Descripció de la Pàgina principal
dimecres, 2 de juliol del 2025
dijous, 19 de juny del 2025
Llegim... "L'autopista Lincoln" d'Amor Towles
Carretera
i manta! Una novel·la que no és el que semblaAmbientada als Estats Units durant la dècada de 1950, la història segueix a quatre joves orfes que emprenen un viatge des de Nebraska fins a Nova York al llarg de deu dies de juny de 1954, amb l'objectiu de descobrir el món i a si mateixos.
El protagonista, Billy Watson, és un noi amb una imaginació desbordant que somia amb emular les aventures d'herois com Aquil·les, Ulisses o Simbad, inspirat per un llibre de tapes vermelles que sempre porta amb ell. Quan el seu germà gran, Emmett, torna a casa després de quinze mesos en un centre de detenció juvenil, els dos decideixen començar una nova vida a Califòrnia i això podria ser L’Autopista Lincoln: el viatge iniciàtic de dos germans, però entren en escena dos personatge que ho canvien tot.
Vam començar amb una petita introducció sobre l’autor, Amor Towles, que algunes coneixien ja per Un gentleman a Moscou. Alguns participants van destacar que, tot i que L’autopista Lincoln és força diferent pel que fa al to i ambientació, es nota l’estil cuidat i elegant de Towles, especialment en la construcció dels personatges i els diàlegs.
També vam contextualitzar breument l’obra als Estats Units dels anys 50: un país de postguerra, en plena ebullició social i econòmica, però encara molt marcat per desigualtats i jerarquies. Aquest rerefons va ajudar a entendre millor les motivacions dels personatges, especialment les diferències de classe que travessen tota la novel·la.
Ens vam aturar a comentar la significació del títol. Teníem informació sobre la veritable autopista Lincoln, que travessa els Estats Units d’est a oest, i com aquesta ruta es converteix en un símbol de llibertat, de fugida, però també d’expectativa i promesa d’un futur millor.
Gran part de la sessió la vam dedicar als personatges, especialment a Duchess que generava opinions contraposades! Vam parlar d’Emmett, com a figura central, va ser vist com un noi amb bona voluntat, però arrossegat per les circumstàncies i per les decisions dels altres, de Billy, el seu germà petit que va encisar tothom. Es va destacar la seva innocència combinada amb una mena de saviesa intuïtiva. El seu quadern de cites i referències va agradar molt. Duchess va generar un debat intens: per alguns és un encantador buscavides amb un cert codi d’honor, per d’altres un manipulador ambiciosament cínic. Van guanyar els primers, al final, crec! Woolly, potser el més fràgil emocionalment, va commoure molt, especialment pel contrast entre la seva situació familiar privilegiada i el seu malestar interior.
També es va parlar molt de com els quatre joves representen diferents maneres de respondre a un món que sovint no dona segones oportunitats.
A part del viatge, van sorgir diversos temes que vam anar desplegant al llarg de la conversa: El pes del passat i la recerca d’un nou començament; El valor de la responsabilitat, especialment en Emmett; La moral gris, sobretot en relació amb les accions del Duchess; la fragilitat de la infància i l’adolescència I la bonica inocència del germà petit.
Aquí es va introduir el concepte de novel·la de formació i moltes van coincidir que, tot i no seguir el model tradicional, la novel·la sí que explora molt bé aquest procés de creixement i pèrdua de la innocència.
Es va comentar molt positivament la manera com Towles alterna les veus narratives, permetent conèixer millor les motivacions de cada personatge. Aquest recurs va agradar, tot i que alguns lectors van trobar-lo una mica confús al principi.
Pel que fa al final, hi va haver una divisió clara d’opinions. A uns els va semblar un final obert i suggeridor, coherent amb l’esperit de la novel·la. Altres el van trobar massa ambigu, amb alguns fils que haurien volgut veure resolts.
La sessió va ser molt viva i participativa. El llibre va agradar molt en general, i va deixar molts temes oberts. Vam parlar de les novel·les de carretera o de viatges com a forma de reflexionar sobre el canvi personal i la recerca de sentit (a l’estil de On the Road) i ens vam reconèixer amb ganes de llegir més de l’autor!
La Guia
El Club jove amb "W" d'Isaac Rosa
ELS DOBLES EN LA REALITAT I EN LA FICCIÓ
Per encetar la conversa, parlem del procés creatiu de "W" d' Isaac Rosa, juntament amb la seva filla Olivia, doncs han escrit junts la novel·la que hem llegit aquest trimestre.
L’autor és més conegut per la seva obra per a públic adult. Arran d’una conversa amb la seva filla, en què li va comentar que no li semblava gens interessant la temàtica que triava per les seves obres, l’autor es va proposar d' escriure un relat per a públic juvenil i fer-ho a quatre mans.
La idea d’escriure sobre un doble amb qui coincideixes a la parada de l’autobús, va ser de la seva filla i a partir d’aquí va començar el procés creatiu.
Aquesta introducció m’ha donat peu a demanar als nois i noies de quin tema els agradaria poder escriure si tinguessin oportunitat, quin tema els pot encuriosir tant fins al punt d’investigar com ho van fer Issac i l’Olivia.
W, és una novel·la breu, senzilla i entretinguda, on hem descobert vocabulari d’orígen alemany com Doppelgänger, un mot precís que fa referència a un doble fantasmagòric d'una persona viva. La paraula prové de doppel, que significa "doble", i gänger, traduïda com a "caminant.
El relat juga amb dos punts de vista diferents: el de la Valeria, que ens explica la seva experiència en primera persona i la d’un narrador a qui descobrim al final de la lectura i que tracta d’ajudar a la protagonista a posar ordre en el caos que provoquen les seves decisions.
Parlem de Brunelle i la seva exposició "I'm not a look-like!"- on el fotògraf exposa dobles parelles de persones, buscades en diferents països: als Estats Units, França, Anglaterra, Holanda i Alemanya, que comparteixen els mateixos trets facials, sense tenir cap tipus de llaç familiar. Persones que es coneixen com a falsos bessons i comentem com aquesta obra ha estat clau per la investigació contra la leucèmia de l’institut d’investigació Josep Carreras de Barcelona.
Hem parlat de la ficció i de les veus narratives, de com teixir la trama de la història i la construcció de relat a partir del joc dels veïns.
dimecres, 28 de maig del 2025
dimecres, 14 de maig del 2025
Llegim... "Boulder" d'Eva Baltasar
Maternitat
i feminitat: la mirada d’Eva BaltsarLa protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc—la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia?
El tema del llibre està clar però arrenquem dient (ja amb certa polèmica perquè els lectors coneixien la obra de Baltasar i tot en teníem opinió) que la novel·la no ens ha acabat d’atrapar, especialment perquè no conectem amb la protagonista.
La sessió va començar amb una breu contextualització d’Eva Baltasar com a autora i del lloc que ocupa Boulder dins la seva trilogia (Permagel, Boulder i Mamut). Es va destacar l’estil poètic i directe de l’autora, així com la seva capacitat per explorar temes íntims amb profunditat i sensibilitat.
La protagonista del llibre Boulder de Baltasar es diu Boulder perquè el nom camufla la seva individualitat i la vincula a las roques solitàries en el mar.
“No li agrada el meu nom i me’n posa un de nou. Diu que m’assemblo a les grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagònia, peces de món que van sobrar després de la creació, aïllades, exposades a tot. Ningú sap d’on venen. Ni elles ho entenen, per què no es desgasten i per què s’hi estan”
Estem d’acord que els temes principals son: L’amor i la dependència emocional:
els participants van debatre com la protagonista es transforma a mesura que s’implica emocionalment amb Samsa, i com aquesta relació la desborda i qüestiona la seva pròpia llibertat. Es va parlar molt del contrast entre el desig d’independència i la por a la pèrdua; Maternitat i identitat:
La maternitat va ser un dels punts més debatuts. La manera en què la protagonista viu la maternitat de la seva parella com una invasió del seu espai vital va generar discussions sobre rols de gènere, identitat lesbiana i la pressió social al voltant de la família. El simbolisme del nom "Boulder":
Es va interpretar el mot "boulder" (roca) com a símbol de resistència, soledat, inamovibilitat, i també com una metàfora de la protagonista: una persona que vol ser dura i solitària, però que acaba sent erosionada pel contacte amb l’altre i els rols de gènere: Boulder no encaixa en cap model normatiu: no vol ser mare, no busca formar una família, no necessita validar-se per cap estructura social. Això fa que el seu gènere, tot i ser expressat com a dona, s’expressi fora de les convencions femenines habituals.
Per això, alguns crítics l’han llegida com un personatge andrògin o que desafia activament el binarisme. No és tant que sigui “més masculina”, sinó que reclama una llibertat que la societat sovint ha reservat als homes.
Les opinions van ser diverses però majoritàriament positives. Molts van dir que és un llibre que “ressona” i que convida a la reflexió, malgrat la brevetat. Altres el van trobar inquietant o incòmode, però igualment valuós per la seva capacitat de confrontar emocions i contradiccions humanes.
La sessió va concloure amb reflexions sobre com Boulder planteja preguntes més que oferir respostes, i com la lectura d’aquesta obra pot variar segons l’experiència vital del lector. També vam comentar sobre com amb tants premis (Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any (2020), Finalista del Premi Les Inrockuptibles (2022) i Finalista del Premi Booker Internacional (2023) la novel·la “ens va costar, en general, a tots!”
La Guia
Llegim... "Un animal salvatge" de Joël Dicker
De perquè Joël Dicker és un escriptor super vendes i alhora, un grandíssim narrador!
La novel·la UN ANIMAL SALVATGE és com una mena de rellotge suís: tot hi encaixa però no saps exactament com i, mervellosament bé, marca les hores puntual i t’atrapa.
El 2 de juliol de 2022 dos delinqüents es disposen a dur a terme un atracament en una important joieria de Ginebra. Un incident que difereix molt de ser un simple robatori. Vint dies abans, en una urbanització de luxe a la vora del llac Leman, la Sophie Braun es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari. La vida li somriu: viu amb la seva família en una mansió envoltada de boscos. Però el seu món idíl·lic està a punt de trontollar. El seu marit està embolicat en una trama de petits secrets. El seu veí, un policia de reputació impecable, s''ha obsessionat amb ella i l''espia fins i tot en els moments més íntims. I un home misteriós li fa un regal que posa en perill la seva vida. Caldran diversos viatges al passat, lluny de Ginebra, per trobar l''origen d''aquesta intriga diabòlica de la qual ningú sortirà indemne.
Un thriller amb un ritme i un suspens colpidors, que ens recorda per què, des de La veritat sobre el cas Harry Quebert, Joël Dicker és un fenomen editorial arreu del món, amb més de vint milions de lectors.
Perquè si, Dicker és un escriptor super vendes que atrapa amb les seves novel·les, que té enganxats milers de lectors i que, et podrà agradar més o menys però mai et decepciona del tot.
El grup hi està d’acord i aseguren haver-s’ho passat, en general és clar, molt I molt bé llegint la novel·la. Les sorpreses contingudes, els fets que es van revel·lant, els personatges que ho van embolicant tot… tot perfectament tramat.
Destquem que Dicker és un gran narrador i que és evident que té planificada la trama molt abans de començar a escriure-la.
En relació a la temàtica parlem de les mentides, de les obsessions, de no valorar el que tenim i també del judici personal (que fa el mateix escritpor sobre els personatges) I la condemna que mereixen i que Dicker executa fredament.
Els que no coneixien Dicker en volen més i els que el coneixíem en recomanem especialment dos títols: el famosíssim La veritat sobre el cas Harry Quebert i Els Baltimore.
Dicker escriu bé I ven encara millor. I l’animal salvatge som tots!
La Guia
dimecres, 16 d’abril del 2025
dijous, 3 d’abril del 2025
Presentació de llibre d'autora local: "Constellation Warriors, el cristal oscuro"
Presentació de la primera novel·la de la jove autora roquerola Míriam Perales Vilà, apassionada de les sèries d'anime. Aquesta obra és la primera part d'una saga plena de poders, amistat i amor.
Molts afirmen que és impossible que hi hagi una terra oculta en el
nostre planeta, oi? Doncs estan equivocats. Sis joves són escollides per les
estrelles per salvar el món i convertir-se en les guerreres de la
constel·lació.
Dilluns 28 d'abril a les 18.30h
dijous, 27 de març del 2025
Llegim... "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer
L’amor als llibres, el sentit de comunitat, la
segona guerra mundial i un petita illa! Què pot sortir malament? Res!
Absolutament res!
La societat literària i de pell de patata de Guernsey és d’aquelles novel·les que et reconcilien amb la humanitat. Dit això sona molt taxatiu i potser exagerat, però una mica és així: son novel·les amb gent bona, amb gent feliç malgrat les dificultats, amb gent que s’ajuda i es recolza i es dona suport i que, a més, estima els llibres i viu en una illa fantàstica!
Abans, però, d’endinsar-nos en aquesta
novel·la en format epistolar ens vam dedicar a convertir-nos nosaltes mateixos
en una societat literària. Una societat literària, a diferència d’un club de
lectura, és que els membres presents recomanen I llegeixen, en directe, pels
altres membres, llibres o autors. Un club és que tots els membres llegeixen el
mateix i el comenten: una societat és recomanar-se propostes i transmetre-les
amb passió. I això vam fer: vam escollir cadascuna de nosaltres una lectura de
la biblioteca i la vam presentar a la resta de persones de la societat.
Van ser propostes molt variades que ens van
omplir de ganes de llegir-les no només perquè en vam llegir un fragment I ens
va agradar, sinó també per l’entusiasme amb que en parlàvem.
Aquest mateix entusiasme que els protagonistes
de La societat literària i de pell de patata de Guernsey comparteixen i ens
permet explicar com els uneix encara que neixi com a una excusa.
Ens hem de situar el 1946 a Londres on
l’escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera
novel·la. Per mitjà de la carta d’un habitant de l’illa de Guernsey, entra en
contacte amb els membres d’una curiosa societat literària nascuda durant
l’ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l’illa per conèixer de primera mà els
seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra. Una història
commovedora. Uns personatges humans i que es cuiden com una família que faran
que la Juliet es questioni la seva vida i la seva carrera literària.
Durant la Segona Guerra Mundial, Guernsey va
ser ocupat per les tropes alemanyes. Guernsey va ser fortament fortificada
durant la Segona Guerra Mundial. La majoria de les fortificacions alemanyes
romanen intactes i, encara que la majoria d'elles es troben en propietats privades,
vàries estan obertes al públic. La fam va amenaçar l'illa a la fi de 1944
després que les forces alemanyes quedessin aïllades i no es poguessin portar
subministraments des de França. L'illa va ser recuperada pels britànics el 9 de
maig de 1945.
De tots aquests temes vam parlar a la tertúlia
perquè el llibre els parla amb sinceritat i sense amagar-los i ho fa deixant un
regust positiu, d’aquest de final feliç que tant ens agrada.
Cert que el nivell literari de la lectura no és
elevadíssim però a vegades no cal per gaudir d’una bona lectura.
La Guia
dimecres, 26 de març del 2025
dimecres, 5 de març del 2025
Tallers de benestar emocional per a joves
La biblioteca proposa 3 tallers dirigits per professionals que ofereixen als joves un espai de participació, en tres eixos d’acció: l’autoconeixement, la capacitat de regulació i el benestar emocional. A càrrec de: El Despertador, coaching i recreació personal
Sessions:
-Neuroruta, explora el cervell per conduir-lo (14)
-Univers d’emocions, què saps dels teus sentiments (21)
-Ansietat, qui ets? respostes per a entendre’t millor (28)
Activitat dirigida a alumnes de l’Institut la Roca dins d’horari escolar en coordinació amb l’Institut.
dilluns, 3 de març del 2025
dimarts, 25 de febrer del 2025
dimecres, 19 de febrer del 2025
Biblio.laroca recomana
El protagonista del relat és en Shuna, un jove hereu d’un petit país no gaire fèrtil on els habitants treballen moltíssim els conreus, però obtenen molt poc aliment de la terra. Un dia apareix un vell misteriós i explica al Shuna l’existència d’unes llavors daurades de propietats extraordinàries; el jove inicia un viatge èpic per uns territoris inabastables i intimidatoris on sols els més valents s’atreveixen a entrar.
'El viatge de Shuna' està inspirat en la llegenda tibetana ‘El príncep que es va convertir en gos’ on un príncep decideix fer un viatge per aconseguir llavors per al seu poble, però un conjur màgic el converteix en gos; serà l’amor d’una jove qui aconseguirà salvar-lo i aconseguir el seu objectiu.
Història escrita i il·lustrada per Hayao Miyazaki, conegut pels films d’animació El meu veí Totoro i El viatge de Chihiro, entre altres, produits pels Studio Ghibli.
L’any 2023 l'obra va guanyar el Premi Eisner a la categoria ‘Millor edició nord americana de material internacional (Asia)’.
Recomanat per la Xarxa de Biblioteques
Llegim... "El subhastador" de Joan Samson
I molt poques d’escriure bé!
Una novel·la pràcticament desconeguda: la única que va escriure la seva autora, Joan Samson, que va morir de càncer el 1976 amb 39 anys i que és tot un descobriment.
La sinopsis del llibre es queda curta: Els Moore viuen a Harlowe, un petit poble de grangers a New Hampshire. En aquesta localitat tranquil·la i tradicional hi aterra Perly Dunsmore, un foraster carismàtic decidit organitzar subhastes benèfiques amb les donacions dels veïns. A canvi, invertirà els beneficis en posar més agents de policia i millorar la seguretat del poble. Al principi la família Moore ho acceptarà de bon grat, però de mica en mica aniran apareixent tibantors i desconfiances entre els habitants de Harlowe, que veuran com el dia a dia s'els omple d'una tensió cada cop més difícil de sostenir. Joan Samson denuncia amb cruesa i contundencia la manera com l’especulació devasta i perverteix el món rural.
Aquesta joia secreta de la literatura nord-americana, publicada originalment l’any 1975, va caure desprès a l’oblit i s’ha recuperat ara gràcies a l’editorial Males Herbes.
Stephen King va dir que era una novel·la imperdible i el club hi està d’acord.
Les lectores han gaudit moltíssim llegint aquesta història de “terror tranquil”que passa en el típic poblet de Nova Anglaterra i on tothom es diu John o Mickey, té un tractor, porta camisa de quadres i amaga una destral a l’armari.
Hem parlat del patir llegint i de la mestría de l’escriptura. De com no hem pogut deixar-la i com ens ha arribat a fer por el que farà el subhastador malèvol que arriba molt molt molt lluny en la seva perversió de la bona fe creant un clima tòxic i opresiu. Hem parlat dels valors de la família, de les possessions, del valor de la terra I de la lluita de la comunitat I també del concepte de servitud voluntària, que es defineix per la capacitat que tenim de cedir davant d’un govern tirà: com abaixem el cap i obeïm les ordres que ens donen. Els personatges d’aquesta novel·la en són un exemple transparent fins que entre incendis i una narrativa precisa, la trama escalta i el poble, junt, quan ja no té res, atura al tirà.
Si bé El subhastador ha estat definida com una novel·la de terror, i certament ho és, no espereu trobar-hi fets paranormals ni criatures abjectes sorgides dels nostres pitjors malsons. El mal que assola Harlowe és del tot ordinari sustentatn en una comunitat que estan disposats a aguantar la bota que una autoritat injusta els posa al coll abans d’aixecar les seves veus. O diu el mateix subhastador: “recordeu només això. Sigui el que sigui que he fet, vosaltres m’ho heu permès”.
Ha agradat moltíssim i ens quedem tots amb la reflexió final quan la comunitat perd el nord i els papers: només teníem la raó i ara, l’hem perdut.
Narrativament un 10 i argumentalment: quina por!
La Guia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)