Aquest és un llibre amb 91 històries breus. 91 relats curts molt frescos, divertits i entenedors, plens de sentit de l'humor, que ens sorprenen pel fet que cada petita història resulta insòlita i sorprenent, tal com correspon al gènere.
Què faries si la tieta es dediqués a escalfar cadires? i si un company de classe et deixés la cara com un mapa per ajudar-te a aprovar un examen? T'han xiulat mai les orelles? T'ha tocat mai rompre el gel?
Llegeix aquests microrelats. Emporta't el llibre allí on vagis i passa-tho bé! Et faràs un tip de riure amb les peripècies dels alumnes de l'Institut de Fanals.
Un dels microrelats a continuació:
Un dels microrelats a continuació:
CANVI D’HABITACIÓ
Aguantar la paret: esperar, algú, el nòvio o la nòvia al carrer.
A cap dels sis germans de l’Alba no els havia agradat aquella casa de tres plantes, vella i atrotinada, que havien comprat els pares. Pensaven que estaria plena de fantasmes. L’Alba, en canvi, no creia en fantasmes i estava entusiasmada perquè finalment tindria una habitació per a ella sola.
El primer cop va ser a la tarda, mentre estudiava, i va pensar que eren crits dels germans o de la tele. La segona vegada estava a punt de quedar-se adormida i va ser un suau xiuxiueig. Va intentar no fer cas. La tercera vegada ja no en va tenir cap dubte, perquè la va cridar pel nom. Era un diumenge al matí, quan encara era al llit: “Hola Alba, no t’espantis, sóc la paret.” La paret? Com podia ser la paret? S’estava tornant boja? Es va posar a escoltar música a tot volum amb els auriculars. Però la paret ho va tornar a intentar al vespre. “Fa segles que no aconsegueixo que ningú em senti. Tu sí que pots. És un miracle.” L’Alba no gosava moure’s. Va tenir clar, però, que no tenia ganes de sentir parlar una paret, de manera que, tot i que li resultava estrany adreçar-s’hi, li va contestar: “No vull que em parlis, o sigui que fes el favor de callar.” La paret, però, no va obeir, i cada dia, fos l’hora que fos, mentre l’Alba era a l’habitació, li llegia trossos d’avorrits llibres d’història o de geografia.
Els pares es van sorprendre molt quan l’Alba els va demanar de tornar a compartir habitació, i més encara quan els va dir que era perquè no tenia ganes d’aguantar la paret. L’únic que ho va entendre va ser el seu germà Joan, que, somrient, va saber que ara seria ell qui es quedaria amb l’habitació de l’Alba. El sistema d’altaveus del joc d’espies havia funcionat a la perfecció.
Flavia Company
No em ratllis. 91 microrelats (Cruïlla, 2013)
Si en vols més a continuació et deixem un enllaç a les primeres pàgines del llibre:
