixement i pèrdua de la innocència.

Es va comentar molt positivament la manera com Towles alterna les veus narratives, permetent conèixer millor les motivacions de cada personatge. Aquest recurs va agradar, tot i que alguns lectors van trobar-lo una mica confús al principi.

Pel que fa al final, hi va haver una divisió clara dopinions. A uns els va semblar un final obert i suggeridor, coherent amb l’esperit de la novel·la. Altres el van trobar massa ambigu, amb alguns fils que haurien volgut veure resolts.

La sessió va ser molt viva i participativa. El llibre va agradar molt en general, i va deixar molts temes oberts. Vam parlar de les novel·les de carretera o de viatges com a forma de reflexionar sobre el canvi personal i la recerca de sentit (a lestil de On the Road) i ens vam reconèixer amb ganes de llegir més de l’autor!

La Guia